Publicitat
Publicitat

MÚSICA

Enric Hernàez i Alidé Sans obren el Barnasants

Occitans i catalans canten plegats a Viella

Que el Barnasants hagi triat Viella per inaugurar la divuitena edició "és una constatació de la germanor" entre la cultura occitana i la catalana. Així ho considera el síndic d'Aran, Carlos Barrera, que divendres va donar la benvinguda al festival que dirigeix Pere Camps. La presència institucional també volia palesar la complicitat cultural a banda i banda dels Pirineus. Entre les 140 persones que gairebé omplien el Cinèma-teatre de Viella hi havia representants aranesos, de Tolosa, de la Diputació de Lleida i de l'Ajuntament de Barcelona, a més del conseller de Cultura, Ferran Mascarell.

Els uns i els altres van aplaudir la iniciativa del Barnasants, sobretot en un any en què la Vall d'Aran commemora tres aniversaris: 800 anys de la batalla de Muret, que va marcar la fi de la influència catalana en l'administració del territori occità; 700 anys de la Querimònia, el dret històric aranès, i 500 anys del Pla d'Arrem, un tractat destinat a preservar la pau entre valls pirinenques.

El marc històric va injectar solemnitat als parlaments -uns en occità i els altres en català- previs a l'actuació conjunta del barceloní Enric Hernàez i l'aranesa Alidé Sans. I tots els representants polítics van elogiar l'empenta de Camps, que en un breu discurs en occità va presentar l'espectacle He mirat les muntanyes com brillaven , basat en poemes catalans i occitans. Hernàez va dur el pes de l'actuació, acompanyat d'una banda en què van destacar Borja Penalba a la guitarra i a l'acordió i Anna Casademunt a la viola de gamba. Això sí, el protagonisme el va compartir amb Alidé Sans, una veu jove i elàstica que es va moure amb convicció sobretot en els registres més pròxims al country-folk de peces com l'adaptació del sonet de Joan Brossa Sonell .

El concert va tenir diversos formats, des de la intimitat d' Ombra d'Anna (de Josep Palau i Fabre) i Luxe , que Hernàez va cantar només amb la companyia de la gambista, fins a la interpretació de l'himne occità Se canta , amb nou músics dalt de l'escenari, inclosa la soprano tolosina Muriel Batbie Castell. Abans, la cantant de Tolosa ja havia interpretat dos poemes occitans del trobador Giraut de Bornelh i del poeta Robèrt Lafont.

"Una trobada fantàstica"

Hernàez va descriure la preparació del recital com "una trobada fantàstica amb la poesia occitana". Per exemple, amb la de la Comtessa de Dia, que al segle XII va escriure Estat ai en greu cossirier . "Va ser un dels primers poemes que vaig trobar en començar el projecte. La comtessa es queixava perquè cada nit havia de dormir amb el marit, en comptes del cavaller que li agradava", va explicar Hernàez. Versos de David Castillo, Joan Maragall, Guillem de Berguedà i Àngel Guimerà van completar l'aportació poètica catalana a un concert que va rebaixar la solemnitat cap al final, quan Hernàez va posar bona part de la platea a cantar Una foguera de Sant Joan en ple gener .