L’Antàrtida, el sensor de la conservació Del planeta

Investigadors de l’Institut de Ciències del Mar desenvolupen un projecte de química atmosfèrica en el marc d’una campanya científica internacional de circumnavegació per tot l’oceà Antàrtic

L’Antàrtida, el sensor de la conservació Del planeta / PABLO RODRÍGUEZ

Pels científics, la transformació que pateix l’Antàrtida va molt més enllà dels processos puntuals que s’estan produint en aquest continent. Observar i analitzar el que està passant i, sobretot, entendre per què passa és absolutament clau, ja que l’Antàrtida és com un gran laboratori mundial i actua com un sensor que regula el grau de conservació de tot el món. Els pols (nord i sud) es veuen afectats pel canvi climàtic molt més que a qualsevol altre indret i les pertorbacions que tenen lloc en els dos extrems del planeta -desgel i augment de les temperatures- poden generar un efecte d’amplificació a escala global, mitjançant els corrents oceànics submarins que regulen el clima mundial, des dels pols fins a l’equador. L’aigua dels oceans està en continu moviment i circula lentament al voltant de la Terra, moguda per la força dels grans corrents oceànics i influenciada pels efectes de la temperatura i la salinitat, i provoca una redistribució del calor i el fred de tot el globus.

I a l’aire, quins són els processos que es produeixen? Quina és la relació entre els oceans i l’atmosfera? Més encara, quina és la relació entre la bioquímica i el canvi global? Sembla que els gasos i les partícules que alliberen els oceans poden tenir un paper crucial a l’atmosfera, on s’originen moltes reaccions que afecten la transparència de l’aire, netegen de contaminants i regulen els nivells d’ozó, contribuint a la formació de núvols. Es tracta, doncs, de saber com la vida en els oceans, el plàncton microscopi, pot afectar aquest potent reactor químic que és l’atmosfera. De tot això, se n’ocupa el projecte SORPASSO (Surveying Organic Reactive gases and Particles Across the Surface Southern Ocean), liderat per un grup d’investigadors de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona (ICM) que ha estat fent feina, en els darrers tres mesos, a bord d’un vaixell oceanogràfic. Col·laboren així en l’Antarctic Circumnavigation Expedition (ACE), una campanya de circumnavegació a l’Antàrtida que està a punt d’acabar i gràcies a la qual s’han desenvolupat fins a 22 projectes diferents, amb la participació de 55 científics procedents de 30 països de tots els continents.

Composició de l’atmosfera

La hipòtesi principal del projecte SORPASSO és que l’activitat del plàncton pot explicar la composició de l’atmosfera a les latituds australs. Els científics creuen que determinats compostos volàtils produïts pel plàncton marí, principalment el fitoplàncton, poden influir en els processos de formació de núvols en zones remotes dels oceans. Això serveix, per exemple, per entendre els efectes de l’albedo, és a dir, el percentatge de radiació solar que qualsevol superfície reflecteix sobre ella mateixa. El mesurament d’aquests compostos volàtils o gasos a través de campanyes oceanogràfiques a llocs remots (per exemple a l’Antàrtida), combinat amb la interpretació d’imatges de satèl·lit, també pot contribuir en el disseny de models biogeoquímics globals i ajudar els climatòlegs a fer prediccions més precises. En definitiva, el projecte SORPASSO pretén observar la distribució circumpolar de traces de gasos i partícules superficials de l’oceà Antàrtic, considerats molt importants per a la química atmosfèrica i el clima, així com per desxifrar els controladors biològics, químics, hidrològics i òptics.

La campanya internacional ACE és l’objectiu més ambiciós que s’ha marcat mai per recopilar informació que permeti entendre millor l’impacte del canvi climàtic a l’oceà austral, i les repercussions que això pot tenir a escala global. Així, un vaixell oceanogràfic rus, l’ Akademik Tryoshnikov, completarà a finals d’aquest mes de març la primera circumnavegació completa a l’Antàrtida amb finalitats científiques. Entre els 55 científics que hi estan participant, procedents de tot el món, hi ha quatre espanyols de l’ICM: Rafel Simó, que és el màxim responsable del projecte SORPASSO, i tres estudiants predoctorals, Pablo Rodríguez, Marina Zamanillo i Pau Cortés. L’Institut de Química- Física Rocasolano del CSIC (IQFR) també ha col·laborat en el projecte muntant l’instrumental dins el vaixell per tal que els científics de l’ICM puguin fer la recerca.

