Nel Martí: “El PSIB va fer una anàlisi interessada de la crisi”

CiutadellaEs compleix un mes de la tempestuosa dimissió de la consellera de Transparència, Ruth Mateu, que va provocar la sortida de MÉS per Menorca del Govern. El portaveu parlamentari Nel Martí (Ciutadella, 1967) ens explica en quin estat es troba la cicatrització de les ferides obertes.

Dimarts us vàreu estrenar fent una pregunta de control a la presidenta. Serà aquesta una constant d’aquí a finals de legislatura?

Efectivament, tot i que la nostra voluntat és la de continuar donant suport i estabilitat al Govern, ja no en formam part. Ara hem de continuar defensant els interessos de Menorca i de les Illes des de la nostra posició d’esquerres, ecologista i sobiranista, però sense estar dins el Govern. I açò vol dir, entre d’altres coses, fer el seguiment de l’acció de govern i demanar-li comptes dels compromisos electorals, que en aquest cas també vàrem signar.

Ruth Mateu va dimitir o va ser destituïda de manera unilateral?

Divendres 31 de març a les 9 del matí, Francina Armengol telefona per dir-nos que Ruth Mateu havia de dimitir de manera immediata o la cessava ella directament. I la va cessar. I ho va fer amb l’absolut desacord de MÉS per Menorca i a partir d’una anàlisi de la crisi que no compartíem. Jo diria, a més, que era una anàlisi de la crisi interessada pel PSIB. Encara ningú sap per què es va destituir Ruth Mateu. I si no, que m’ho expliquin.

Explicau-me per què hauria d’haver continuat en el càrrec...

El director de la campanya electoral de MÉS per Mallorca, que després ha estat contractat pel Govern, va ser també el director de campanya de MÉS per Menorca? No. Els contractes es varen fer només amb la Conselleria de Ruth Mateu? No. Els contractes de la Conselleria de Transparència, Cultura i Esports són il·legals? No, tot és ben correcte des del punt de vista legal. És més, els juristes consultats ens confirmen que no hi ha fraccionament, a pesar que l’informe d’intervenció del Govern hi faci una referència perquè s’acabi de verificar, ni s’ha superat mai el límit establert per la llei en els contractes menors. Aquí, no és com a cal PP, que feia contractes ficticis, amb preus fora de mercat i sense cap feina entregada. La destitució de Ruth Mateu va ser un error molt greu, per precipitada, injusta i injustificable. En un Govern on els grans poden donar una coça als petits, perquè són petits i no faran gaire renou, no ens interessa ser-hi. Si érem prescindibles per prendre una decisió tan important de manera conjunta, també ho som per gestionar junts tot un govern.

Han millorat les relacions amb MÉS per Mallorca?

És evident que no passam pel millor moment, però per mi allò que importa no és açò, sinó que hi hagi voluntat de fer camí junts. I n’hi ha. Molta gent no ho entén, però MÉS per Mallorca i MÉS per Menorca són dues formacions polítiques autònomes i amb programes electorals propis. I és així perquè ambdues tenim una visió de les Illes confederal, que parteix i reconeix la voluntat d’autogovern de cada illa. Som com dos enamorats, que es necessiten i se cerquen, però també tenim les nostres crisis matrimonials.

De qui us refiau més: de MÉS per Mallorca, del PSIB o de Podem?

És ver que aquesta crisi és en certa manera també una crisi de confiança, i per açò estam fora del Govern. Però açò s’ha de revertir, i per la nostra part farem el que calgui per afavorir la corresponsabilitat i la complicitat per fer camí junts, però crec també que els altres hauran de fer un esforç per recuperar la nostra confiança. En aquests moments, ens sentim dolguts i indignats.

En un principi, la crisi s’origina per una filtració que assenyala el vicepresident, Biel Barceló, que acaba esquitant Ruth Mateu. Creis que tot formava part d’una estratègia orquestrada o algú va decidir que el focus de la polèmica viràs cap a la Conselleria de Transparència?

Jo no sé si hi ha hagut una trama d’interessos partidistes per afectar algú, però sí que sé que en un context de pànic generalitzat, com el de dia 30 i 31 de març, es varen prendre decisions en clau de partit i sense preveure’n les conseqüències. La destitució de Ruth Mateu no té ni cap ni peus. I la fractura que suposa forçar que el Govern es quedi amb 28 vots és una absoluta irresponsabilitat.

La sortida del Govern es deu únicament a la crisi dels contractes o ja hi havia hagut friccions abans?

