Sóller, sa Pobla, Santanyí i Santa Eulària del Riu, els municipis més opacs de Balears

PalmaEls ajuntaments de Sóller, sa Pobla, Santa Eulària del Riu i Santanyí són els menys transparents d'entre els 22 de les Balears que tenen més de 10.000 habitants, segons l'estudi realitzat per un equip d'investigació del Centre d'Ensenyament Superior Alberta Giménez (CESAG).

Per contra, aproven en transparència els consistoris de Palma, Ciutadella, Maó i Eivissa, o sigui, quatre del total que han estat analitzats pels investigadors d'aquest centre universitari adherit al projecte nacional Infoparticip@.

L'estudi revela que a les Balears la mitjana de compliment dels mecanismes de transparència és del 39 per cent, per sota de la del 49 per cent detectada en altres 13 comunitats. Només Múrcia i Castella-la Manxa treuen pitjor nota que les Illes.

L'ajuntament balear amb la pitjor nota és el de Sóller, que compleix el 25 per cent dels índexs de transparència, i el que treu la millor és el de Palma, amb un 80 per cent, sempre d'acord a l'esmentat estudi, amb el qual es persegueix avaluar la informació i mecanismes de participació ciutadana que ofereixen els consistoris a través de la seva pàgina web oficial.

Els investigadors han assenyalat que no s'ha pogut fer una distinció per color polític, perquè del total dels 22 ajuntaments analitzats, "18 són del PP, només 1 del PSIB-PSOE i 3 d'altres partits o coalicions".

Amb relació al gènere de l'alcalde, han apuntat que s'aprecia un lleuger avantatge de les dones, amb cinc punts per sobre dels homes pel que fa al grau de transparència.

Segons els professors del CESAG Joan Matas i Manuel Aguilera en la majoria de casos les pàgines web que haurien d'estar al servei de la ciutadania "funcionen com a portaveus del partit que governa, no informen sobre l'activitat de l'oposició". Els investigadors han afegit que tampoc no "es publiquen els acords, els plans, els sous, les memòries, etcètera, i que, quan es fa, no s'utilitza un estil entenedor. Per exemple, només l'Ajuntament de Palma té publicat el seu Pla de govern".

El projecte Infoparticip@ va arrencar el 2013 a la Universitat Autònoma de Barcelona i és finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat. Pels autors de l'estudi, Balears "està encara molt lluny de complir els requisits de la Llei de transparència", tot i que el termini per al seu compliment expira el desembre vinent.

L'esmentada llei obliga a publicar contractes, subvencions, pressuposts, sous i declaració de béns dels representants, entre altres dades. En opinió dels investigadors del CESAG, l'accés a aquesta informació "és la millor vacuna contra la corrupció i la manca de confiança en els polítics".

Aquesta és la primera onada del projecte. Els ajuntaments ja han estat avisats de l'anàlisi i al setembre es realitzarà una segona onada que inclourà tots els ajuntaments balears. La tercera i darrera revisió serà al febrer de 2016.

Els ajuntaments analitzats han estat Palma, Ciutadella, Maó, Sant Antoni de Portmany, Sant Josep de sa Talaia, Santa Eulària del Riu, Inca, Llucmajor, Manacor, Marratxí, Calvià, Eivissa, Alcúdia, Felanitx, sa Pobla, Santa Margalida, Sóller, Andratx, Capdepera, Pollença, Santanyí i Son Servera.

L'estudi revela que els indicadors que millor compleixen els municipis avaluats són el que informa sobre el perfil del contractant (100 per cent) i el que especifica qui és el batle o batlessa (nom, foto i partit polític). No obstant això, l'estudi destaca que només un 18 per cent incorpora biografia i currículum del batle o batlessa.

També aquesta anàlisi dóna a conèixer que únicament els municipis de Palma i Sant Josep de sa Talaia publiquen el currículum de tots els membres del govern municipal.

L'Ajuntament de Palma és l'únic que publica el currículum dels membres de l'oposició. Entre les dades que revela l'estudi hi apareix que només el 9 per cent publica els sous dels regidors.