Publicitat
Publicitat

SANT JORDI 2011

Premiades, singulars o molt llegides: Un panorama variat i estimulant

L'onze femení del Sant Jordi

El panorama literari català actual gaudeix d'un eclecticisme del qual mai abans no havia pogut presumir. Cada Sant Jordi el grapat de novetats es diversifica més, tot i les veus d'alerta, aquells oracles que avisen puntualment sobre la saturació del mercat i demanen, més o menys explícitament, que caldria publicar menys. A l'ARA hem triat i remenat abans de la diada i hem confeccionat un possible onze titular de les lletres catalanes. Onze autores de totes les edats de les quals se n'ha parlat, se'n parla o se'n parlarà molt.

Bel Olid

Una terra solitària (Empúries)

Guanyadora de l'última edició del premi Documenta, a Una terra solitària Bel Olid (Mataró, 1977) fa un retrat a tres veus de tres generacions de dones d'una mateixa família. L'àvia María, una mestressa pobra que es va dedicar en cos i ànima a parir i alimentar els fills i que va emigrar de Màlaga a Mataró per reunir-se amb el marit. També ens trobem la seva néta Maria en dos temps: primer com a filla d'una família desestructurada, víctima d'abusos i lectora compulsiva, i més tard com a adulta amb parella femenina i amant dels grups de música en català, afició que arriba fins al títol del llibre, que prové d'una cançó de Sanjosex. "Sempre he escrit contes, però fins ara no m'havia atrevit amb cap novel·la perquè pensava que no tenia res per compartir", explica l'autora, que aquest primer Sant Jordi ha decidit no signar: " Una terra solitària va sortir fa molt poc. Si hagués decidit que signava m'hauria avorrit, perquè no hauria vingut pràcticament ningú... Aquest Sant Jordi serà com

el de l'any passat!"

Laura Borràs

Per què llegir els clàssics, avui (Ara Llibres)

Professsora, assagista i entusiasta de la lectura, Laura Borràs (Barcelona, 1970) defensa al seu nou llibre per què cal donar temps als clàssics i què ens poden ensenyar. Igual que per Harold Bloom, els clàssics guarden a l'interior un secret inexhaurible. Entre els autors que Borràs defensa a Per què llegir els clàssics, avui hi trobem -per ordre cronològic- Hesíode, Èsquil, Ausiàs March, Honoré de Balzac, Gustave Flaubert, Llorenç Villalonga, Maria-Mercè Marçal, Màrius Sampere i Joan Margarit. "La literatura té la màgica facultat de transformar, de variar, d'expurgar, de metamorfosejar, de mentir. Perquè això és el món de la ficció: un artifici que ja veurem per a què serveix", llegim al pròleg de l'assaig.

Rosa Cullell

El millor lloc del món (Amsterdam)

L'any passat, Rosa Cullell va decidir reprendre una de les activitats que havia anat ajornant: l'escriptura d'una novel·la. Per poder-se dedicar exclusivament a El millor lloc del món , Cullell va arribar a marxar uns mesos a França: "Tenia el llibre al cap des de feia temps, i ara que l'he publicat tinc allò que en anglès se'n diu mixed feelings : per una banda, em pregunto per què m'he ficat en això; per l'altra, estic molt contenta d'haver-ho fet". Aquest serà el primer Sant Jordi de Rosa Cullell com a autora, i tot i el bon averany de no haver parat de signar exemplars després de les presentacions de la novel·la està convençuda que no serà de les autores més populars de la diada: "Deunidó els llocs per on he passat aquesta setmana: Girona, Granollers, Sant Cugat... Avui només signo a Barcelona, i les meves expectatives no són gaire altes". Com que no tindrà gaire temps per triar i remenar, Cullell ja sap què comprarà: "En català, regalaré les últimes novel·les de Carme Riera i Sílvia Alcàntara. En castellà, Caligrafía de los sueños , de Juan Marsé".

Carme Riera

Natura quasi morta (Edicions 62)

"El dia de Sant Jordi no m'agrada signar al costat de segons qui: el dia del llibre hauria de ser el dia de la literatura", diu Carme Riera abans de recordar que un any li va tocar dedicar exemplars al costat de Boris Izaguirre. Després d'observar Barcelona des del punt de vista del turisme americà i d'escriure una novel·la amb els misteris d'Agatha Christie ben assumits, Carme Riera ha situat la seva última ficció a la Universitat Autònoma. És allà que hi fa desaparèixer un alumne romanès en plena vaga anti-Bolonya. Riera segueix fent classes de poesia espanyola del segle XX i defensa l'atapeït calendari de lectures que proposa cada curs: "Si fas llegir per obligació, després, amb una mica de sort, s'acaba llegint per devoció".

