La Fundació Sorigué reviu l’enigma aclaparador de Juan Muñoz

BalaguerLa Fundació Sorigué s’ha apuntat un gran èxit amb el nou muntatge de Double bind,la macroinstal·lació de Juan Muñoz (Madrid, 1953 - Eivissa, 2001) considerada el cim de l’obra de l’artista. Muñoz va morir de manera prematura pocs mesos després d’inaugurar l’obra a la Sala de Turbines de la Tate Modern de Londres, així que la força d’aquesta història tràgica i les expectatives generades pel fet que Double bind no s’hagi pogut tornar a veure íntegrament durant tots aquests anys podria haver pesat més que l’obra. Però no és així: la nova experiència de Double bind, tot i ser una mica més petita que a la Tate, és colpidora i creix a mesura que es recorre l’espai, que, segons el mateix artista, recorda “un garatge fosc”.

Qui són els personatges que hi ha a tot arreu? Què fan? Què esperen? El públic, som com ells? Per acabar-ho d’arrodonir, hi ha dos ascensors que pugen i baixen, buits, entre els dos nivells que té l’espai, i al nivell superior es pot veure que a més de les claraboies reals n’hi ha unes altres que només estan pintades. Aquest detall il·lusionista reforça encara més el caràcter enigmàtic de l’obra. “Són figures força realistes, per sota de l’escala humana, que miren de representar escenes una mica enigmàtiques. Quan les munti començarà la conversa entre elles”, va dir l’artista sobre la vintena d’escultures que hi ha a l’obra. Estan col·locades en una mena de patis interiors, però els espais que els envolten estan barrats. Per a James Lingwood, comissari de l’obra a la Tate juntament amb Susan May, l’obra té una forta càrrega de “buit” i “absència”.

Una nau rehabilitada

El muntatge de Double bind dins el projecte Planta, a Balaguer, se suma al pavelló ja existent dedicat a Anselm Kiefer i representa l’arribada d’aquesta obra a l’Estat. S’estarà a Balaguer durant cinc anys i es podrà visitar a partir del novembre tres dies a la setmana, prèvia inscripció a la web de la fundació. L’entrada és gratuïta i el viatge paga la pena. L’obra està situada en una nau on es feien dovelles de formigó, rehabilitada expressament per acollir-la. L’acord al qual van arribar la Fundació Sorigué i els responsables del llegat de Muñoz, representat per la seva viuda, l’artista Cristina Iglesias, no inclou cap contrapartida econòmica per exposar la peça, que va ser realitzada amb el patrocini d’Unilever.

Double bind es pot traduir com a “doble lligam” i prové d’una teoria de l’antropòleg social Gregory Bateson per superar l’esquizofrènia. “Hi ha més semblances que diferències entre el muntatge de la Tate i aquest. De fet, diria que l’obra ara està més completa que mai, perquè té un lloc per a ella mateixa”, diu Lingwood. La predecessora de l’obra de Muñoz a Londres va ser una aranya gegantina de Louise Bourgeois. “Va ser el primer encàrrec de la Tate per a la Sala de Turbines -afegeix el comissari-. Quan el Juan va arribar a la Tate, tenia moltes idees diferents relacionades amb la realitat de l’espai, que tenien a veure amb la verticalitat i el fet de fer-te sentir en un espai industrial i anònim com els que trobem en ciutats de tot el món”.