Publicitat
Publicitat

ART

Una exposició a l'Arts Santa Mònica explora la seva complicitat artística

L'amistat tel·lúrica de Ponç i Brossa

Bevien tots dos de les mateixes fonts. Sense haver-se de trencar gaire el cap, Joan Ponç i Joan Brossa van mantenir una intensa relació creativa que aquests dies es pot veure a l'Arts Santa Mònica.

Abans de ser una exposició, Carrer de Joan Ponç, la mostra que l'Arts Santa Mònica acull fins al dia 29, va ser un llibre. Fa poques setmanes que l'Associació Joan Ponç va publicar un luxós llibre d'art que explora l'amistat i la complicitat creativa que van unir Ponç i el poeta Joan Brossa. I ara, amb motiu de la celebració, ahir, de la tercera Jornada Ponciana al mateix centre, un conjunt d'obres d'art i documents publicats en aquest volum n'han sortit i s'han apoderat de l'espai Balcó del centre.

L'origen del projecte es remunta al 2009. El mateix dia que se celebrava la primera Jornada Ponciana, Glòria Bordons, estudiosa de l'obra de Brossa, va comunicar als responsables de l'associació que a l'arxiu de la fundació del poeta s'hi havia trobat una carpeta amb el nom "Joan Ponç". Aleshores, com relata al pròleg Jordi Quer, coordinador del llibre, van decidir aïllar les figures de Ponç i de Brossa del grup Dau al Set -del qual també van formar part Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats- i treure a la llum els fruits artístics de la seva amistat. El resultat va anar molt més enllà dels onze poemes trobats dins la carpeta, alguns dels quals ja havien estat publicats prèviament.

Encara que l'exposició no el recull, un dels moments més interessants d'aquesta relació el trobem en un seguit de pintures de Ponç -detallades en el catàleg d'una exposició a les Galeries Laietanes, el 1951, que sí que està exposat- els títols de les quals provenen dels respectius poemes de Brossa. Va ser el poeta qui va recomanar a Ponç que s'endinsés en les possibilitats de la pintura automàtica i, en vista dels resultats, Ponç li va tornar el testimoni amb escreix. En la majoria dels casos, els editors del llibre van trobar la parella brossiana de l'obra de Ponç.

Malgrat tot, l'amistat entre els dos Joans es va començar a refredar quan Ponç va marxar al Brasil, el 1953, on es va quedar nou anys. Més endavant, que s'acabés d'espatllar va tenir a veure amb l'afer dels "dibuixos podrits", com es pot llegir a Quaranta-dos anys després , el pròleg -també exposat- que Brossa va escriure el 1988 per al catàleg d'una exposició de Ponç a la galeria Gènesi. Ponç els va regalar a Brossa. No els hi va retornar, però, després que els hi hagués demanat per a una exposició. Alguns dels dibuixos es poden veure al Santa Mònica aquesta setmana en què s'hi conjura l'esperit poncià.