Publicitat
Publicitat

ART

La Fundació Joan Brossa i La Seca mostren 30 obres del poeta al 'seu' teatre del carrer Flassaders

Brossa torna a casa amb una exposició

La Fundació Joan Brossa s'ha instal·lat a La Seca, el teatre d'Hermann Bonnín i el mag Hausson, dos brossians històrics. Avui inauguren Escolteu aquest silenci, una antològica condensada del poeta.

A La Seca hi ha una plaga. Un eixam d'escarabats surt d'un dels racons de la Sala Palau i Fabre del teatre i s'escampa per una de les parets fins a arribar a la lluerna del sostre. No estan vius, encara que tampoc no són inofensius. Pertanyen a la instal·lació de Joan Brossa El planeta de la virtut , i es poden veure a partir d'avui dins l'exposició Escolteu aquest silenci . Aquesta mostra és el primer fruit de la col·laboració de la Fundació Joan Brossa i La Seca. Els responsables de l'espai són el director teatral Hermann Bonnín i el mag Hausson, que ja van fundar el desaparegut Espai Brossa per reivindicar la figura del poeta i són membres de la fundació.

En paral·lel a les tasques de catalogació del llegat de Brossa que estan portant a terme els tècnics dels Macba i a les exposicions que preveu fer el museu amb aquests materials, les dues entitats han sumat esforços per difondre també l'obra de l'autor de Poemes civils . Després que l'arxiu i la biblioteca cedissin els seus fons al museu d'art contemporani, la Fundació Joan Brossa va tancar la seu al carrer Roger de Llúria i al setembre va instal·lar les oficines a La Seca. Les obres exposades pertanyen al fons d'obra seriada que atresora l'entitat, a la galeria Joan Prats i a la col·lecció dels hereus de Pepa Llopis, la també desapareguda vídua del poeta.

A més d' El planeta de la virtut, Escolteu aquest silenci està formada per onze poemes visuals, cinc cartells, nou poemes objecte i un exemplar d' El bosc a casa , un llibre de bibliòfil que Brossa ver fer amb Perejaume a mitjans dels anys 80. Per complementar aquests materials Glòria Bordons, la comissària i una de les especialistes en l'obra de Brossa més destacades, ha seleccionat diversos vídeos i fotografies on es pot veure Joan Brossa en acció. Els visitants podran repassar també Foc al càntir , la pel·lícula que Frederic Amat va fer a partir del guió del poeta amb el mateix títol.

"Brossa volia que els escarabats sortissin del costat dret de la sala perquè deia que tots els mals venien de la dreta", va explicar Bordons amb un deix d'ironia. La mostra té un disseny auster perquè pugui ser itinerant. Els materials exposats s'han recollit en una publicació que s'ha editat en català, en castellà i en anglès, i està previst que es facin visites guiades i tallers per a escoles. Aquesta primera exposició forma part "d'una idea que s'anirà desplegant en el futur", va apuntar Hermann Bonnín, el director artístic de La Seca.

Per abastar tots els aspectes de la producció de Brossa, la mostra també inclou poemes de diferents llibres. El diàleg que la comissària planteja entre els poemes objecte i visuals i els versos és sucós. A prop de Senyor -un poema objecte que ironitza sobre la burgesia amb barret de copa amb una clau per donar-li corda- es pot llegir aquest poema: "Passa un obrer amb el paquet del dinar / Hi ha un pobre assegut a terra / Dos industrials prenen cafè / i reflexionen sobre el comerç. / L'Estat és una gran paraula". La Fundació Joan Brossa i La Seca no volen competir amb les grans exposicions que s'han dedicat al poeta però sí difondre com Brossa transformava els objectes i feia poesia amb el mateix esperit d'un mag.

El Brossa més meditatiu

Escolteu aquest silenci agafa el títol d'un dels poemes de Brossa del llibre del 1963 El saltamartí . Segons Bordons, aquest vers representa les dificultats que el català tenia durant el franquisme. I més enllà del compromís polític del poeta -una altra de les línies de la mostra-, la idea del silenci és un tema recurrent del seu univers. "El silenci és l'original, la paraula és la còpia", deia Brossa, com va recordar ahir la comissària. "Ens força a una nova mirada per descobrir el silenci original", va reblar. Per al poeta, escriure un poema o posar-se a treballar en un poema objecte era una forma de trencar aquest silenci. Aquesta veu més callada revela un Brossa meditatiu que sovint ha passat més desapercebut darrere l'autor compromès que va fer cartells com Volem viure plenament en català.

Brossa va reflexionar sobre la vida i la realitat que l'envoltava amb poemes objecte com L'ou del caos , una peça construïda amb un ou que té enganxant una altra clau per donar-li corda, i Camí , una sola d'espardenya que té aquesta paraula escrita. L'exposició també inclou dos poemes visuals de caràcter especulatiu: en un s'hi poden veure unes papallones al costat de les últimes lletres d'un abecedari i en l'altre com en una balança les vocals pesen més que totes les consonants de l'alfabet. "A Joan Brossa no li agradaven els mausoleus. Aquesta exposició li agradaria perquè és en un lloc viu", va dir ahir Lluís Permanyer durant la presentació de la mostra.

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT