Ben Amics carrega contra Cort per la cancel·lació de l'Orgull: "La regidora ni ens agafa el telèfon"

PalmaBen Amics ha anunciat la cancel·lació definitiva de la revetla de l’Orgull a Palma i ha responsabilitzat l’Ajuntament d’una situació que, segons l’entitat, és conseqüència d’anys d’inacció administrativa, manca de planificació i un procés sostingut de desmantellament de les polítiques LGTBI municipals. És, asseguren, “la primera vegada des de fa més de 20 anys que se suspèn la revetla de l’Orgull”. “La nostra revetla està cancel·lada”, ha dit Jan Gómez, coordinador tècnic de l’entitat. “Estam a 4 de maig i els contractes encara no estan penjats al perfil de contractació”.

Gómez s'ha expressat en un to contundent i ha afirmat que “és un precedent” i que s’han trobat amb “un tracte de maltractament per part de les institucions" respecte a la reivindicació que fan. També ha assegurat que “l’Ajuntament de Palma ha dit coses que no són certes” i ha situat el conflicte en una relació prolongada de tensió amb el Consistori. “Organitzar la revetla de l’Orgull és un calvari amb l’Ajuntament des de fa 13 anys i especialment des de fa 4 anys”, ha dit, alhora que ha negat les explicacions municipals sobre el manteniment de serveis LGTBI: “Ells han desmentit desmantellament de serveis LGTBI a l’Ajuntament i això és fals”. L'Ajuntament de Palma, per la seva banda, ha assenyalat que aquesta setmana començarà a tramitar l'expedient de la festa de l'Orgull LGTBI amb marge de temps "suficient" per completar el procés dins els terminis establerts.

“Desmantellament polític LGTBI” i retrocés institucional

La portaveu de Ben Amics, Tatiana Casado, ha denunciat un retrocés sostingut en les polítiques públiques. “Duim 3 anys amb desmantellament polític LGTBI municipal i també del Govern”, ha afirmat, i ha afegit: “Hem intentat mantenir pel bé del col·lectiu totes les activitats de l’Orgull, però ja no podem més”. Casado ha detallat diverses decisions municipals que, segons l’entitat, evidencien aquest canvi de rumb. “El 2023 s’elimina el servei LGTBI municipal”, ha dit, com també “es va deixar de penjar la bandera LGTBI per l’Orgull” i “també es van eliminar subvencions LGTBI municipals”.

També ha denunciat la manca de campanyes de visibilització i episodis de censura. “El 2024 es continua igual i deixen de fer campanya de visibilitat de l’Orgull que feien al juliol”, ha explicat. Sobre el 2025, ha assegurat: “Ens censuren la campanya de difusió feta amb persones LGTBI migrants. Ens van dir que els resultats no són congruents i no ens van deixar publicar-los”, i ha afegit que “van deixar caducar els programes educatius de diversitat sexual i de gènere”. Per a Casado, es tracta d’un “clar desmantellament estructural del moviment LGTBI”.

En aquest context, també ha fet referència a la comunicació institucional dels darrers anys. “El 28 de juliol del 2023 no hi ha cap publicació oficial a xarxes sobre Orgull”, ha dit. El 2024, segons ha explicat, la difusió va ser tardana: “S’aconsegueix que publiquin alguna activitat de l’Orgull el 25 de juny, tres dies abans de la manifestació, amb un cartell genèric i no és fins al Dia de l’orgull que el cartell arriba a la ciutat”.

El 2025, ha afegit, “el 17 de juny ens veim obligats a escriure un email per dir que 11 dies abans de la revetla no tenim cartell, ni programació d’activitats ni sabem com es farà la manifestació”. També ha denunciat que el 28 de juny “l’Ajuntament no publica res”. A més, ha comparat la dotació pressupostària amb la d’Orgullosament Inca: “Dona 100.000 euros i a Palma ens en donen... 15.000?”, ha comparat Casado.

Bloqueig administratiu i crisi amb l’Ajuntament

Un dels punts centrals del conflicte és la gestió de l’ocupació de via pública. Jan Gómez ha explicat que, en edicions anteriors, el decret d’ocupació de via pública va arribar el 23 i el 24 de juny”, i ha remarcat que habitualment els tràmits es fan amb molta més antelació. “Quan nosaltres demanam permís –l’any passat ho vam fer al febrer i enguany, al gener– ho feim perquè veim venir les orelles al llop”, ha dit. Gómez ha assegurat que l’interès institucional és evident: “Que per nosaltres no sigui”, ha afirmat. “A ells els és absolutament igual”, i ha afegit que “si ens poden tenir tancats dins un armari millor”.

El conflicte s’ha intensificat el 2026, quan, segons l’entitat, el procediment administratiu va quedar bloquejat durant mesos. “El 27 de gener del 2026 vàrem presentar sol·licitud d’ocupació de via pública”, ha explicat. “Al febrer vàrem fer-ne un recordatori via email, al març, el tercer correu. No és fins a l'abril que l’Ajuntament ens demana disculpes, que s'havien descuidat de respondre”. El 22 d’abril, segons el relat de Ben Amics, “ens diuen que no hi ha cap àrea municipal que vulgui assumir l'ocupació de la via pública de l’Orgull”. Davant aquesta situació, l’entitat assegura que va emetre un ultimàtum: “Els vàrem dir que si no hi havia avanç suficient en ocupació de via pública, contractes i agilitació de procediments, hauríem de prendre decisions”.

Gómez també ha criticat la manca de contacte polític directe. “La regidora de Cultura, Lourdes Roca, no ens ha atès ni per telèfon, sempre està ocupada”, ha afirmat. Segons ha explicat, “sempre hem parlat amb la directora general” i “l’única telefonada de la directora general va ser divendres passat per renyar-nos per la nota de premsa que vàrem fer per anunciar la cancel·lació”.

“Si el que volen és ofegar les associacions petites per apropiar-se de l’Orgull, ens hi trobaran”, ha sentenciat. En aquest punt, també ha fet referència a antecedents polítics: “La memòria històrica és molt curta, per això. L’Ajuntament ja va intentar fer un Orgull diferent i la regidora (Sonia Vivas, Podem) va acabar destituïda”, ha dit.

Protesta, mobilització i comparacions amb altres festes

Malgrat la cancel·lació de la revetla, la manifestació del 28 de juny es manté convocada. “La manifestació es farà l'horabaixa”, ha explicat Gómez, que ha afegit que “segurament acabarem a Cort per denunciar la situació”. També ha advertit que “el darrer que ens faltaria és que ens retallassin el dret a mobilitzar-nos”.

Finalment, l’entitat ha comparat el tracte institucional amb altres esdeveniments. “La fira d’abril es va declarar d’interès municipal 23 dies abans de fer-se. L’Orgull, no”. Al batle, Jaime Martínez, li agrada tant que n'ha fet quatre publicacions d'Instagram", ha denunciat Gómez. També ha afegit que, anys enrere, “la festa del Bar Flexas, que és posterior a l’Orgull, es va declarar d’interès abans que l’Orgull”. Gómez ha conclòs amb una lectura global del conflicte: “Hi ha voluntat política, sí, però de desmantellar el col·lectiu LGTBI”.