Maria Català

Urpes de seda (Amsterdam)

Nascuda a Mataró l'any 1949, Maria Català ha trigat a poder publicar la seva primera novel·la. A la contracoberta d' Urpes de seda llegim que "ha compaginat l'ensenyament amb l'educació dels seus quatre fills, la passió pels viatges i la literatura". Després de quedar finalista d'un concurs de novel·la curta organitzat per la Universitat de Lleida l'any 2002, Català va començar a treballar en aquest llibre, que proposa un viatge per la Catalunya del segle XX a partir de l'hereva d'una filatura que espera passejant sola pel cementiri "l'arribada d'un príncep blau a qui lliurar-se en cos i ànima". " Urpes de seda és una novel·la que urpada a urpada pot sorprendre força", explica l'autora, que té una mica de por d'estrenar-se aquest Sant Jordi. "Hi ha tanta oferta que em serà difícil fer forat", confessa: potser per això només signarà a la parada de l'Abacus de la plaça de Catalunya (12 h), a la Fnac de l'Illa (16 h) i a la Llibreria Catalònia del passeig de Gràcia (20 h).

Laia Fàbregas

La llista (Amsterdam / Alfaguara)

"Quan estudiava Belles Arts m'interessava molt pels títols de les obres i per aquells artistes que experimentaven amb el text, com Sophie Calle i John Baldessari", diu Laia Fàbregas, que després de llicenciar-se va passar uns quants anys a Amsterdam, on va publicar la seva primera novel·la -i en holandès-. Després de l'experiència, Fàbregas ha escrit La llista , una història plena de secrets que comença en un avió. "Durant els dotze anys que vaig passar a fora no vaig regalar llibres per Sant Jordi", diu l'autora: "Ara estic començant a recuperar l'hàbit".

Lluïsa Forrellad

L'olor del mal (Angle)

El cas de Lluïsa Forrellad (Sabadell, 1927) és un dels més curiosos dels últims anys. Guanyadora del premi Nadal l'any 1953 amb la novel·la Siempre en capilla , trigaria més de cinquanta anys a publicar un nou llibre, Foc latent . La bona acollida de públic de la novel·la va activar la creativitat de Forrellad, que en aquests últims cinc anys ha publicat quatre novel·les més, l'última de les quals, L'olor del mal , és el seu primer thriller . "No em puc pas anar repetint", diu l'autora, preparada per passar un Sant Jordi "anant d'un cantó a l'altre". "Fins que vaig publicar Foc latent -explica- havia recorregut les parades anònimament. És una festa que m'he sentit molt meva. El llibre sempre el trio mentre passejo".

Alba Dedeu

Gats al parc (Proa)

"Aquest Sant Jordi m'emportaré un llibre per llegir, a l'hora de signar, perquè em sembla que m'avorriré una mica", diu Alba Dedeu (Granollers, 1984), guanyadora de l'últim premi Mercè Rododera de contes amb Gats al parc , un llibre en què trobem set narracions -cadascuna d'elles introduïda per una il·lustració de Gisela Bombillà- amb personatges corrents però ben delimitats, com el de l'octogenària que passa uns dies en un balneari, l'universitari que té massa bona opinió d'ell mateix, la família que es reuneix al voltant d'una taula parada el dia de Nadal, el maniquí que té ganes de veure el mar, una jove marroquina que viu a mig camí de la realitat i la fantasia i la dona solitària que es dedica a recollir gats abandonats. "Aquest any regalaré un llibre de temàtica política", diu Dedeu, una opció que justifica ràpidament: "És molt important pensar en la persona a qui se li regala...".

Núria Amat

Amor i guerra (Planeta)

"M'agradaria que un dia el fet de ser home o dona no ens fes arribar a extrems com aquests. La literatura no és un camp d'enemics", diu Núria Amat (Barcelona, 1950) minuts abans de fer-se la foto de Sant Jordi de l'ARA. Amb Amor i guerra Amat ha aconseguit el premi més ben dotat de les lletres catalanes, el Ramon Llull. "La meva novel·la és molt adequada per regalar aquest Sant Jordi: hi ha molt d'amor, passa en bona part a la ciutat de Barcelona i el marc històric és el de la Guerra Civil espanyola". L'escriptora barcelonina narra la història d'amor entre Valentina Mur, una jove anarquista que no té por de sortir al carrer a favor de la República, i Artur Ramoneda, fill d'una família d'industrials i cosí del mític comunista Ramon Mercader, que per ordre de Ióssif Stalin va assassinar Trotski pocs anys després.

Sílvia Alcàntara

La casa cantonera (Ed. de 1984)

"Avui em toca signar des de les 11 del matí fins a les 9 del vespre", diu Sílvia Alcàntara (Puig-reig, 1944), que presenta La casa cantonera quan encara segueix ben viva la seva primera novel·la, Olor de colònia . "No m'esperava que aquest llibre entrés tan bé. En dos mesos se n'han venut 20.000 exemplars!", exclama, admirada, a punt de recordar -sense ni mica de petulància- que el seu debut ha superat la xifra psicològicament esparverant dels 50.000 exemplars. "De llibre no en regalaré cap, però sí que me'n compraré un: Sol a Berlín , de Hans Fallada".

Teresa Solana

Negres tempestes (La Magrana)

En cinc anys, Teresa Solana (Barcelona, 1962) s'ha convertit en un dels noms de referència del gènere negre català, tot i que no ho té fàcil. "Els crítics i les elits culturals del país el consideren un gènere menor", diu Solana, que acaba de publicar la novel·la Negres tempestes , un recull de contes - Set casos de sang i fetge... (Edicions 62)- i ha participat en l'antologia Crims.cat (Al revés).

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT