Publicitat
Publicitat

Educació comença a imposar el polèmic TIL

Obliga els primers centres a aplicar projectes lingüístics no aprovats pels consells escolars

La Conselleria d'Educació comença a imposar als centres educatius el polèmic decret de Tractament Integrat de Llengües (TIL), que introdueix l'ensenyament d'assignatures no lingüístiques en anglès i castellà a costa del català. Malgrat que són els centres els que tenen la potestat de configurar un projecte lingüístic propi a partir del que diu el decret, Educació ha començat a tirar pel dret i, en determinats casos, ha començat a imposar projectes lingüístics diferents dels que havien aprovat els centres. A més, obliga a aplicar aquests projectes sense que passin pel consell escolar de cada centre, malgrat que aquest és l'òrgan competent per aprovar-los.

Tot plegat es pot interpretar com un avís als més d'un centenar d'escoles i instituts que encara no tenen aprovat un projecte lingüístic definitiu per al proper curs. I, de fet, ja ha començat a provocar reaccions en contra dins la comunitat educativa, que poden animar la vaga convocada per a principi de curs i que poden provocar noves actuacions judicials, fins i tot de tipus penal, contra el Govern.

La darrera actuació de la Conselleria ha consistit a publicar quatre resolucions per obligar els equips directius de quatre centres educatius de Menorca (els tres instituts de Secundària de Maó i el de Ferreries) a aplicar un projecte lingüístic esmenat per la mateixa Inspecció Educativa de la Conselleria, que els respectius consells escolars havien rebutjat. Cal recordar que els directors dels tres instituts de Maó foren suspesos de feina i sou la setmana passada per la Conselleria per això.

Sense el consell escolar

Ara, Educació obliga aquests tres centres i el de Ferreries a aplicar el projecte lingüístic que modificà la Conselleria mateixa i que rebutjaren els seus consells escolars. I els insta a fer-ho sense que s'hi hagi de pronunciar el consell escolar de cada centre. Per justificar la imposició, al·lega que s'ha de garantir "el superior dret a l'educació" i l'aplicació del TIL el curs vinent.

La Conselleria entén que aquests directors assumiren les modificacions que féu Educació als projectes lingüístics aprovats pels centres, però els seus consells escolars les rebutjaren. I, com que no aprovaren un projecte alternatiu, "per analogia", aplica les polèmiques instruccions del secretari autonòmic d'Educació, Guillem Estarellas, i els imposa el projecte modificat.

La decisió implica, segons diverses fonts de la comunitat educativa i de l'oposició, que els centres s'hagin de regir per les directrius del Govern i no pel marc competencial establert per la Llei Orgànica de l'Educació (LOE), que atorga als consells escolars la potestat d'aprovar els propis projectes lingüístics. Les mateixes fonts interpreten, per tant, que les resolucions de la Conselleria obliguen els centres a actuar contra la LOE, perquè s'ordena als seus equips directius aplicar uns projectes que els òrgans competents, els consells escolars, no han validat. I, a partir d'aquest supòsit, entenen que l'actuació d'Educació podria incórrer en una prevaricació.

La possibilitat d'actuar penalment contra la Conselleria d'Educació per prevaricació plana des de fa dies en diversos àmbits del món educatiu. Sindicats, associacions i partits de l'oposició valoren aquesta opció, que cada vegada pren més força. Val a dir que la via contenciosa ja està oberta des del moment que els sindicats presentaren un recurs perquè consideraren que les instruccions d'Estarelles invalidaven una norma superior com és el decret del TIL mateix.

MÉS parla de "cops d'estat"

La mesura publicada ahir pel Govern provocà la reacció del principal sindicat del món educatiu, l'STEI-i. La portaveu, Maria Antònia Font, advertí que provocarà més recursos i que més docents se sumin a la vaga que ells han convocat per a l'inici del proper curs. Des de la coalició MÉS, la diputada Fina Santiago afirma que el Govern i la Conselleria d'Educació estan anant massa enfora amb la imposició del TIL. "Primer es carreguen les bases de la normalització lingüística a les escoles, posen contra les cordes els docents, expedienten i acomiaden directors, i ara desautoritzen els consells escolars. El PP ha perdut el seny", sentencià la diputada.

La coalició MÉS assegurà que la Conselleria està perpetrant "autèntics cops d'estat" a les escoles de totes les Illes, i ha decidit començar per Menorca. Santiago advertí que el Govern ha de recuperar el sentit de la responsabilitat com a governant per garantir la convivència social i aturar la destrucció de la normalització a les escoles. "Juguen amb el futur dels nostres infants de manera molt irresponsable, autoritària, simplement per donar satisfacció als sectors més radicals de la dreta espanyola", sentencià.

Les sancions als directors

Per altra banda, les resolucions fetes públiques ahir també aclareixen que els tres directors de Menorca expedientats obraren correctament quan assumiren les esmenes de la Conselleria als seus projectes lingüístics, i que foren els seus respectius consells escolars els que les rebutjaren. Per tant, s'ha d'interpretar que han estat sancionats perquè, en el seu escrit a la Conselleria, al·legaren que les instruccions del secretari autonòmic "ultrapassen" el marc del decret del TIL "introduint unes innovacions reglamentàries fora de l'àmbit competencial d'unes instruccions i que, per tant, constitueixen un acte administratiu anul·lable". Segons la Conselleria, amb aquest escrit, els directors dels centres efectuen "unes valoracions jurídiques que no els corresponen i que s'aparten del que estableix la normativa vigent".

En aquest sentit, diversos actors del món educatiu també interpreten que la Conselleria d'Educació podria haver comès un delicte de prevaricació en haver dictat una resolució (els expedients sancionadors als directors de Menorca) tot i saber que era injusta. Els tribunals poden tenir més feina els propers dies.