Publicitat
Publicitat

PATRIMONI CULTURAL

La mala gestió de la Fundació obliga el patronat a buscar un soci

El Macba gestionarà l'obra i l'arxiu de Joan Brossa

Finalment, una gran institució amb una important projecció internacional, el Macba, es farà càrrec en breu de l'obra plàstica i l'arxiu d'un dels grans artistes catalans de la segona meitat del segle XX.

Joan Brossa (1919-1998) ha trobat finalment el seu lloc. I algú molt interessat en la seva obra, tant plàstica com poètica. La Fundació Joan Brossa i el Macba estan a punt de signar un acord que transferirà a la institució de la plaça dels Àngels l'obra plàstica, l'arxiu i la biblioteca de l'home que, amb Antoni Tàpies, Arnau Puig, Joan Ponç, Modest Cuixart i Joan-Josep Tharrats, va fundar el 1948 el grup Dau al Set, que va renovar la dramatúrgia catalana de postguerra i el poeta que, sota l'influx de Duchamp o dels dadaistes, va crear peces de gran imaginació i contundència.

Glòria Bordons, la principal estudiosa del poeta i membre del patronat de la Fundació, confirma a l'ARA que l'acord està ja en mans dels advocats de les dues parts, un cop l'ens que gestiona l'obra del poeta va decidir temps enrere que cedir les creacions de Brossa al Macba era la millor opció per garantir-ne la difusió. De fet, fa temps que l'Ajuntament de Barcelona treballa amb aquest objectiu. Segons hem pogut saber, va fins i tot encarregar un estudi les conclusions del qual eren força clares: calia que un lloc relacionat amb l'art contemporani custodiés l'obra de Brossa i que un espai de la ciutat es dediqués a generar activitats al voltant de l'artista. Aquest indret serà La Seca, l'antiga fàbrica de moneda de la Corona d'Aragó, que obrirà portes a la tardor convertida en espai de creació escènica brossià. No debades, la gestió de La Seca va a càrrec de l'Espai Joan Brossa. La sala principal portarà el nom del poeta i la petita, el de Josep Palau i Fabre.

El motiu principal que ha portat la Fundació a buscar un soci és, segons les fonts, la mala gestió de la institució, que està en mans de la neboda de l'esposa del poeta, que "l'ha portada com un botiga".

El compositor Josep Maria Mestres Quadreny, gran amic de Brossa, amb qui va crear peces escèniques de gran impacte com la Suite buffa , ha estat qui més ha insistit perquè el Macba fos el receptor de l'obra brossiana. La Fundació Miró també era una possibilitat. I també es parlava de la Biblioteca de Catalunya com a dipositària de l'arxiu i els llibres.

El Macba, però, tindrà la custòdia de tots els manuscrits de Brossa, que no són pocs, així com la seva correspondència. També es parla d'un Miró i d'un Tàpies de cert valor. "No són tones de paper, però sí que són molts papers", avisa Bordons. Entre els papers hi ha material inèdit.