Publicitat
Publicitat

PATRIMONI

Surten a la llum cinc antigues criptes al Convent de Manacor

Les obres per arreglar el paviment de la capella del Roser descobreixen un antic altar i restes de la cúpula original

Les restauracions i modificacions s'han succeït a l'església de Sant Vicenç Ferrer de Manacor des dels seus inicis i aquest mateix mes els tècnics, arquitectes i arqueòlegs han hagut d'intervenir en l'estructura de la capella del Roser, la més gran del temple. Aquesta avinentesa ha permès que quedassin al descobert cinc antigues criptes.

Les obres de manteniment s'han realitzat després que l'any 2006 hi començàs la darrera restauració important, que tenia com a objectiu acabar amb la humitat, les esquerdes i les fissures a la teulada, a la façana i a les estructures interiors.

Les feines que s'hi desenvolupen ara han començat perquè el trespol de la capella s'esfondrava i s'havia de trobar l'origen d'aquesta irregularitat. La finalitat de les tasques és eliminar la humitat i sanejar l'estructura i el subsòl de la capella. De fet, els treballs han determinat que els materials que originàriament sustentaven el paviment s'han compactat i per aquest motiu s'ha creat una cambra d'aire entre les rajoles i els fonaments que ha fet que el trespol per on caminen els parroquians i visitants de l'església passàs per ull.

Per evitar que això torni a passar, s'ha sanejat l'estructura i el subsòl de la capella, que s'ha farcit d'un material que evita la concentració d'humitat i que permetrà tornar a col·locar paviment sense perill que s'esfondri.

Troballes

Davant aquesta situació, tant el Bisbat de Mallorca com els tècnics de Patrimoni decidiren aixecar el paviment de la capella del Roser i afrontar el problema estructural. Davall les rajoles "s'han trobat cinc antigues criptes que s'ompliren amb els enderrocs de la vella cúpula barroca de la capella, que l'any 1955 es va esbucar perquè amenaçava runa i se'n va construir una altra sense interès artístic", afirmà l'arqueòloga Magdalena Riera, que supervisà els treballs.

La intervenció ha determinat que els enderrocs de l'antiga cúpula, juntament amb altres restes d'obra, es dipositaren el segle passat en les antigues criptes de la capella. "Amb els anys, aquests enderrocs s'han compactat, han baixat el nivell i ja no sustentaven el paviment", explicà l'experta.

Tot i que no s'han excavat completament les cinc criptes, el seguiment arqueològic de les obres "ha permès descobrir les restes de l'antiga cúpula, les rajoles de colors pintades a mà que formaven un dels sòcols de la capella i les restes dels altars laterals que es trobaven a la capella del Roser fins a la remodelació que patí en els anys 1950", afegeix Riera.

Conclusions

Encara que els treballs arqueològics vinculats a aquesta obra continuen, de moment han servit per poder seguir les evidències que deixaren les ampliacions i modificacions que han afectat la capella del Roser de l'església de Sant Vicenç Ferrer. Les modificacions han constatat l'altar trobat entre la runa que estava davall el paviment. "Sabem que es varen llevar dos altars laterals en la darrera modificació de la capella i ara n'hem trobat un que confirma el que ja pensàvem", conclogué l'arqueòloga. A més d'això, s'han localitzat diferents tipus de paviment, de pedra i de rajola de tipus hidràulic, que corresponen a diferents èpoques i que també confirmen que les variacions en el paviment d'aquest indret han estat constants.

De fet, la construcció de l'actual església i de l'antic convent que ara ocupen les dependències de l'Ajuntament de Manacor començà el 1582. Aquesta primera obra es projectà com una ampliació d'una petita capella existent i acabà el 27 de desembre de 1626 amb la inauguració de les capelles dedicades a sant Isidre i a les ànimes, feines amb què es donaren per acabades les obres.

Dels darrers processos de restauració, destaca el dels anys cinquanta del segle passat, durant el qual es va refer la cúpula de la capella del Roser, i també les obres en el subsòl de l'església executades durant els anys noranta. Amb aquestes darreres intervencions es va canviar el paviment de tota l'església i es descobriren una gran quantitat de criptes amb restes humanes. L'arqueòloga Magdalena Riera explica, en referència a la llegenda manacorina que diu que existien passadissos que connectaven edificis religiosos a la ciutat, que "segurament, a causa de la forma allargada de les criptes, aquestes es varen confondre amb passadissos".

Gairebé 400 anys després, el 2006 començà la darrera gran restauració d'aquest exponent del barroc mallorquí, que durà tres anys. Durant el procés se'n va restaurar la teulada que, arran d'unes obres realitzades el segle XIX, filtrava humitat als murs. A més, es va restaurar l'estructura i la part externa del campanar i la façana refent-ne les juntes i canviant les pedres més erosionades.