Balèria, pionera de l’art antic mallorquí

El mosaic de Balèria (segles V - VI dC) és una de les obres d’art paleocristià més importants de les Illes Balears. Darrere les seves tessel·les existeixen una sèrie de qüestions que 85 anys després del seu descobriment encara no tenen una resposta clara. Quina era l’edat de Balèria? Se la pot considerar la primera cristiana de les Illes? L’Arxipèlag li deu el nom?

En una època en què només es podia enterrar dins les esglésies gent molt rica o membres del clergat, aquest mosaic indica que Balèria era una persona molt important dins la seva comunitat. A més, els mosaics funeraris suposaven despeses econòmiques molt importants en el context en què es va construir. “Parlam d’un dona enterrada dins una església i, amb aquest mosaic, no hi ha dubte que era una persona molt rica i important dins aquella comunitat”, conclou l’historiador i codirector de les excavacions arqueològiques de Son Peretó, Mateu Riera.

Balèria és considerada una de les primeres cristianes de les quals es té constància a l’Arxipèlag, reconeixement atorgat, entre d’altres personalitats i entitats, pel Bisbat de Mallorca. L’historiador reconeix que Balèria és de les cristianes més primerenques que es coneixen a l’illa, però que a mesura que avancin les excavacions potser se’n troben de més antigues. Tanmateix, també s’ha vinculat Balèria amb el nom amb què es varen batejar les Illes. Els historiadors en tenen opinions contràries i Riera s’oposa a aquesta tesi. “Si mires els noms de les persones de la Mediterrània occidental fora de les Balears, tant Valeri com Valèria són molt comuns”, afirma l’historiador, i hi afegeix que en altres indrets de la Mediterrània també es poden trobar inscripcions d’aquests noms iniciats amb ‘b’ en comptes de ‘v’, perquè les faltes d’ortografia eren un fenomen molt estès.

El mosaic es troba al Museu d’Història de Manacor i prové de les excavacions de Son Peretó, temple paleocrisità ubicat entre Manacor i Sant Llorenç del Cardassar. El jaciment va ser descobert l’any 1912 per mossèn Joan Aguiló, a qui els historiadors defineixen com un apassionat de l’arqueologia cristiana. Aguiló va dur a terme les excavacions que acabarien amb el descobriment de Son Peretó. A dia d’avui només s’ha explorat una petita part del jaciment i les excavacions continuen en marxa. A les Illes existeixen vuit basíliques més de característiques similars. No obstant això, aquesta és l’única visitable de Mallorca, inclou la col·lecció de mosaics més important de les Balears i és el temple cristià de l’època més gran descobert fins ara. “Que sigui la basílica més gran que es coneix no vol dir que en aquella època també ho fos, perquè segur que la de Palma i Pol·lèntia ho eren més, però aquestes no s’han descobert”, matisa Riera. D’altra banda, les investigacions confirmen que la basílica de Son Peretó estava envoltada de terres molt fèrtils, en una zona dinàmica econòmicament, pròspera per a l’agricultura i la ramaderia.

Dins el temple, el mosaic de Balèria s’ubicava just davant la porta d’entrada. L’obra es divideix en tres parts. En la superior, es poden veure dos coloms que, encarats, piquen amb el bec contra una creu en forma d’aspa, representació de la creu cristiana i símbol de la salvació. Els coloms s’associarien a les ànimes cristianes i la seva voluntat d’assolir el cel, la salvació. També representaria la salvació el gerro situat al sector inferior del mosaic, una imatge vinculada al vi entès com la sang de Crist. El punt més controvertit de l’obra és la inscripció central, amb un missatege en referència a la fe de Balèria i l’edat de la seva mort. Les lletres es poden llegir fàcilment, excepte el símbol que representa l’edat, on es confonen els caràcters. Durant anys els experts han debatut sobre la xifra i el consens actual és que Balèria va morir a una edat avançada, al voltant de la seixantena d’anys.

Influència nord-africana

La peça té influències estilístiques procedents del nord d’Àfrica, dels territoris que actualment corresponen a Tunísia i Algèria on, segons Riera, “hi ha obres que semblen germanes”. Aquest vincle cultural i simbòlic es mostra en la tècnica emprada, en les figures il·lustrades i en l’epígraf. La interrelació arriba a tal punt que els investigadors es debaten entre si el mosaic va ser executat a les Balears per artesans vinguts del nord d’Àfrica o si va ser un treballador local qui es va desplaçar i formar a l’altra riba de la Mediterrània per, posteriorment, realitzar-lo a Mallorca. “És impossible que sigui fruit d’una casualitat, la influència és molt estreta”, conclou l’arqueòleg.

Aquesta influència prové de dos factors: l’economia i la política. En primer lloc, aquesta zona de la mar Mediterrània era una àrea d’intercanvi econòmic de primera categoria i les Balears es trobaven enmig de les principals rutes comercials. A escala política, l’arxipèlag lear estava sota el domini del rei de Vàndal, territori amb capital a Cartago que ocupava Tunísia i les illes de la Mediterrània occidental. Quan els bizantins ocupen aquest regne, passen a dominar també els seus territoris al nord d’Àfrica, les Illes Balears i el sud de la península Ibèrica. Per tant, les Illes estan molt unides a aquesta àrea nord-africana.

Un debat històric: quina edat tenia?

Al centre del mosaic es pot llegir en llatí: “Balèria, fidel, va viure en pau -número- anys i va sortir d’aquesta vida el dia segon de les calendes d’octubre”.

“Inicialment es creia que era una al·lota jove d’una mica més de 20 anys”, informa Magdalena Salas, directora del Museu d’Història de Manacor, qui adjudica aquesta interpretació a un error en la traducció. L’historiador Mateu Riera, en canvi, atribueix la controvèrsia al fet que els caràcters que representen l’edat no estan clarament diferenciats i durant més de 85 anys els experts han discutit sobre el valor que representaven. “26, 60, 62, 70, 73... totes aquestes xifres han estat defensades per experts” argumenta Riera. No obstant això, des dels anys noranta, la versió més acceptada és que Balèria va morir a una edat avançada, a 60 o 62 anys.