Publicitat
Publicitat

MÚSICA

El tercer àlbum del fenomen pop no és tan bo com Gaga prometia, però no defrauda

'Born this way' de Lady Gaga: disc de l'any o de la dècada?

"Prometo entregar-vos el disc de la dècada", va dir Lady Gaga als seus "petits monstres", tal com anomena els fans, en un concert a Polònia a finals del 2010. Una afirmació força atrevida, fins i tot per a la diva més excessiva del pop, tenint en compte que el seu nou treball, Born this way , sortia en el primer any de la nova dècada. Avui, amb el disc ja a la venda a tot el món -la data oficial de sortida, tal com Gaga va anunciar per Cap d'Any a Twitter, era dilluns 23 de maig, però el disc no ha arribat a les botigues de la nostra zona horària fins un dia després-, ja sabem que la Mare Monstre exagerava, un cop més. Però també sabem que Born this way , tot i la seva espantosa portada, està a l'altura dels seus anteriors treballs, The fame (2008) i l'EP The fame monster (2009) i amb senzills per rivalitzar amb Bad romance , Telephone , Alejandro i Poker face . Analitzem les candidates.

Marry the night

Gaga es casa amb la nit i obre el disc amb un tall que és efectiva carn de pista de ball sense coartades. Pur eurodisco.

Born this way

Controvertida hereva de l' Express yourself de Madonna, el primer senzill i title track encoratja a acceptar-se tal com s'és, el missatge amb què la Mare Monstre insisteix incansable.

Government hooker

Aquesta "puta del govern" cita JFK i pica l'ullet a l' electroclash i al chiptune , l'electrònica feta amb instruments de joguina.

Judas

El millor tall del disc mescla iconografia catòlica, estrofa de R&B contemporani i tornada hereva del pop enganxós de Stock Aitken Waterman, els productors de pop de consum amb més èxit als 80. Al vídeo Gaga va de paquet d'un motard amb corona d'espines.

Americano

L'únic tall veritablement immund. Gaga porta l' spanglish d' Alejandro més enllà i signa una horterada typical Spanish pròpia d'una animadora d'hotel barat de la Costa Brava.

Hair

Com en el musical hippy , els cabells es vinculen amb la llibertat en aquest discret tema de pop electrònic.

Scheiße

Entre el tecno-pop maquiner i el pop comercial dels 80, Gaga barreja alemany i anglès en un tall titulat literalment merda . Un dels encerts.

Bloody Mary

Maria Magdalena inspira un poderós i irreverent tall mig tempo.

Bad kids

La guitarra de Guitar Hero de l'estrofa marca el gir rock que comença a prendre l'àlbum. Però la tornada synth pop la confirma com una altra de les imprescindibles del disc.

Highway unicorn (Road to love)

Pur Gaga -recorda Dancer in the dark - amb èpica d'himne de club.

Heavy metal lover

Ressons de l'electrònica de ball retrofuturista de Daft Punk en un dels talls més fluixos.

Electric chapel

El riff de guitarra hard rock que obre el tema i el solo central contrasta amb l'estil dance de la resta.

Yoü and I

Amb guitarra de Brian May i ritme prestat de We will rock you , la balada (que ja avançava en la gira quan va passar per Barcelona) creix al disc i és un altre dels talls estrella.

The edge of glory

El tercer single compta amb el saxo de Clarence Clemons de l'E Street Band del Boss. Un bon final per al disc.