Publicitat
Publicitat

ÒPERA

Grans veus i luxe escènic per a Adriana

La vida és pur teatre. David McVicar no tem l'artifici teatral ni les convencions d' Adriana Lecouvreur , una òpera de Francesco Cilea que el Liceu ofereix en un espectacular muntatge signat pel director d'escena britànic. McVicar transforma el Liceu en la Comédie-Française, l'espai natural on viu, pateix i mor una de les seves actrius llegendàries, Adrienne Lecouvreur, a qui Cilea va convertir en la més delicada heroïna verista. Teatre dins del teatre, pura màgia de sentiments i passions emmarcades en una espectacular escenografia i un luxós vestuari del segle XVIII.

El Liceu va aplaudir el desplegament escènic d'un muntatge que juga netament les cartes per conquerir el públic i mostra les entranyes del teatre com a escenari de grans passions. Passions que en el verisme necessiten grans veus, capaces de conciliar l'essènciabelcantista amb arriscades parts declamades. El gran mèrit de la direcció musical de Maurizio Benini és l'eficàcia a l'hora de ressaltar el refinament orquestral de Cilea i, alhora, ajudar els cantants amb un flexible acompanyament que milloraria amb una orquestra més atenta.

De nou, el Liceu sorprèn -i això és mèrit del director artístic, Joan Matabosch- amb un repartiment de primeres figures, superior al que ofereixen teatres de més fama i pressupost. La soprano italiana Barbara Frittoli sedueix en la pell d'Adriana Lecouvreur, recreada amb exquisit gust, delicats pianissimos i un lirisme sense excessos lacrimògens, que seria immensa si tingués greus més consistents. Al seu costat, el tenor francès Roberto Alagna és un Maurizio exultant, amb una veu bella i lluminosa i un fraseig captivador. La mezzosoprano nord-americana Dolora Zajick és una malvada Princesa de Bouillon d'abassegadora potència vocal i excessiu temperament. Molt inspirat, el baríton menorquí Joan Pons va triomfar omplint d'humanitat i accents el personatge de Michonnet. El tenor aragonès Francisco Vas i el baix italià Giorgio Giuseppini broden els seus papers. Bona tasca del cor i encertada coreografia amb picades d'ull teatrals que animen el ballet de l'acte tercer. La creu del muntatge és que una òpera que dura poc més de dues hores entre pauses i descansos arriba a les tres i mitja. On és la moderna tecnologia escènica publicitada pel nou Liceu?

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 04/12/2016

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT