"Ara cantem molt millor que fa tres o quatre anys"

BarcelonaSergio Vinadé va ser un dels components del grup saragossà El Niño Gusano, una brillant anomalia en el pop espanyol dels 90. Des del 2004 Vinadé tira endavant Tachenko, una banda en què comparteix responsabilitat creadora amb Sebas Puente. Aquest any han publicat 'Misterios de la canción ligera', un recull de cançons de treballs anteriors –i dues composicions noves– enregistrades ara en format acústic. Així, en duo acústic, es presenten aquest dissabte a La Capsa del Prat de Llobregat a les 22.30.

¿Es pot dir que el disc 'Misterios de la cançión ligera' és fruit de fer de la necessitat virtut?

Sí, totalment. Nosaltres fèiem aquest format de duo acústic perquè moltes vegades se'ns sol·licitava i també perquè és molt més fàcil moure dues persones que una banda sencera. I ens va semblar que era el moment de fer alguna cosa així, que ens permetés tenir aquesta doble versió, una de més reduïda i una altra amb la banda completa de tota la vida.

Però espereu que la realitat us segueixi demanant banda completa.

Sí, de fet ja està passant. Se'ns demana tant un format com l'altre, el que passa és que ara els dos formats sí que tenen la mateixa dedicació. Abans, quan ens demanaven tocar en format acústic, simplement tocàvem el mateix que fèiem en elèctric però sense la resta de la banda, i ara és diferent, cada cançó està més cuidada i tot és més elaborat.

Entenc que componeu amb la guitarra acústica, però ¿els dos temes nous que hi ha al disc els vau fer pensant que es gravarien en aquest format de duo acústic?

Sí, van ser dues cançons que vam desenvolupar-les sabent que serien gravades d'aquesta manera. La del Sebas estava feta una mica abans, però la meva sí que va ser concebuda des del principi per fer-la acústica.

Parafrasejant una de les vostres cançons, després de tots aquests anys, quina és la vostra autèntica ambició?

Seguir tocant i fent cançons. Després de molts anys fent cançons i tocant, i havent vist moltes parts del negoci, ens hem adonat que el nostre lloc ja l'hem trobat i que és sòlid, encara que sigui petit. Evidentment, mai renunciem que ens vagi millor, però ens està bé mantenir-nos com a mínim on som, podent fer el que ens agrada, el que volem, i seguint evolucionant al nostre ritme.

Podeu viure de Tachenko?

No, no. Jo mai he pogut viure de la música, ni amb El Niño Gusano ni ara. Sempre he hagut de treballar en una altra cosa i intentar conciliar-ho tot. El Sebas sí, més o menys, perquè és una persona més frugal que viu amb molt poc o gairebé res, però jo, per circumstàncies de la vida sempre he hagut d'afrontar més coses i he necessitat més diners per poder viure, i per tant he hagut de compaginar la música amb la feina.

Fa poc vaig llegir que lamentaves que Espanya fos un país amb pocs lletristes.

Em referia més aviat a la falta de gent que faci lletres amb un sentit, que no es limiti a fer lletres repetint clixés. Moltes de les lletres que sento no és que em facin vergonya, però no em criden l'atenció, em semblen irrellevants. Però bé, sí que hi ha excepcions notables, gent que escriu molt bé i gent que ha millorat.

Suposo que la pregunta sobre els lletristes era pertinent perquè tu has treballat amb Sergio Algora i el Sebas, dos poetes.

Sí. Quan em pregunten si algun dia faré alguna lletra, sempre dic que per què. Quan hi havia el Sergio, era evident que mai escriuria res de semblant a una cosa tan genial com les que feia ell, i el Sebas em sembla un molt bon compositor i molt bon escriptor, sobretot de lletres de cançons.

Saragossa s'ha reconciliat amb Sergio Algora.

Sí, sí, és una passada. Fa poc va ser l'aniversari de la seva mort –va morir el 9 de juliol del 2008–, i cada vegada hi ha més gent que el recorda i el reivindica. A més, hi ha un jardí amb el seu nom. Crec que sí que s'ha valorat el gran talent que tenia, i cada vegada més.

