L’expresident Tòfol Soler plega del PP de Bauzá

PalmaL’expresident del Govern balear Cristòfol Soler esperava a veure algun canvi de rumb en la política del Partit Popular de José Ramón Bauzá. No l’ha vist, ni tampoc ha detectat que algú dins el partit es mogués ni un centímetre d’unes polítiques que ell entén que ataquen valors essencials que el PP d’abans tenia clars i assumits. I Soler ha decidit plegar. Ja no vol ser d’aquest PP de Bauzá.

Soler té previst entregar demà dilluns al batle d’Inca i president de l’agrupació local del PP a la capital del Raiguer, Rafel Torres, la carta amb la qual es dóna de baixa com a membre del PP.

País, llengua i cultura

Potser la renúncia de Soler -que era públic i notori que no combregava amb les polítiques i maneres de Bauzá- no és una gran sorpresa, però sí que és la certificació que el rumb del PP que presideix José Ramón Bauzá avança per un camí que res té a veure amb el PP dels primers anys d’autonomia de les Illes.

Per Soler, temes com la identitat de país, la cultura i la llengua pròpies de les Illes Balears han estat atacats o tractats amb una absoluta falta de sensibilitat per l’actual direcció del PP balear.

Qui fou breu president del Govern balear assegura que ha intentat ser pacient, esperar a veure algun canvi, però tanmateix ha arribat al convenciment que res no canviarà respecte d’aquests temes en el PP que dirigeix Bauzá.

A més a més, Soler fa un diagnòstic d’un PP balear en el qual ningú no es mou ni qüestiona o presenta alternatives a aquestes qüestions. Així les coses, considera que ha arribat el moment de partir. La direcció actual, es repteix Cristòfol Soler per reafirmar que la decisió d’anar-se’n és la correcta, “ha fet malbé” coses per les quals ell ha lluitat durant molts d’anys.

Les discrepàncies -apunta Cristòfol Soler- amb l’actual direcció del PP balear “són insalvables”, perquè s’ataquen qüestions que el PP sempre havia respectat i compartit.

El moment triat per Soler per abandonar el partit en representació del qual fou president de la Comunitat entre 1995 i 1996 no és tampoc casual. S’acosten les eleccions autonòmiques i locals i Soler veu impossible donar la cara per aquest PP. De fet, Soler va rebutjar recentment una oferta per anar en les llistes d’Inca, municipi en el qual ell és militant.

Difícilment -es diu Soler- un pot fer campanya per un partit que tira endavant actuacions que atempten contra els valors essencials de la indentitat del poble pels quals ell ha lluitat.

Llei de normatilizació

Cal recordar que Cristòfol Soler va veure néixer l’autonomia i participà en el desenvolupament dels pilars legislatius de Balears, com va ser l’any 1986 la Llei de normalització lingüística. Sempre ha recordat la voluntat de consens d’aquells anys i no s’ha cansat de repetir en els darrers temps que de cap manera no entén com un executiu té com a objectiu reduir la presència de la llengua pròpia en l’ensenyament i la funció pública.

Era impossible continuar. Soler no vol ser còmplice d’aquestes polítiques i es diu a ell mateix en veu alta que si es manté en el partit realment ho estaria sent. És com la dita aquella de “qui calla consent”. I Soler no ho vol fer.

Demà dilluns Soler ja no serà del PP. Deixa el partit i es pensa embarcar en els moviments socials.