Publicitat
Publicitat

Del cim polític a la presó en només sis anys

Guerres i casos judicials acaben amb UM i l'excúpula

En aquest lapse de temps, just sis anys, Unió Mallorquina ha desaparegut i Munar és a la presó. També hi són tres dels que foren els seus homes de més confiança: Miquel Nadal, Bartomeu Vicens i Francesc Buils. La deriva s'explica per la gestió política d'aquell moment, quan Munar va deixar el lideratge del partit i aquest va esclatar en guerres internes i, especialment, per l'inici de les investigacions dels fiscals.

Aquell estiu del 2007, abans de deixar el lideratge d'UM, Munar va decidir pactar amb l'esquerra i, en lloc de reservar-se el Consell de Mallorca com havia fet fins aleshores en pactes anteriors, va entrar en el govern de les principals institucions cedint les presidències als socialistes, just a canvi de la del Parlament per a ella. La dreta adobà la teoria del "pacte de la fiscalia", segons el qual Munar hauria pactat amb l'esquerra a canvi del seu blindatge judicial -el PSOE governava a Madrid-. Vist el que va succeir després, la teoria era errònia.

Però la decisió de Munar va tenir conseqüències internes, dins UM, fins al punt de dur el partit, ja assetjat per la justícia, fins a la implosió. La històrica líder es va desentendre aparentment del procés de successió i el va deixar en mans de Miquel Nadal, amb qui acabaria enfrontada. Un delfí que estava ressentit, perquè Munar li havia impedit ser batle de Palma, tal com li havia oferit el PP a canvi de pactar.

L'arribada de Nadal a la presidència d'UM fa esclatar lluites internes, i més quan el nou líder dóna un cop de timó per acostar-se al PP i torpedinar l'acció dels governs amb l'esquerra. Nadal acaba sent conseller de Turisme del Govern de Francesc Antich i lleva del càrrec Francesc Buils. La tensió dins UM augmenta i, a tot això, s'intensifiquen les investigacions judicials contra tota la cúpula del partit.

Relleus en el partit

Nadal acaba imputat en el cas Can Domenge i el maig de 2009, pressionat dins el partit, deixa la presidència. Un congrés realitzat dos mesos després tria Miquel Àngel Flaquer com a nou president. Flaquer no arribarà ni a final d'any. El 22 de desembre dimiteix després de ser imputat en el cas Son Oms.

La divisió en el partit es va mantenir fins al final. Per triar el successor de Flaquer, la formació convoca un consell polític el gener de 2010, en què Josep Melià s'imposa en una votació interna a Francesc Buils per 46 vots a 34. Melià serà ratificat després en un congrés extraordinari, però la justícia ja està marcant els terminis de la formació.

Els casos contra UM i les detencions se succeeixen i el febrer l'esquerra decideix rompre el pacte i expulsar el partit del govern de les institucions. Dies després, Nadal, assetjat, acaba confessant i implicant Maria Antònia Munar en el cas Maquillatge i ella ha de deixar la presidència del Parlament.

L'allau d'actuacions de la justícia no es va aturar i un any després, el 27 de febrer de 2011, Melià anuncia la dissolució d'Unió Mallorquina. Durant la jornada, la seu d'UM havia estat escorcollada i el jutge havia imposat una fiança d'1,6 milions a la formació per considerar-la responsable de malbaratament de doblers públics. Era la fi.