Sí i no. El pànic que es va generar dins el Govern va derivar en una pèssima gestió de la crisi, si se la vol anomenar així. Però, efectivament, aquest no era un fet aïllat. I ve al cas recordar com es va resoldre la situació quan l’Advocacia de la CAIB es va retirar d’un cas de corrupció que implicava Jaume Matas amb una simple destitució del cap de l’Advocacia. O sigui, que davant no comprovades irregularitats administratives d’uns contractes es fa caure un conseller, i davant un acte que implica despersonar-se en un cas de corrupció, es deixa vacant la direcció d’un organisme del Govern. Crec que fa meditar.

Va amenaçar MÉS per Menorca d’abandonar el Govern quan es va aprovar, a finals de febrer, el Decret d’exigència del català que prorroga la moratòria al personal sanitari perquè no hagi d’acreditar competència lingüística en català?

No vàrem amenaçar d’abandonar el Govern, però sí que vàrem dir que aquell decret era un nyap, i incompatible amb el compromís signat en els Acords pel Canvi. S’ha de dir, emperò, que des de llavors les direccions generals de Funció Pública i Política Lingüística fan feina plegades per treure un decret que compleixi amb la Llei de Normalització Lingüística i amb el requisit de català. En aquest sentit, sempre hem dit el mateix, i és que volem els millors metges i la millor sanitat. I la millor sanitat és aquella que pot atendre els seus pacients, com a mínim, en les dues llengües oficials.

Més enllà de les circumstàncies especials del cessament de Mateu, allò cert és que la Conselleria que ha gestionat MÉS per Menorca ha patit dues crisis importants en dos anys. No sé si n’heu fet alguna anàlisi en clau autocrítica...

Clar que sí. Però l’autocrítica que podem fer, quina és? Que els menorquins i menorquines no saben gestionar?Jo crec que les dificultats de la Conselleria venen de dues bandes. En primer lloc, la dificultat d’una conselleria de nova creació, amb molt poc personal, sense local, i mínims recursos, i a la qual s’encomanava reconstruir tot allò que s’havia carregat Bauzá: cultura, llengua, joventut, participació, transparència, etc. En aquest sentit, també vull dir que crec que en la forçada destitució de Ruth Mateu hi ha tingut a veure que la seva acció política no era còmoda per a tothom: defensar la transversalitat de la normalització lingüística o impulsar una llei de consultes ciutadanes no eren qüestions que tothom tingués assumides. I la segona dificultat té a veure amb la presència d’un grup menorquí i menorquinista al Govern. Mentre que el PP o el PSOE poden xerrar de com es reparteixen la presència de dones i homes, de repartiment territorial, quan es xerra de presència d’una formació política de Menorca, es parla despectivament de quota.

Estam en una legislatura perduda en termes de trencar el centralisme de Mallorca vers la resta d’illes?

Lamentablement, he de dir que sí. El Govern dels Acords pel Canvi és infinitament més sensible amb la resta d’illes que el PP. Ara bé, la centralitat del Parlament i del Govern -que esdevé centralisme- continua marcant les prioritats de les agendes polítiques. I Menorca, Eivissa i Formentera continuen sent tractades moltes vegades com una perifèria. Els problemes de connectivitat aèria o d’accessibilitat a serveis públics de tots, com Son Espases o la UIB, que pateixen les illes ‘menors’ són pròpies de colònies i no d’un país. I nosaltres hem de voler ser un país, o com a mínim una comunitat d’interessos compartits.

En clau menorquina

Molt aviat Més x Menorca durà a terme l’assemblea. Cal redreçar el partit amb vista als dos darrers anys de mandat?

L’objectiu d’aquest congrés és doble: enfortir l’estructura i organització interna, i definir la Menorca del 2025. No podem deixar que els fets ens encadenin, ens minoritzin i ens ofeguin. Hem de ser capaços de dibuixar la Menorca que volem.

La crisi en el Govern no s’ha traslladat al Consell Insular tot i que els partits que configuren el pacte són els mateixos...

No és ben bé així. El govern del Consell de Menorca el formen MÉS per Menorca, PSIB i Podem. I aquesta és una gran diferència. El fet que Podem estigui dins el govern a Menorca dona estabilitat, perquè obliga a la presa de decisions de manera corresponsable i a viure i assumir les dificultats lligades a la gestió. Cal reconèixer que les tres formacions han fet un gran esforç d’entesa i de compromís perquè el govern funcioni, i ho han aconseguit. Un segon motiu té a veure amb el lideratge de Maite Salord, fort externament i integrador internament. Això és fonamental per gestionar un equip.

En les darreres eleccions, vàreu obtenir uns resultats històrics. Teniu la sensació d’haver perdut una ocasió per reivindicar la força de Més x Menorca com a partit?

No, en absolut. Durant aquests dos anys hem estat clau en moltes decisions, encara que no sempre ho pregonem. Mai com ara Menorca ha tingut presència, veu i influència al Parlament. En canvi, pens, qui no hauria de perdre una oportunitat històrica és el Parlament i el Govern per demostrar que són institucions al servei de cada una de les Illes.