Publicitat
Publicitat

TEATRE

Una 'Lolita' en una nit de dolor

Nit d'emocions extremes al Lliure de Gràcia. L'acumulació de dolor impedeix observar amb ulls massa crítics l'estrena de Blackbird de David Harrower, un text que ja juga dur amb el sofriment. Després de l'impacte per la mort d'Anna Lizaran i quatre dies després de Gonzalo Canedo, company de Lluís Pasqual, ahir no era nit per avaluar el treball actoral de Jordi Bosch i Bea Segura. Massa intensitat en l'aire, en les circumstàncies, en el text, en els personatges. Van sortir al tètric soterrani -un decorat més útil per a una història de suspens que per a un combat de vides trencades- amb la determinació accelerada de superar una prova.

Electricitat a l'escenari i dens silenci a la sala per a una obra que es podria considerar una revisitació de la Lolita de Nabokov. Blackbird situa el retrobament en un moment més llunyà, als quinze anys de la separació entre l'adult i l'adolescent, i canvia el rol del perseguit i el perseguidor. Aquí és la dona la que cerca l'home. Un canvi significatiu. Amb l'ajuda del temps, la moral i la culpa ja no són el que eren. Nabokov narra les memòries d'una obsessió sexual; Harrower insinua una venjança per desvetllar una passió no superada. No és res més que el drama de l'abandó, de no poder oblidar mentre creus que l'altre sí que ha trobat l'alliberament de l'oblit.

Una proposta interessant que potser en el muntatge dirigit per Pasqual està massa condicionada per elements d'intriga, propers al Mamet d' Oleanna . La saludable distància moral de Harrower -lluny de clixés ètics- perd força per la persistent sensació d'una latent amenaça. Cert, tots tenen alguna cosa a perdre, però això no és l'important. L'important és la possible catarsi d'una història d'amor.