Publicitat
Publicitat

63A EDICIÓ DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DE BERLÍN

Berlín es contagia de la febre de l'or de Nina Hoss a 'Gold'

Shia LaBeouf decep amb 'The necessary death of Charlie Countryman'

Nina Hoss, l'actriu que l'any passat va causar una gran impressió a la Berlinale com a metge amb el cor dividit en l'Alemanya de l'Est dels 80 a Barbara , va tornar a fer-se mereixedora dels elogis ahir amb Gold , un western atípic sobre un grup d'alemanys que a finals del segle XIX es contagien de la febre de l'or i organitzen una expedició pels confins més inexplorats d'Alaska.

Thomas Arslan, autor de títols com Ferien (2007) i En les ombres (2010), és el director d'aquest western germànic, l'única aportació del país amfitrió a la competició oficial. Amb fredor i distància, Arslan descriu com el viatge dels buscadors d'or es va esguerrant a mesura que passen els dies i han de deixar enrere provisions, vehicles i fins i tot alguns membres del grup. Uns arpegis de guitarra -que recorden massa els de Neil Young a la banda sonora del Dead Man de Jim Jarmush- subratllen l'aire de fatalitat de la peripècia: el drama no té a veure tant amb l'acumulació de catàstrofes com amb l'estat d'ànim desesperançat que s'apodera de l'expedició.

Arsland assegura que la història de Gold té l'origen en unes fotos i uns fragments de diari que es conserven sobre uns alemanys que van passar per la regió del Yukon durant l'època àlgida de la febre de l'or. "En aquell moment, els Estats Units vivien una profunda crisi econòmica -explicava el director-. Per a moltes persones la febre de l'or va suposar una espurna d'esperança a l'horitzó. I aquest cas és especialment interessant, perquè parlem de gent que ja havia viscut el trauma inicial de la immigració".

Gold té molts punts en comú amb una joia inèdita del cinema nord-americà recent, Meek's Cutoff , de Kelly Reichardt, però sense el mateix rigor i amb alguns moments de paròdia involuntària. A Gold , la desintegració gradual dels personatges està en funció de la potenciació del carisma gèlid de Nina Hoss, un personatge sense passat, obligat a avançar perquè no té on tornar, que al final esdevé una mena de versió femenina i germànica de Jeremiah Johnson.

Lirisme impostat

Després de ser la nineta dels ulls de Spielberg i actuar en les tres primeres parts de Transformers i en la quarta d' Indiana Jones , Shia LaBeouf està fent els possibles per treure's del damunt la imatge tova i convencional que ha cultivat en aquests títols i s'apunta al que sigui per embrutar la seva reputació, ja sigui córrer despullat en un clip de Sigur Ros o protagonitzar The necessary death of Charlie Countryman . Dirigit pel realitzador publicitari Fredrik Bond, el film explica el viatge a Bucarest d'un nord-americà amb una barreja de romanticisme al·lucinogen i cinema negre que seria tolerable si no fos per l'empatx de lirisme impostat de video-clip de segona que esclata en tots els plans de la pel·lícula.

Les