Publicitat
Publicitat

"Temíem que sectors del PDeCat pretenguessin reinterpretar els resultats del referèndum"

La diputada de la CUP Eulàlia Reguant explica per què han apostat per aprovar la Llei de transitorietat quan falten tres setmanes per a la consulta

Eulàlia Reguant és una de les cares visibles de la CUP al Parlament català. Aquest dimecres ha estat a Palma a l'acte que ha iniciat la campanya pel 'sí' de la formació anticapitalista. Entre altres coses, parlam amb ella de les darreres passes del procés independentista i de com veu el seu futur immediat quan falten tres setmanes per al referèndum. 

Com valorau la imatge del Parlament en l'aprovació de les lleis de transitorietat jurídica i del referèndum?

Es va visualitzar que hi ha una majoria parlamentària decidida a exercir el dret a l'autodeterminació i uns partits que, amb l'excusa del reglament, van endarrerir i intentar evitar el debat de fons, si el poble de Catalunya té dret a decidir el seu futur. Provoca tristesa com menystenen el Parlament que diuen que defensen i la seva presidenta, afegint-hi una qüestió clara de gènere. 

Com hi ha influït la CUP?

Hem influït en el fet que les dues lleis fossin diferents. També teníem clar que el Parlament havia d'aprovar-les i fer el primer acte de sobirania com a tal. Hi ha un deix de CUP molt gran en com van anar les coses. Per a nosaltres eren indispensables tres elements: la mobilització de la gent, que el Govern executàs tot allò necessari per fer el referèndum i que el Parlament fes la seva feina. En el cos hem influït menys del que voldríem. En el dret a la ciutadania, per exemple. Hi ha una millora, però som lluny d'allò que hauria de garantir la república que volem construir. 

L'argument per separar-les és merament tècnic? 

No. L'exercici del dret a l'autodeterminació tenia un pes prou específic i una importància clau per tenir un cos jurídic propi. Enteníem, també, que al Parlament i la societat catalana hi ha gent a favor del referèndum, però és diferent en com s'hauria d'actuar si guanya el 'sí'. Separant-ho, intentàvem facilitar que qui està amb el referèndum tingués menys problemes amb la llei. Així es va veure: la Llei del referèndum es va aprovar amb 72 vots a favor i 11 abstencions, mentre que en la de transitorietat aquests darrers hi varen votar en contra. 

Per què es va aprovar d'aquesta manera, alterant l'ordre del dia?

Hauria estat ideal fer-ho d'una altra manera, de forma ordinària, però és l'única que l'Estat ha permès. Ha negat sistemàticament amb tots els seus poders (polític, judicial i policial) que el Parlament pogués debatre la qüestió. Es va plantejar la manera més fàcil d'afrontar la prohibició, tot d'una i sense marge perquè se'n negàs el debat. 

Per què aprovar-les ara?

Falten tres setmanes per al referèndum i cal un cos legal que determini com ha de ser. Aprovar la Llei de transitorietat abans del referèndum servia perquè la gent sabés què passarà l'endemà si guanya el 'sí', quan es declararia la independència i els terminis del posterior procés constituent. Això ha de potenciar el vot. És important que tothom tingui clar el marc legal i legítim. Ara vindrà un combat entre la legalitat catalana intervinguda i la legalitat espanyola, però sobretot entre la legitimitat d'un estat que tot ho prohibeix i la legitimitat d'un projecte popular.

És una manera d'eliminar qualsevol dilació post-1 d'octubre dels sectors més escèptics del PDeCat?

És una manera de deixar clar que no hi ha terceres vies possibles. No hi ha pactes o negociacions per a un marc que no sigui una república. Els comuns juguen molt amb la idea que l'1 d'octubre és una passa més per arribar al referèndum. Per a nosaltres l'1 d'octubre és el referèndum. També temíem que sectors del PDeCat pretenguessin reinterpretar els resultats. Ara, la pregunta i la legalitat són clares. 

Mobilitzar el vot del 'no' serà clau en la legitimitat del resultat. Com valorau aquest factor a hores d'ara?

És molt important generar espais de debat ciutadans entre el 'sí' i el 'no'. Estam convidant als nostres actes, a escoltar i participar, persones que no aposten clarament pel 'sí' o no el conceben de la mateixa manera, com Albano Dante o Marta Sibina. Les entitats, les mobilitzacions i el debat s'han de fer des de totes les perspectives. Ara mateix s'estan mobilitzant molt poc els sectors del 'no'. Si els facilitam espais, serà més fàcil que els intentem convèncer de votar pel 'sí', però també que es mobilitzin i votin. 

Quin és el full de ruta de la CUP fins a l'1 d'octubre?