Col·laboració científica entre països

La campanya ACE, dividida en tres etapes (leg 1, leg 2 i leg 3) és una idea original del recent Institut Polar Suís (SPI) per tal de millorar la col·laboració científica entre els països, com també per despertar l’interès d’una nova generació de joves científics i exploradors amb ganes de formar-se en la investigació polar. Els expedicionaris espanyols, distribuïts en torns de dues persones en el vaixell Akademik Tryoshnikov, van salpar del port de Bremerhaven (Alemanya) el 20 de novembre passat, rumb a Ciutat del Cap (Sud-àfrica). En aquest trajecte, denominat leg 0, es van posar en marxa els equips instrumentals i al mateix temps va servir per organitzar un curs, l’ACE Maritime University, perquè més de 50 estudiants de tot el món poguessin fer pràctiques ‘in situ’, a bord del vaixell, sobre temes de ciències marines i oceanografia.

Posteriorment, la campanya va prosseguir la seva ruta entre Ciutat del Cap i Hobart (Austràlia), fent escala a diverses illes subantàrtiques de l’oceà Índic, la majoria bastant inexplorades: l’illa volcànica Marion, de l’arxipèlag del Príncep Eduard (administrada per Sud-àfrica); l’illa de Possessió, de l’arxipèlag de Crozet (administrada per França), i l’illa Kerguelen (també administrada per França). La navegació en aquest trajecte no va traspassar mai els 57 graus de latitud sud, segons recorda l’investigador Pablo Rodríguez, i es va fer sense la presència d’icebergs, ja que en aquesta època de l’any les condicions climàtiques són més benignes. Explica que cada una de les illes que va visitar el va impactar per una cosa diferent: “Marion és molt verda, amb albatros viatgers ( Diomedea exulans) que estaven nidificant i caminant pertot com si fossin gallines, ocupant grans espais de terreny; a l’illa Possessió, la colònia de pingüí reial ( Aptenodytes patagonicus) era immensa; mentre que a Kerguelen, en canvi, sobtava veure la proliferació d’espècies exòtiques invasores per culpa dels efectes de l’arribada de l’home”. Poder aturar-se en aquestes illes va ser com un “premi” per a aquest jove investigador de l’ICM, segons assegura ell mateix, ja que així va poder interrompre, encara que fos només per unes poques hores, la seva tasca habitual a bord del vaixell, que consistia a prendre mostres d’aigua i analitzar-les després. “El protocol de feina m’ocupava una rutina d’unes 3 hores cada sis, cosa que suposava haver de fer torns amb els altres companys per poder dormir almenys unes 5 o 6 hores cada dia”, recorda sobre això.

Després de fer 30.000 quilòmetres de navegació amb científics de 30 països, Pablo Rodríguez està convençut que la ciència “no entén de nacionalitats ni de llengües, sinó d’interessos comuns, perquè al final tots feim el mateix i s’estableix una complicitat global”. Ho explica referint-se a la coordinació entre els investigadors procedents de tants llocs diferents. “Organitzar una campanya d’aquesta magnitud és molt complicat, però quan ets allà baix t’oblides dels problemes i et sents un autèntic privilegiat. Tanmateix, fer feina a l’Antàrtida implica molta responsabilitat, perquè t’adones que estàs contribuint a alguna cosa molt especial, un projecte singular. Estudiar el canvi climàtic és quelcom complex, perquè no només s’ha de fer recerca, també s’ha de saber explicar i, en definitiva, passar comptes amb la societat”, argumenta l’investigador de l’ICM.

La ciència polar espanyola, de primera divisió

Sigui per passar comptes amb la societat o simplement amb l’afany de contar les seves experiències, en el decurs de la seva participació en la campanya ACE, Pablo Rodríguez va escriure un blog en què regularment abocava les seves sensacions i la rutina de les investigacions a bord del vaixell oceanogràfic. En aquestes cròniques l’investigador explica les utilitats de la recerca antàrtica, els millors i els pitjors moments, a més d’incloure-hi un ampli recull de fotografies. L’investigador opina, sobre el nivell de la recerca polar espanyola, que “nosaltres, a l’ICM, en representació del CSIC, hem demostrat que som capaços de fer ciència al mateix nivell que els millors perquè la ciència espanyola té el talent i el potencial necessari, només cal tenir un bon suport. Feim ciència de primera divisió”. Més informació a: https://superscienceme.wordpress.com/category/circunnavegacion-antartica/

Etiquetes