Balears, a la coa per manca d’un projecte unitari
La falta d’indústria i el poc interès de les institucions impedeixen la projecció dels artistes visuals i les galeries
PalmaHi ha un denominador comú en el qual coincideixen tots els professinals que es dediquen al món de la cultura a les Balears i que, a més, és força positiu: hi ha talent, i molt.
Però també hi ha una altra coincidència, més negativa en aquest cas, i és que la majoria d’aquest talent queda sovint tancat en un calaix. La culpa? Hi incideixen diversos factors, però sens dubte n’hi ha un que podria contribuir que més projectes creatius veiessin la llum: la indústria, és a dir, invertir més doblers. En definitiva, unes institucions que facin costat a la formació, realització i projecció artística més enllà de les nostres illes.
De moment, però, per a la majoria dels sectors consultats, aquesta continua sent una assignatura pendent. I és que les bones intencions no basten. L’única manera de donar visibilitat als interessos dels artistes i donar-los visibilitat és a través de les associacions, que són les que treballen i es barallen cada dia per aconseguir que la cultura, a Balears, es mantingui viva.
N’és un exemple l’Associació d’Artistes Visuals de les Illes Balears (AAVIB), amb Paco Espinosa al capdavant i amb 170 artistes adscrits. Hi han passat més de 500 artistes en 16 anys i actualment se n’hi inclouen de visuals, de plàstics i també artistes vinculats a projectes educatius. Representen un dels col·lectius més actius i reivindicatius del panorama balear, i quan les institucions públiques els donen l’esquena -el Govern Bauzá va susprendre la convocatòria d’Art Jove de les Arts Visuals-, ells s’autogestionen, i amb èxit.
El problema, però, és que els artistes continuen treballant amb molta precarietat. “Les Balears són un gran escenari per al desenvolupament de l’art contemporani; el problema és que no hi ha indústria i manca un voluntat política per fixar unes mínimes condicions que garanteixin la retribució als artistes”, explica Espinosa.
Manca d’agilitat
Tot i l’optimisme que va aixecar en el sector el canvi de govern i valorar positivament “la bona voluntat” de l’exconsellera Esperança Camps, l’AAVIB continua reivindicant “la manca d’agilitat” a l’hora de tirar endavant propostes. El problema, segons explica Espinosa, “és que hi ha massa institucions i et perds quan has de demanar o presentar una proposta, ja que no saps fins on arriben les competències de cadascuna”. Només a la Conselleria de Cultura hi ha tres entitats gestores: Direcció General de Cultura, l’Institut d’Estudis Baleàrics i l’Institut Balear de la Joventut.
Per la seva banda, el Consell enguany ha atorgat una subvenció de 60.000 euros a l’art contemporani. És una de les àrees que menys ajuda rep, però aquest no és el més greu dels problemes, ja que la majoria d’aquests doblers es destina exclusivament a les galeries i es deixa de banda la producció artística.
Un altre exemple que les institucions continuen sense fer bé els deures ha estat la decisió de tancar el programa d’exposicions de la capella de la Misericòrdia “a dit”, sense fer convocatòries obertes.
Tot i així, des de l’AAVIB celebren que s’hagin fet “petites passes’, com ara la recuperació del certamen Art Jove, però reclamen un programa cultural que vagi molt més enllà d’un certamen i que sigui continu durant tot l’any. “Només així es pot fer indústria.”
Indústria “artesanal”
Per la gestora cultural de Tres Serveis Culturals, Tina Codina, el talent és molt més present del que ens pensam. Només pel CAC Ses Voltes, del mes de juliol de 2014 ençà fins a l’actualitat, es varen realitzar 105 residències i més de 100 activitats, incloent-n’hi de formatives, de dinamització i també en col·laboració amb altres entitats culturals.
L’augment del nombre d’artistes que han passat per aquest centre és més que notable i, sobretot, destaca Codina, “és de remarcar la qualitat del seu talent i les bones connexions amb l’exterior.”
En canvi, a l’hora de parlar d’indústria, s’estima més utilitzar el terme “artesania”, perquè considera que “la feina que feim aquí és artesania, ja que totes les propostes i activitats que feim són de petita escala, atès que estan pensades per al lloc on estam”. “És una oferta feta a mida i no per a gent que va a comprar a uns grans magatzems”.
Pel que fa al paper de les institucions, Codina coincideix en la necessitat de definir un projecte que aglutini tothom, des dels agents fins als artistes passant per galeriesi comissaris. “Tots els agents feim feina pel nostre compte, anam per lliure, perquè manca una direcció que pensi no tant a dirigir sinó a crear espais on tots puguem aportar el nostre coneixement”.
Tot i així, el sector de les arts plàstiques continua mostrant-se optimista i confia que algun dia les institucions deixaran a mans dels professionals la gestió de les iniciatives artístiques.