Divendres comencen els actes que se realitzaran diàriament fins al referèndum, amb un acte nacional cada dia i 150 de locals. En total, una desena d'actes diaris arreu del territori. Treballarem per anar més enllà del 'sí', posant sobre la taula la necessitat de mobilitzar-se l'endemà de l'1 per fer valer els resultats i marcar la república que volem. També és clau que es produeixin mobilitzacions i respostes ciutadanes davant de cada embat de l'Estat. Ho hem vist aquest cap de setmana a Constantí i El Vallenc. 

Mentre parlam, la Fiscalia acaba de citar a declarar tots els batles que cediran els locals per al referèndum. 

No hi ha presons per tancar-los a tots! Davant tenim un estat demofòbic i incapaç d'entendre el dret a l'autodeterminació. Per fer-hi front només tenim la mobilització i la determinació de la gent. Vam assumir el nostre càrrec públic sabent que l'Estat intentaria imposar la por i individualitzar el conflicte, però aquest conflicte és col·lectiu i així hi responem.

Com viviu en l'àmbit personal la possible acció repressiva de l'Estat?

Seria la reacció a un projecte polític i unes idees, no contra una persona. Darrere vindria gent que continuaria la feina que nosaltres assumim. La por és un sentiment humà i molt normal en aquests moments, però és important que la resposta sempre sigui col·lectiva. Individualment la por et pot guanyar, de manera col·lectiva és més difícil. 

Els comuns argumenten que no hi ha prou garanties i cal protegir els funcionaris. 

Garanties són les urnes, els col·legis, el cens, un recompte imparcial i la capacitat del 'sí' i del 'no' d'expressar-se durant la campanya. Sempre s'han excusat en les garanties sense explicar-les. Aquest referèndum es realitza amb un estat en contra, hem de treballar per tenir les millors garanties possibles assumint que es posaran tots els impediments possibles. Tots els processos emancipadors s'han fet gràcies a la desobediència i malgrat les lleis injustes. Posar-se de perfil en aquests moments és posicionar-se amb qui nega el dret a l'autodeterminació. Aquí és on ells han de fer una passa o aclarir-se.

Però hi ha algun tipus de garantia envers la seguretat dels funcionaris?

Aquests processos de desobediència són col·lectius i s'han de treballar de manera col·lectiva. Ningú no vol posar en perill persones individuals. Els càrrecs polítics poden fer certes gestions, no han de ser els funcionaris. Potser també hi ha funcionaris disposats a actuar i ningú no els ho ha preguntat. S'erigeixen en representants dels funcionaris sense haver-hi parlat.

Com valorau el paper que estan tenint Ada Colau i l'Ajuntament de Barcelona?

No es mulla. Esper que les coses encara puguin canviar, molts dels seus votants volen votar a l'octubre. Es negocia amb el Govern si s'utilitzaran els locals de la Generalitat, tot i que això ho pot fer directament. Tot plegat té un punt absurd. Un govern de transformacions d'arrel s'ha de posicionar de manera clara envers una eina de radicalitat democràtica com un referèndum d'autodeterminació. La pregunta seria si qui acaba marcant la política és el partit socialista. Esper que no.

Us sentiu decebuts amb l'esquerra espanyola?

Arreu de l'Estat hi ha una esquerra compromesa amb el referèndum i l'emancipació dels pobles. Ens preocupa, però, que forces com Podem o Esquerra Unida s'ubiquin en el bàndol que blinda el règim, tot i tenir un discurs diferent. Amb aquesta pretesa neutralitat es posicionen perquè l''statu quo' no canviï. Sembla que el règim s'està refent després de la crisi i els actors polítics que van sorgir juguen en aquest marc, una mica més a l'esquerra però sense anar a l'arrel del problema.

Quin impacte pot tenir el referèndum en els altres territoris dels Països Catalans?

Entenem que aquest referèndum pot accelerar o obrir oportunitats a la resta dels Països Catalans, perquè totes les fitxes del tauler es mouen. En aquests contexts, però, és clau la capacitat de mobilització de la gent. Cal que hi hagi forces polítiques que, més enllà de fer fora el PP –cosa absolutament necessària–, siguin capaces d'articular projectes que vagin més enllà per no haver de pactar sistemàticament amb el PSOE, que també és règim. 

Com valorau la implantació del projecte de l'Esquerra Independentista a les Balears?

A les Balears existeixen moviments molt implicats en la lluita contra la massificació turística, a favor d'un canvi de model econòmic i social en les diferents illes. Prioritzam menys la construcció del projecte polític i més la del moviment, en una lògica d'eixamplar o anar construint unitat popular. Això cristal·litza en projectes a diferents municipis amb una lògica municipalista molt clara. Cal potenciar-los, es diguin CUP o no, perquè parteixen d'una mateixa lògica de construcció municipalista. El projecte s'adaptarà a les realitats de les diferents illes, entenent que no són homogènies, però treballant amb els mateixos principis.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 24/09/2017

Consultar aquesta edició en PDF