Quan Teenage Fanclub, una de les vostres bandes de referència, van publicar el disc 'Here' l'any passat, ¿vas sentir que al cap i a la fi té sentit seguir tocant perquè podeu fer un gran disc després de molts anys de feina?

I tant! Quan un grup és conscient del que és, i li agrada, i considera l'evolució com una cosa natural i no com un canvi buscant un èxit que no t'arriba, aleshores veu que la seva carrera no té per què acabar-se, sempre que segueixis fent cançons perquè siguin interpretades en directe. És el cas de grups com Teenage Fanclub, que mantenen l'esperit d'una banda i que poden seguir fent grans discos i concerts més que dignes. Ells ho fan amb la banda original i nosaltres amb canvis de formació, però crec que seguim mantenint el nivell que se'ns exigeix per poder estar a l'altura en qualsevol circumstància. I aquí seguirem.

Encara que canviïn els membres del grup, sí que manteniu el nucli de creació.

Sí, això ho tenim claríssim. El Sebas i jo som més que estables.

Arriba un moment que un grup com vosaltres, amb tanta trajectòria, ¿us plantegeu que segurament ja no tindreu un públic més jove que vosaltres?

Sí, però més que un plantejament és un fet que veus dia a dia. Afortunadament, hi ha excepcions i també hi veus gent més jove. Jo crec que és un problema que, més que al nostre grup, afecta en general el món de la música. Els fans més joves d'altres grups segurament ho són per circumstàncies comercials, com ara sonar a 'Los 40'. No té tant a veure amb la música que fas com amb la circumstància comercial que t'acompanyi. Nosaltres, com que segurament seguirem al mateix lloc on som, amb petites baixades i pujades, tenim més complicada aquesta incorporació de públic més jove, però realment no se sap mai. Hi ha circumstàncies que no controles i que de cop i volta et poden obrir aquestes portes. La gent jove té el seu propi circuit de diversió. Hi ha cançons que fem que poden agradar a tot tipus de públic, però, esclar, la gent amb la qual ens comuniquem en els llocs on ens movem és de la nostra edat.

¿Algú us ha demanat mai un compromís polític explícit en la vostra música?

No. Sí que hi ha hagut circumstàncies, sobretot quan vam treure el 'El amor y las mayorías', que era una mica l'època del 15-M. En aquell context una mica de revolta social, semblava necessari un posicionament per part de tothom, de companys, de la premsa i de la societat en general, i per ser nosaltres sí que vam fer un disc més posicionat políticament. Però mai ens hem sentit exigits. Mai m'he sentit obligat a posicionar-me, encara que no m'importa fer-ho. Crec que les accions que fa un són les que revelen el que ets. És molt fàcil dir que ets d'esquerres i després ser un imbècil integral que no es mou per res que no siguin els diners. En el nostre cas, crec que ens comportem com a gent honesta, independent, que intenta fer les coses el millor que pot.

Tornant al disc, com vau triar el repertori? Són cançons de discos anteriors que havíeu tocat poc en directe.

Primer vam fer una llista de cançons a les quals volíem donar una segona oportunitat perquè ens semblava que mereixien més recorregut del que havien tingut, i ens vam quedar amb les que vam veure que podien créixer en el format acústic.

¿El format de duo acústic exigeix més a les veus que el de banda elèctrica?

Molt més, i ens està ajudant a millorar. Tot i ser un grup de melodies i de veus, no som cantants en el sentit estricte, i això ens ha servit com un gran exercici per millorar. També ho notem moltíssim quan toquem amb la banda. Ara cantem molt millor que fa tres o quatre anys.

I això que sempre heu tingut com a referents grups que tractaven molt bé les harmonies vocals.

Sí, les harmonies les tractem bé, però una altra cosa és executar-les com es mereixen. Cantem el que podem i el que sabem, però sí que és veritat que aquest exercici ens ha servit per millorar moltíssim.

Ja teniu cançons noves?

Sí, hi estem treballant. A veure si d'aquí a finals d'any podem gravar el disc nou.

Amb banda?

Sí. El que passa és que, quan has explorat uns camins nous, ja no tens por de transitar-hi i d'incorporar-los a la teva ruta habitual, així que crec que també es notarà la influència d'haver fet el disc acústic.