“Hi ha pares de nins amb discapacitat que ens demanen si tenen dret a dur el seu fill a una escola ordinària”

PalmaLes retallades sota la coartada de la crisi econòmica, sumades a la nova legislació educativa que es concreta en la LOMQE, han suposat un retrocés molt important pel que fa al desenvolupament de l'escola inclusiva. Els centres d'educació especial es troben saturats a causa de la derivació de molts alumnes amb discapacitat o amb necessitats educatives especials, i els centres ordinaris, greument afectats per les retallades, sumen dificultats per poder atendre amb garanties aquests alumnes. Per fer front a aquesta situació i per proposar un pacte als partits polítics que garanteixi l'impuls i l'estabilitat d'un model inclusiu “seriós, independent de qui governi”, un grup de pares i mares d'infants amb necessitats educatives especials, preocupats per potenciar i possibilitar una educació de qualitat i en equitat per a tots els infants dins el sistema educatiu ordinari, han posat en marxa la Plataforma per l'escola inclusiva de les Illes Balears. El col·lectiu té el suport de bona part de la comunitat educativa. A la presentació aquest dijous a la seu de la UIB a la Riera de Palma hi eren presents el catedràtic de Pedagogia Martí X. March, Manel Perelló, del Cercle per l'Educació, i el president de FAPA, entre d'altres.

Amb l'excusa de la crisi s'han retallat auxiliars tècnics educatius –els professionals que donen suport als alumnes amb necessitats educatives especials– i professors de suport, emperò “revertir les retallades no seria suficient”, adverteix Cati Capó, portaveu de la Plataforma i mare d'un infant amb discapacitat, que advoca per un model educatiu públic i concretat inclusiu i que té també el suport de pares i mares que tenen fills sense cap discapacitat o necessitat educativa especial. El que proposen va molt més enllà: “Les retallades han afegit dificultats, però l'escola inclusiva que proposam suposa un canvi de model, malgrat que la LOMQE és un retrocés en aquest sentit”, afegeix Joan Jordi Muntaner, doctor en Ciències de l'Educació de la UIB i especialista en atenció a la diversitat.

L'escola inclusiva és un dret que està dins l'ordenament jurídic, adverteixen. El recull en l'article 24 la Convenció de les Nacions Unides sobre drets de les persones amb discapacitat de 2006 que fou ratificada per Espanya el 2008. Emperò “no és un dret només per a les persones amb discapacitat, sinó per a tota la societat”, afirma Capó. Posen en valor “el bé que representa per a la resta d'alumnes tenir nins diferents dins l'aula”, fet que possibilita una educació “més integral”, afirma el president de COAPA, Jaume Ribas, entitat que dóna suport a la Plataforma. “Només una educació inclusiva pot donar lloc a una societat inclusiva”, diu Capó.

“Rebem cridades de pares demanant-nos si tenen dret a dur el seu fill a una escola ordinària”, explica la portaveu de la Plataforma. És l'exemple que alguna cosa no funciona en el sistema educatiu actual i a la qual cal posar remei. “Calen equips psicopedagògics, socials, equips directius que tinguin formació, professionals que comparteixin metodologies d'èxit amb les famílies...”, exposen des de la Plataforma.

Cal, en definitiva, “acceptar que l'homogeneïtat no existeix” i que l'educació inclusiva “és aquella que està pensada per a tota la població” i no només per a una part, en paraules de Muntaner. Volen posar especial èmfasi que “l'equitat i l'eficiència no són conceptes contraposats, sinó tot el contrari”, segons explica el president de l'Associació de Directors de Secundària de Mallorca (Adesma), Antoni Morante, organització que també fa costat al nou col·lectiu. “L'equitat és eficient perquè iguala les oportunitats i les capacitats i permet participar dels processos democràtics a les aules”, diu Morante, que ha recordat que Espanya ha retrocedit els darrers anys pel que fa a equitat a l'escola segons els informes d'organismes internacionals.

La LOMQE augura males expectatives per a l'escola inclusiva

El president d'Adesma, Antoni Morante, ha insistit aquest dijous en la presentació de la Plataforma en els perjudicis que creu que causarà la LOMQE en el model d'atenció a la diversitat. “Per primera vegada en tota la història de la democràcia substitueix el model d'escola inclusiva pel d'escola competitiva”, ha afirmat. Considera que els programes de reforç prevists per a 2n i 3r d'ESO que han de substituir els programes de diversificació curricular abocaran “un gruix de joves a quedar pel camí”, perquè es basen en els mateixos estàndards d'aprenentatge i no facilitaran que aquests alumnes, que el nou pla preveu que a 4t es tornin a incorporar en un curs ordinari, aconsegueixin graduar-se en Secundària.