Matemàtiques, la Seu suma atractius

PalmaMallorca és una terra plena de tresors arquitectònics. D'entre aquests nombrosos tresors, la joia indiscutible és la Seu, la Catedral de Mallorca. Més enllà de la seva bellesa evident -la robusta estilització de la pedra; l'ample espai, a la vegada buit i ple, del seu interior-, la Seu també és la perfecta expressió física d'un complexíssim sistema intel·lectual ple de curiositats matemàtiques -numèriques, geomètriques, etc.-, algunes de les quals són purament casuals, però moltes altres deliberades i amb una intenció significativa o, si més no, estètica.

Igual com ja succeïa en les piràmides de l'antic Egipte, en els temples grecs o en les construccions precolombines més avançades, l'arquitectura cristiana presenta una correspondència explícita entre la seva forma i la visió del món i de la vida que encarna. En aquest sentit, destaca per sobre de tot l'omnipresència que tenen, en els temples cristians més emblemàtics -sobretot esglésies i catedrals-, uns certs nombres essencials en la numerologia bíblica, com el 3, el 7, el 10 i el 12. La importància simbòlica d'aquestes xifres pot determinar des de la quantitat de naus d'un temple (sovint són 3, amb referència a la Santíssima Trinitat) fins a la forma d'un baldaquí o la de mosaics que decoren algunes parets.

Naturalment, l'arquitectura religiosa cristiana també ha recorregut als recursos de la geometria i de les matemàtiques per raons que anaven més enllà del simbolisme; és a dir, per una pura voluntat estètica, que alhora era una clara estratègia de persuasió. Els jocs lumínics de les rosasses, amb la llum que inunda l'interior dels temples d'una manera gairebé mística o sobrenatural, varen ser concebuts per fer visible i palpable la glòria de Déu. I el mateix podria dir-se de les calculades simetries amb què s'organitzen des dels elements de les façanes fins als pilars interiors i els contraforts, representacions de la més radiant i imponent harmonia.

Conèixer la Seu, diferent

Un any després de la seva fundació (2005), la Societat Balear de Matemàtiques (SBM-XEIX) decidí, en paraules del seu vicepresident, Daniel Ruiz, que "seria una bona idea explorar Palma per trobar connexions i referències a les matemàtiques en els seus edificis més emblemàtics". Aviat s'adonaren que l'exploració de la Seu els oferia un inesgotable ventall de possibilitats. Per divulgar les connexions matemàtiques de la Seu, Ruiz i Josep Lluís Pol, president de l'SBM, organitzen activitats públiques de gran èxit, com es va poder comprovar el passat dissabte, quan més de 20 persones s'apuntaren a la visita guiada amb l'objectiu de contemplar in situ "un miracle geomètric" que només es produeix dues vegades l'any (el 2 de febrer i l'11 de novembre) i que és popularment conegut amb el nom d'Espectacle del Vuit o de la Candelera geomètrica. El "miracle", no planificat a l'hora de la construcció de les rosasses, és causat pel reflex de la llum de la rosassa major -també coneguda com a Oculus Maior, una de les més grans de totes les catedrals gòtiques del món- contra la paret del vitrall de Ponent, tot formant una doble rosassa en forma de vuit i rutilant de llum i colors.

Tot i que l'efecte de la doble rosassa és la curiositat matematicogeomètrica més espectacular, com també ho és la manifestació del solstici d'hivern (al voltant del 21 de desembre), quan amb la sortida del sol la llum que travessa la rosassa major il·lumina la de Ponent, la Seu presenta molts altres aspectes matemàtics de valor i interès. Potser són més discrets, però resulten igualment apassionants, i serveixen per demostrar que, tot i la seva naturalesa abstracta i difícil, les matemàtiques estan inextricablement lligades a la quotidianitat i a la creativitat.