La gent del barri del Jonquet no és de la que calla ni de la que lliura un xec en blanc, per molta afinitat que pugui tenir amb els que dirigeixen actualment l’urbanisme de Palma i el futur pla per al que és un dels pocs nuclis genuïns de la ciutat. Ara estan en festes, però això no és motiu perquè aquest divendres, l’horabaixa de l’inici de les celebracions veïnals, hagin estat reunits amb els responsables d’Urbanisme de Palma, escoltant i discutint el nou Pla Especial de Protecció (PEP) en tots i cadascun dels punts dels quals discrepen.
Fa només uns dies, Jaume Vinyas informava a la web de l’ARA Balears, que els veïns del Jonquet esperen amb por el nou pla, perquè tot els fa pensar que la protecció no serà ni la meitat de la meitat de la que se’ls havia promès (abans de les eleccions municipals, és clar).
Emparat com està el Jonquet per la declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC) que es varen guanyar els veïns fa set anys, encara avui no s’ha aprovat el nou PEP, un pla que és obligatori per a qualsevol BIC. En aquest sentit, no només s’està incomplint de manera flagrant la normativa per als BIC, sinó que el fet de dilatar en el temps aquest pla és una manera molt lamentable de debilitar la barriada, de donar inseguretat als qui hi viuen, de cedir espai i vies d’entrada als especuladors que sempre estan a l’aguait i, sobretot, és la manera de fer més possible que Palma vagi perdent un dels seus barris amb més encant i amb més valor, no per una qüestió monumental, sinó de singularitat.
A la reunió d’aquest divendres, els veïns del Jonquet han vist com l’Ajuntament de Palma continua entestat a construir al solar dels rentadors històrics i d’aixecar uns edificis que posaran fi a les vistes cap al baluard de Sant Pere, l’església de Santa Creu i la Seu.
Les vistes, elements a protegir
Si la protecció d’un BIC no inclou la conservació de les balconades que ofereixen una vista singular de la ciutat, quin pla especial de protecció és aquest? Fins a quin punt no perd bona part del seu patrimoni aquell barri, aquell monument o aquelles cases protegides a les quals els ceguen la perspectiva que els dóna singularitat? És més, si la ciutat el que necessita és conservar els nuclis amb més caràcter, no és també un element patrimonial la vista que pot oferir als propis i als visitants?
Preservar l’encant
L’encant d’un barri com el del Jonquet requereix mantenir la tipologia de les cases, els traçats dels carrers i carrerons, els molins fariners, les balconades a la mar o els rentadors. L’encant i el valor d’un barri com aquest també es troben en la tranquil·litat que es garanteixi per habitar-lo i que s’aturin les invasions dels qui cerquen una festa que res no té de respectuosa amb els veïns. Ho dic perquè al recinte de l’única discoteca que queda a la plaça del Vapor sembla que se’ls deixarà construir un edifici d’un parell de pisos. Això és un pla especial de protecció per a un BIC?
I el valor d’un barri com el Jonquet, també i sobretot, està en els veïns, que tenen la memòria del lloc i que són els que poden preservar-la. Massa a prop del Jonquet hi ha Santa Catalina, un barri que ja és una altra història, perquè poc o res queda de la memòria de la vella barriada. Els qui tenien la memòria, els cataliners de tota la vida o fins i tot els qui hi havien anat arribant a mesura que el barri agafava un cert valor, aquests ja gairebé no hi són. Una llàstima. Santa Catalina es ven cara, però ha perdut la memòria.
Per això, la del Jonquet convé que sigui una altra història. Els polítics d’esquerres que governen tenen una sensibilitat afí a la dels veïns. Però de moment tot va lent, no es prenen les decisions i algunes de les que es prenen contradiuen els interessos del Jonquet i, sobretot, els que hauria de tenir Palma.
