El Parlament debatrà d'aquí a una setmana si crea una comissió d'investigació per Sa Nostra

PalmaEl Parlament tindrà l'oportunitat dimarts que ve de debatre si vol aprofundir en les causes de la transformació de Sa Nostra, entitat de referència financera a Balears fins fa uns anys i avui fusionada dins el grup BMN, al qual va aportar tota la seva cartera de clients i fons, del qual tan sols té l'1,8%. Una operació que ha deixat la societat illenca sense la propietat d'una caixa centenària que avui és dirigida des de Madrid i Múrcia.

El grup MÉS va registrar durant l'estiu una petició per crear una comissió d'investigació sobre el procés de reestructuració bancària de Sa Nostra perquè, en opinió del diputat Miquel Àngel Mas, "ja no és nostra i el Govern encara no ha explicat per què".

Mas recorda que Sa Nostra es va crear l'any 1882. Els seus objectius originals eren fomentar l'esperit d'estalvi entre les famílies treballadores i aplicar una part dels beneficis a obres de beneficència. El crac econòmic del 1929 va acabar arrossegant el Crèdit Balear, l'any 1934. Sa Nostra se'n va salvar aplicant els principis d'estalvi, austeritat i prudència.

L'any 2007 Sa Nostra tenia 230 oficines, 650.000 clients, 1.500 treballadors i una quota de mercat del 30%. Era una caixa molt valorada pels ciutadans de les Illes Balears.

Ara, el 2014, després de la compareixença parlamentària del conseller d'Hisenda, s'ha sabut que exactament el que té Sa Nostra de BMN és només un 1,8%, tot i haver-li transferit tot el seu negoci bancari, el més important de Balears. "Avui Sa Nostra és una anècdota", va dir Mas, que lamenta que "130 anys d'història hagin desaparegut en un no-res. Les caixes són eines financeres i eines de país, i és obvi que amb la dissolució de Sa Nostra dins BMN hem perdut una eina de país".

Miquel Àngel Mas considera que, com a societat, "ens hem de demanar què ha passat amb Sa Nostra. Per què s'ha dilapidat un patrimoni financer, econòmic, social i cultural de més de 130 anys d'història. No es tracta de fer retrets, sinó d'aprendre dels errors per no tornar-los a cometre en el futur".

El diputat recorda que altres comunitats autònomes com ara Catalunya, Aragó, Extremadura i Galícia han aprovat crear comissions d'investigació sobre el procés de reestructuració de les caixes (en el cas del Parlament gallec, per unanimitat), i confia que PP i PSOE se sumin a la petició al Parlament balear.

Sa Nostra va protagonitzar, els anys del boom immobiliari, algunes operacions en les quals s'associà amb promotors. Les fallides d'alguns d'aquests empresaris va complicar molt el compte d'explotació de l'entitat. Un dels episodis que més alarma causaren entre els treballadors, que varen votar-hi en contra en el consell d'administració, va ser un edifici de luxe a Miami: una inversió de 50 milions de dòlars que el Banc d'Espanya va investigar per esbrinar com s'havia aportat una quantitat tan elevada en un projecte de gran risc. Aquells doblers mai s'han recuperat, i tampoc s'ha construït l'edifici.

La Fundació Sa Nostra té avui importants problemes financers perquè no pot disposar d'ingressos propis ni d'aportacions assegurades, sinó que depèn de la decisió anual de BMN. Els seus patrons votaren hipotecar Can Tàpera, però el Govern ha aturat de moment l'operació.