Publicitat
Publicitat

Glenn Close: "Albert Nobbs és el personatge més vulnerable que he fet mai"

Gènere "Veure una dona interpretant un home, o al contrari, ens adreça una sèrie de qüestions sobre què vol dir ser una dona"

Quan una estrella de Hollywood entra en una habitació, una vibració especial recorre l'estança i els presents. Hores abans de rebre el premi Donosti, Glenn Close va rebre en petit comitè alguns mitjans per parlar d' Albert Nobbs , la pel·lícula que ha escrit, produït i protagonitzat.

Va interpretar Albert Nobbs fa 30 anys i en fa 15 que intenta fer realitat aquest film. Què representa aquest personatge per a vostè?

En certa manera, representa tot allò que he après en la meva carrera durant tots aquests anys. Albert Nobbs incorpora el que he après sobre el vestuari, el maquillatge, sobre ficar-te en la pell d'una altra persona. L'Albert és el personatge més vulnerable que he fet mai. No té cap poder per crear el seu destí, i l'única solució que troba és fer-se invisible. No viu una vida perfecta per a una dona del seu temps, però com a mínim no es prostitueix ni viu en un alberg per a pobres o al carrer.

Sovint ha interpretat dones que es mouen en un món d'homes, dones poderoses. Aquest personatge també habita un món masculí, però és molt diferent d'aquells altres.

Es poden fer moltes comparacions entre aquest personatge i la marquesa de Merteuil de Les amistats perilloses , o fins i tot de la Patty Hewes de Danys i perjudicis , dones d'èxit i fortes, manipuladores, que sobreviuen en els seus propis termes en un món d'homes. Albert Nobbs també sobreviu en un món d'homes, però tornant-se invisible. En el fons, són personatges oposats.

Va ser molt difícil interpretar una dona que interpreta un home?

És una mica més complex que això. Ella és una dona a qui la gent percep com un home. No pensa en ella com a home. Es limita a no parlar gaire i no mirar als ulls; i la gent assumeix la seva condició masculina. No és tant que ella interpreti un home, sinó que s'amaga darrere dels prejudicis dels altres.

Li ha costat desfer-se del personatge un cop acabat el rodatge?

No. El procés d'interpretar-lo era tan complex que cada dia m'estava hores a vestuari i perruqueria. Era una gran transformació, i no em sentia Albert fins que acabava. Al final del dia, quan em treia la roba, la perruca i la cotilla, ja no em sentia com ell per res.

Per què va escollir Rodrigo García per dirigir la pel·lícula?

Ja havia treballat un parell de cops amb ell. Se sent molt còmode amb les dones, és un director molt acollidor. I està en contacte amb la tradició llatinoamericana del realisme màgic, que era important per a les escenes en què l'Albert s'imagina la botiga dels seus somnis. Però sobretot perquè el Rodrigo és un home d'equip, un gran col·laborador.

Dustin Hoffman no va guanyar un Oscar fins que es va disfressar de dona a Tootsie . Per què creu que el públic troba tan fascinant el transformisme en els actors?

El fet de veure una dona interpretant un home, o al contrari, ens adreça una sèrie de qüestions sobre què vol dir ser una dona, què és la masculinitat...

Què és el que la fascina d'aquest personatge?

Que fa el que fa. Quan me'l miro no puc deixar de preguntar-me perquè algú es comporta així, camina així, parla així... I tot i no conèixer la resposta des del primer moment, resulta evident que hi ha d'haver una bona raó, i això és el que provoca que el públic senti empatia per ell.

A Albert Nobbs fa d'actriu, guionista i productora. Algun dia també voldrà dirigir?

No ho sé. No ho crec. Puc entendre per què altres escriptors senten la necessitat de dirigir. No és estrany que director i guionista no tinguin la mateixa visió de la pel·lícula. Sigui com sigui, per a mi hauria estat impossible dirigir aquesta pel·lícula. Massa feina.