Publicitat
Publicitat

ADÉU A LA GRAN DAMA DEL TEATRE CATALÀ

Companys i admiradors acomiaden consternats Anna Lizaran

Se n'ha anat una actriu gegant i molt estimada

"Quan a algú li posen el la al davant és perquè és irrepetible", va assegurar un commogut Sergi Belbel. Ahir companys de professió, amics i admiradors van voler acomiadar-se d'una actriu gegant, una dona amb una gran vitalitat i un esperit juganer i lliure. Al tanatori de les Corts es va constatar que Anna Lizaran (Esparreguera, 1944 - Barcelona, 2013) no era només admirada: el món de la cultura l'estimava, i molt. Belbel, director del Teatre Nacional -l'últim escenari que va trepitjar l'actriu-, va explicar que Lizaran va voler assajar La Bete fins a l'últim moment: "De la mateixa manera que quan es parla del teatre català es parla de Margarida Xirgu, a partir d'ara també s'esmentarà Anna Lizaran", va afegir.

Ahir molts dels que van passar pel tanatori, però, ploraven sobretot per l'Anna, no l'actriu, sinó la persona. La seva mort, inesperada, va ser com una plantofada. "Ha estat tot tan ràpid que estem tots en estat de xoc", va dir el president de l'Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan. L'actor i cineasta va anunciar que nomenaran Lizaran membre honorífic de l'Acadèmia amb caràcter pòstum.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va recordar una conversa que havia tingut amb l'actriu al setembre, quan va haver d'interrompre els assajos per culpa de la malaltia: "Tenia moltes ganes de recuperar-se ràpidament per seguir treballant", va recordar.

Lizaran va assajar intensament, fins i tot quan la salut ja no l'acompanyava. Estimava el teatre amb passió: hi va dedicar 40 anys de la seva vida. L'última imatge que molts s'emportaran és la d'una Lizaran enfront d'una platea. Sobre el fèretre, els seus familiars van decidir col·locar una fotografia de l'actriu en plena actuació. "Ella sabia que l'espectacle ha de continuar, és així de dur i així d'esperançador", va dir el portaveu del Teatre Lliure, Guillem-Jordi Graells. "Impacta obrir el programa de la temporada i topar-te amb la pàgina en què surt l'obra que havia d'interpretar l'Anna, dirigida per Pau Miró, una peça a la seva mida", va afegir. L'obra, La dona de la furgoneta , del britànic Alan Bennet, s'haurà de fer amb una altra actriu.

Pel tanatori de les Corts van passar-hi molts noms de l'escena catalana, com Emma Vilarasau, Jordi Bosch, Muntsa Alcañiz, Oriol Broggi, Marta Marco, Lluís Homar, Eduard Fernández, Vicky Peña, Marta Marco i Abel Folk. Dissabte a la nit, als teatres, el públic li va dedicar llarguíssims aplaudiments. Al llarg del dia d'ahir algunes veus ja van reivindicar posar el nom d'Anna Lizaran a la Sala de Gràcia del Teatre Lliure, i dedicar-li també una sala del Teatre la Passió d'Esparreguera, la població on va néixer l'actriu. Avui, a les 12, també a les Corts, la família de l'actriu organitza un acte de comiat. La seva empremta damunt els escenaris ja és inesborrable.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT