Publicitat
Publicitat

EL SECRET DE...

Gabi Martínez

Truco a Gabi Martínez per obtenir algun secret que hagi quedat per explicar del seu últim llibre, Només per a gegants (Ara Llibres / Alfaguara), però acabem parlant de la situació del periodisme literari a casa nostra. El seu llibre és un dels pocs treballs d'aquest gènere que s'han publicat a Catalunya. Si jo hagués d'enviar a les universitats nord-americanes algunes mostres de periodisme literari català per demostrar del que som capaços, Només per a gegants hi seria segur.

No cal anar-se'n al Pakistan a investigar l'assassinat el 2002 d'un explorador per fer gran periodisme. A cada poble català hi ha històries més fascinants que la novel·la més absorbent (recordeu Tor , de Carles Porta). La clau, segons Martínez, és trobar un personatge o una història amb què el periodista es pugui identificar. Així el resultat de l'obra captivarà el lector. Martínez va trobar paral·lelismes entre ell i el protagonista, l'hispanofrancès Jordi Magraner, un antropòleg-zoòleg fet a si mateix: esperits aventurers i que perseveren en una raó de vida. En el cas de Magraner, aquesta raó era trobar el ieti. Martínez assegura que la investigació li va canviar la manera de ser i em recorda que Truman Capote també es va identificar amb els assassins d'A sang freda . Martínez continua en contacte amb la família de Magraner i amb els amics que ell tenia al Pakistan i a l'Afganistan, però el llibre no perd l'objectivitat.

La família de l'assassinat persevera a descobrir qui va ser l'assassí. Fan incís a voler descartar el mòbil passional -al llibre hi ha testimonis que acusen Magraner de pedofília i d'homosexualitat-. Després de la publicació del llibre va aparèixer una dona francesa que assegurava haver tingut un fill de Jordi Magraner. La pista s'ha perdut; la família no hi insisteix.

Martínez ja s'ha embarcat en nous projectes mentre espera que Agustí Villaronga pugui portar a les pantalles la versió cinematogràfica del llibre. El món continua girant, però Martínez està convençut que l'ombra de Magraner no l'abandonarà mai. És la conseqüència de portar el periodisme al límit.