Publicitat
Publicitat

El Museu Picasso de Barcelona es va crear perquè Màlaga va rebutjar obres de l'artista

El projecte de la pinacoteca barcelonina es va engegar pocs mesos entre el 1954 i el 1955 després que el governador militar de Màlaga refusés una donació de l'artista malagueny. Bernardo Laniado-Romero, el director del museu barceloní, qüestiona aquesta coincidència

El director del Museu Picasso de Barcelona, Bernardo Laniado-Romero, ha vinculat aquest dijous la creació de la pinacoteca barcelonina amb el rebuig a una donació d'obres de l'artista a Màlaga. "És massa coincidència", assegura, que en pocs mesos, entre 1954 i 1955, es produís aquest rebuig i s'impulsés la creació del museu de Barcelona.

Laniado-Romero, que ha intervingut en el curs d'estiu de la Universitat de Màlaga 'Picasso i els seus museus', que té com a seu la Casa Natal del pintor, ha relatat el procés de creació del Museu Picasso de Barcelona coincidint amb el cinquantè aniversari del museu. El director ha recordat que el nom de l'artista es va obviar de manera paradoxal en el nom de la institució d'una consigna oficial del règim franquista. La institució va obrir amb el nom de "Col·lecció Jaume Sabartés". 'The New York Times' es va fer ressò d'aquesta omissió, que es va corregir el 1963.

El 1953, el delegat de Belles Arts a Màlaga, Juan Temboury, va escriure a Picasso i li va demanar la donació de dues obres de cada tècnica. Picasso, "entusiasmat, va respondre que no n'enviaria dues, sinó dos camions", segons el testimoni de la nora de l'artista, Christine, segons ha citat Laniado-Romero. Un any després, el mateix Picasso li va encarregar al seu fill Paul que es desplacés a Màlaga, un viatge que faria en moto al costat de Christine, però "el governador militar de Màlaga va refusar la donació d'obres".

Pocs mesos després, el secretari personal de Picasso, Jaume Sabartés, va viatjar a Barcelona i el 1955 va començar a plantejar donar a aquesta ciutat la seva col·lecció de Picassos, que seria el germen del Museu Picasso. Aquest desig es consumaria amb la intervenció decisiva del notari Raimon Noguera.

Picasso, "pornògraf i anticlerical"

Noguera va dir a Josep Maria de Porcioles, l'alcalde de Barcelona aleshores, que podia triar "entre passar a la història com l'alcalde que va donar l'esquena a Picasso o el que va fer possible el Museu Picasso en ple franquisme". "No era encara un franquisme tardà. Estava molt present l'obra 'Somni i mentida de Franco'. Picasso estava molt implicat amb el Partit Comunista i a Espanya estava considerava com a pornògraf i anticlerical", ha apuntat Laniado-Romero, que també va dirigir el Museu Picasso de Màlaga entre 2004 i 2009.

El 2 de març de 1963, només una setmana abans de l'acte, l'alcalde anunciava en una carta a Sabartés la inauguració del Museu. Es desconeix si va ser descuit, mala gestió o un gest intencionat perquè el secretari de Picasso no tingués temps de desplaçar des de França a l'esdeveniment. La primera donació de Picasso va arribar a Barcelona el 1968. Dos anys després va donar gran part de la seva obra de joventut, uns fons que van convertir al Museu Picasso de Barcelona en el lloc "es pot estudiar la gènesi del geni" , ha destacat Laniado Romero.