Publicitat
Publicitat

ARTS ESCÈNIQUES

Jordi Casanovas viatja per la Transició a 'Una història catalana' i fa xocar el Pallars amb la Mina

Pagesos, 'quillos' i la identitat catalana

Jordi Casanovas es pregunta com es forja la identitat catalana des de la Transició al postolimpisme a través d'un western teatral. La sorprenent i nostrada Una història catalana s'estrena dimecres al TNC.

Si el bon teatre és el que planteja preguntes, Jordi Casanovas en planteja una de transcendental i poc explotada al teatre: què és ser català? "A mi m'és molt complicat definir la meva identitat patriòtica. A vegades la identitat catalana és més la negació d'una altra que té un perfil més dibuixat... I alhora és difícil definir una identitat que no sigui excloent", reflexiona Casanovas. L'autor i director estrena dimecres a la Sala Tallers del Teatre Nacional Una història catalana , una aproximació en clau western a la transformació de la catalanitat des de la Transició (quan va néixer ell) fins als anys noranta.

L'obra planteja dues històries que transcorren paral·lelament en dos terrenys fronterers al llarg de quinze anys, i que acaben confluint. L'una se situa en un poble del Pallars, en una família de dones que es manté aïllada del poble i que s'ha de protegir dels especuladors que volen fer-hi una estació d'esquí. L'altre relat és el d'uns quinquis de baixa estofa de la Mina que es dediquen a traficar i robar, i que acaben capgirant el seu lucratiu negoci per dedicar-se al sector immobiliari. Un home (Pep Cruz) que havia marxat fa anys de Catalunya per qüestions polítiques i torna esperant recuperar la pàtria idealitzada és el que planteja les qüestions de fons, també lligades a la fe.

"Són dos espais al marge de la història habitual, un és un barri lluny de l'estat policial i l'altre, com que no interessa a ningú, també es fa les seves lleis, la violència aflora. I, en canvi, la meva aposta és que aquests llocs marginals han afectat més la realitat que la història oficial, de grans noms i alta cultura elogiada. Han creat la identitat catalana". Pel camí, mentre escrivia el text -com és habitual, ha creat l'obra a la sala d'assaig a partir d'improvisacions amb els actors de la companyia T6- Casanovas va llegir Els castellans de Jordi Puntí i va recordar situacions similars de marginació dels castellans quan jugava al carrer a Vilafranca. "Ara ho veig d'un racisme brutal. Però llavors del barri amb més immigració en dèiem Harlem. I encara hi ha coses bastant dures enterrades", sospita.

L'espectador serà testimoni de primera fila d'un viatge històric i un xoc de cultures que té l'esperit juganer de Casanovas, amb "sorpreses potents, personatges que emocionen, tensió i canvis de codis". I si és un western , hi haurà armes.