Publicitat
Publicitat

TEATRE

Pagar un preu just per anar al teatre i al súper

'Aquí no paga ni Déu', de Dario Fo, al Tantarantana

El premi Nobel de literatura del 1997, l'italià Dario Fo, va escriure l'obra de teatre Aquí no paga ni Déu el 1974. Era una crítica radical en forma de sàtira al mercantilisme i a la desaparició dels valors col·lectius positius. Tot i que, en la forma i el fons, continuava vigent, el 2008 el mateix autor i Franca Rame en van fer una versió actualitzada. Quan ho va saber el director Carles Fernández Giua, s'hi va llançar de cap i la va adaptar a la catalana amb el títol de Si no ens paguen, no paguem! "És una obra més vigent que mai, fins i tot estem pitjor que quan va ser escrita, fa 40 anys. Posa sobre la taula les preguntes que ens fem avui en dia. És una comèdia però també una gran discussió: té un debat de pes al darrere, tots els personatges exposen les seves idees, confronten opinions", diu el director.

La seva companyia, La Conquesta del Pol Sud, ja es va aliar amb Teatre de l'Enjòlit per posar en escena una altra obra crítica i compromesa, Corrüptia, una regió de l'Est (2010), una paròdia sobre el cas Gürtel que va intentar vetar el PP al País Valencià. Aquest divendres tornen al Teatre Tantarantana per posar la banya altre cop en qüestions socials. Els protagonistes de l'espectacle són una parella que funcionen com a pols oposats. Ell és un home legalista, amb conviccions morals fèrries, un operari arrelat al pensament sindicalista i que creu en el sistema. La seva dona és pragmàtica, està a l'atur i passa gana. "Un dia, al supermercat, comença una reacció en cadena: la gent s'endú menjar gratis o pagant només el que creu just. Ella s'hi troba, i decideix endur-se menjar -explica Fernández Giua, en una història que recorda els assalts als supermercats liderats per Sánchez Gordillo l'estiu passat-. Aquest botí és el que fa girar la maquinària còmica de manera frenètica i implacable". Elies Barberà i Marta Montiel en són els protagonistes. La resta de personatges -interpretats per Albert Alemany, Jenny Beacraft i Arnau Marín- representen amics i policies, que serveixen per llançar preguntes i posar contra les cordes el protagonista. "Comença molt crèdul i fa un viatge que posa en qüestió els seus principis fins que es veu empès a canviar o no. La conclusió a la qual hem intentat arribar és: cal prendre partit. Potser tens dubtes i no veus les coses clares al 100%, però arriba un moment que t'has de posicionar", defensa el director.

Quant val una funció?

El compromís que exigeixen a polítics i ciutadans també se l'apliquen a ells mateixos, tant el teatre com la companyia. Per això han decidit apuntar-se al sistema de la taquilla inversa -que el públic pagui el que vulgui a la sortida de l'espectacle-. És una fórmula que s'adiu amb la filosofia de l'obra, i fins i tot amb l'argument. La primera escena planteja el mateix dubte que tindran els espectadors: què val un producte (en aquest cas el teatre) i què estan disposats a pagar?

A més, s'han programat dues funcions benèfiques per a entitats que treballen amb col·lectius en risc d'exclusió social i els han ofert entrades solidàries perquè recullin fons. "Si tots actuem, potser canviem alguna cosa", defensa la companyia.

Les