La infanta: “No m’assabentava de res”

PalmaLa segona filla del rei d’Espanya és la reina de l’evasiva. S’hi va convertir dia 8, en la declaració davant del jutge José Castro arran del cas Nóos. “No m’assabentava de res, no en sé els detalls”, va arribar a dir Cristina de Borbó al fiscal, Pedro Horrach, quan aquest li demanava que confirmàs que no sabia què es feia a l’Instituto Nóos, Nóos Consultoria i Aizoon, tres de les principals peces de la trama corrupta per a la qual se l’ha encausada amb el seu marit i una quarantena d’imputats més.

Abans del torn del fiscal, tal com es pot llegir a la transcripció de la declaració a la qual ha tingut accés l’ARA Balears, el jutge va ser manco suau, però va aconseguir el mateix resultat. “No teníem costum de parlar de les activitats de Nóos, teníem molts altres temes de què parlar”, va deixar-li anar la duquessa de Palma per justificar la seva ignorància sobre les activitats del seu marit. És més, va arribar a excusar-se en el repartiment de tasques a la llar: “Jo m’ocupava dels nins, de les seves activitats”, va afirmar, “i el meu marit, de tota la part de les despeses”.

La duquessa de Palma, llicenciada en Ciències Polítiques a la Universitat Complutense de Madrid, va voler fer creure al jutge que no sabia quina mena de negocis feia el seu marit; que no tenia idea de les activitats de l’Instituto Nóos, del qual era membre de la junta, ni d’Aizoon, empresa que tenia a mitges amb Urdangarin; que no sabia amb quins doblers es pagava el servei domèstic i les despeses de ca seva; que ignora com funcionen els imposts ni quins ha de pagar qualsevol persona normal; que firmava papers sense llegir-los; que desconeixia què feia Urdangarin a la part de la casa comuna on tenia les oficines, o qui hi entrava, o que hi tenien -tots dos- una empresa que els pagava lloguer. “No parlam dels nostres negocis a casa”, va declarar. Però devia voler dir que, ni a casa, ni enlloc. Mai.

“No ho sé”

La infanta va assajar gairebé totes les maneres possibles per respondre amb evasives. Amb el jutge en va fer servir, pel cap baix, 526. Això es pot comptar amb un processador de textos, passant la transcripció escanejada de la seva declaració -que el jutjat va enviar ahir als advocats del cas- a través d’un programa de reconeixement òptic de caràcters. En les respostes al jutge, l’argument que més va fer servir va ser el “no ho sé”. El va gastar 351 vegades, combinat o no amb fugides d’estudi com “no ho record”, “ho desconec”, “no em consta” i derivats.

Cristina de Borbó va fer servir les evasives per mantenir-se al marge de les activitats de la trama dirigida per Urdangarin i Diego Torres amb la qual varen obtenir contractes per valor d’uns sis milions d’euros de les administracions balears i valencianes. Això sí, ho va fer intentant no perjudicar el seu home. “El meu marit ha fet les coses de la millor manera possible, confii que ho ha fet bé”, va assegurar, per afegir-hi un punt de dubte en favor seu: “Si va estar assessorat d’una manera o una altra, ho desconec”.

Confiança cega, tenia la duquessa de Palma en el seu home. O això va dir per justificar que admetés obrir una empresa a mitges amb ell i no saber-ne res més. “El meu marit m’ho proposa i, amb la confiança que li tenc, ho accept”, va declarar. Va explicar que Urdangarin havia creat la societat Aizoon “per canalitzar els seus ingressos professionals”. “A partir d’aquí jo no he tingut res a veure-hi, ja ho ha portat ell, jo no he intervingut en res”, va afegir desentenent-se’n un pic més.

La infanta fins i tot va arribar a afirmar que no sabia quina relació tenien Aizoon i l’Instituto Nóos. “No tenc coneixement que l’Instituto Nóos tingui res a veure amb Aizoon”, va declarar. El fiscal i el jutge mantenen que Urdangarin feia servir Aizoon per facturar a l’Instituto Nóos i, així, desviar-ne doblers sense que es notàs, perquè la fundació era, teòricament, una entitat sense afany de lucre. Als seus escrits la qualifiquen sovint d’“empresa pantalla”. Pedro Horrach calcula que, per aquesta via, el duc de Palma es va arribar a embutxacar devers 1,4 milions d’euros. Iñaki Urdangarin es va arribar a prestar a ell mateix 280.000 euros d’Aizoon. També feien servir els doblers de l’empresa per pagar vaixelles, cursos de balls de saló, festes infantils, mobles, reformes, viatges familiars i tota mena de despeses. Quan el jutge va insistir a Cristina qui decidia des d’on es pagava tot això, ella va respondre: “Jo no, ho decidia el meu marit amb els seus assessors, que l’ajuden”.

Cristina de Borbó va admetre al jutge que sabia que a la Casa Reial espanyola hi ha una norma interna conforme a la qual els seus membres no poden formar part de la junta directiva de cap entitat que no tingui més de deu anys. Ella va entrar a la junta de l’Instituto Nóos, quan es va crear, com a vocal. Quan el jutge li va preguntar si és que la fundació del seu marit era cap “excepció”, ella només va saber tornar a respondre: “doncs no ho sé”. “Si els hagués semblat malament que s’hagués constituït, ens ho haurien fet saber”, va afegir, referint-se als assessors de la Corona.