7 milions de sobrecost per acomiadar

PalmaSi el TIL ha estat la gran aposta del Govern Bauzá en matèria educativa, la reducció de l’Administració ha suposat també un altre puntal del discurs públic i de la seva actuació, amb resultats molt semblants: anuncis grandiloqüents que han topat amb la llei i els tribunals, i que de moment ja acumulen, en el cas de la reestructuració pública, un sobrecost de 7 milions d’euros, segons els càlculs dels principals sindicats als quals ha tingut accés l’ARA Balears.

Fins a 650 persones han perdut la feina entre el 2012 i el 2014, principalment en empreses públiques, organismes adscrits i fundacions, cosa que es coneix com a sector públic instrumental. D’aquests acomiadaments, se’n derivaren “131 demandes, perquè algunes es feren individualment i d’altres de manera col·lectiva”, explica Jordi Rivas, responsable d’empreses públiques d’UGT, qui recorda que en el cas d’aquest sindicat “hem tramitat unes 25 demandes en empreses públiques, i totes, absolutament totes, s’han guanyat. Els acomiadaments han estat nuls o improcedents. Això significa només en indemnitzacions de les nostres demandes més d’1 milió d’euros”.

Segons Rivas, si s’hi afegeixen els salaris de tramitació i la resta de demandes ja guanyades per part de la resta de sindicats i dels que han defensat els seus interessos de manera individual sense ajuda sindical, “podem estar davant una quantitat propera als 7 milions d’euros”.

Fer les coses bé

Pep Ginard, secretari general de la Federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO, està convençut que “els hauria sortit molt més a compte fer les coses bé. Això vol dir plantejar les necessitats, negociar amb els representants dels treballadors i cercar fórmules que no sempre implicaven l’extinció de la plaça de feina. Però varen tirar pel dret, envestiren, confiats que no haurien de pagar ni un euro al personal indefinit no fix, i els tribunals han tombat tots i cadascun dels acomiadaments”, assegura.

Ginard confirma que 7 milions d’euros és una xifra “més que segura” pel que fa al cost que tindrà per al Govern l’operació d’aprimada de costos laborals del sector públic, ja que “els tribunals estan imposant la màxima indemnització, que són 45 dies per any fins al febrer de 2012, i de 33 per any a partir d’aquella data, ja que s’aplica la reforma laboral”.

2.000 acomiadats a cost zero

Segons l’informe de la reordenació del sector públic del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques, elaborat a principis d’enguany, Balears feia comptes reduir en total en el període 2011-2015 2.044 treballadors públics, entre els acomiadaments, les amortitzacions de places i totes les altres fórmules, com les jubilacions i baixes no cobertes.

El que més crida l’atenció d’aquesta previsió és que, a diferència de la resta de comunitats, Balears va preveure la reestructuració a cost zero. Segons l’informe del Ministeri d’Hisenda, Balears feia comptes aconseguir un estalvi anual de 3 milions d’euros, però mentre el conjunt de les comunitats autònomes pensava gastar uns 75 milions en la reestructuració, Bauzá considerava que li sortiria de franc.

“No ha estat un procés jurídicament senzill”, recorda Jordi Rivas d’UGT, “perquè el Suprem ha canviat de criteri, però en tot cas el Govern es va agafar a la idea que acomiadar personal indefinit era enviar-los a casa amb una mà davant l’altra i no es va ni molestar a escoltar allò que li dèiem els sindicats, que s’havia de plantejar una reestructuració de cada àrea, fer la negociació col·lectiva i els ERO que pertocàs, però ni cas. I així els ha anat”.

En opinió de Pep Ginard, “és un veritable desgavell i una tudada de doblers públics amb el pretext de la reducció. Enviaven una carta sense més explicacions, sense respectar els drets dels treballadors”, assegura ell mateix.

Ginard està convençut que “algunes situacions no eren desitjables i són atribuïbles a tots els governs. Personal amb un contracte indefinit amb més de 20 anys d’antiguitat sense que el procés d’accés a l’administració fos el pertinent no era adequat, però ningú hi posava ordre del tot. Ara bé, llevar-los així a la brava ha suposat una injustícia per a molts treballadors, un sobrecost amb doblers públics i un caos administratiu del qual encara no se n’han sortit. Els perjudicats, els ciutadans”, sentencia Pep Ginard, del sindicat CCOO.