Publicitat
Publicitat

“May I?”, com a adéu a Kevin Ayers

A la festa de Deià s'hi uniren Mike Oldfield, Bob Geldof, John Altman, Diandra Douglas i Bridget St. John i molts altres

Família i amics pujaren cantant i ballant el "Singing a Song in the Morning", seguit del "We Did It Again", fins al cementiri de Deià per donar l'últim adéu a Kevin Ayers. La seva filla, Galen Champagne Ayers, anava al davant de la comitiva, descalça, amb un vestit de seda color xampany, mentre abraçava les cendres del músic, cobertes amb un petit sac també de seda, però vermella, com les dues roses que deixaria després damunt la làpida del pare.

L'enterrament de Kevin Ayers, a una estreta terrassa que mira al poble i a la mar, on també descansen els seus amics, el músic i company de sempre Ollie Halsall, i el pintor Mati Klarwein, va ser un acte de celebració de l'amistat. Entre les paraules de Galen Ayers, de Diandra Douglas i, entre d'altres, del compositor John Altman, la veu de Bridget St. John, i la guitarra de Pere Colom, sonà el "May I?", l'educat "puc?", cançó memorable de Kevin Ayers. També se li dedicà un "Happy birthday", als 69 anys que ahir hagués celebrat el músic fundador de Soft Machine.

Del cementiri a Sa Fonda, el bar de Deià en el que tantes vegades la Kevin Ayers Band organitzà les seves jam sessions. Sota la copa d'un ficus immens, se situà l'escenari en el que tocaren, parlaren i ballaren, a més dels membres de la família, Sam Williams, John Altman, la Pa amb Oli Band, els antics components de la banda d'Ayers, Joan Bibiloni, Pere Colom i Miquel Figuerola, la mateixa Briget St. John, Alberto Vizcaíno i molts altres amics. No s'ho varen voler perdre, des d'un lloc de la barra, ni l'amic Bob Geldof, ni Diandra Douglas, Lluïsa del Valle, Sybilla, el promotor musical Juanjo Arzubialde o la soprano Joana Llabrés, entre molts d'altres. No hi va poder assistir Mike Oldfield, el vell amic i company de Kevin Ayers, però hi va voler ser, via Skipe, des de Bahamas per saludar l'amic, recordar-lo (tot i els problemes de la connexió) i tornar, tot i que virtualment, a la vila de Deià, on fins i tot un homenatge com aquest, té el gust d'allò que s'improvisa.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT