Publicitat
Publicitat

Al 2017 hi haurà prop de 3 milions d'agressors físics amb la parella a l'Estat, segons un estudi de la UIB

L'estudi consisteix a simular un model de propagació de la violència de gènere a l'Estat en el període 2012-2017

Un estudi de la Universitat de les Illes Balears (UIB) i la Universitat Politècnica de València (UPV) sobre la propagació de la violència masclista a Espanya conclou que al 2017 uns tres milions d'homes d'entre 16 i 74 anys hauran estat en algun moment de la seva vida agressors físics contra la seva parella.

L'estudi, elaborat per l'Institut de Matemàtica Multidisciplinària de la UPV, amb la col·laboració de dues professores de psicosociologia de la Universitat de les Illes Balears (UIB), consisteix a simular un model de propagació de la violència de gènere a l'Estat en el període 2012-2017.

Els investigadors, que per realitzar l'estudi s'han basat en la modelització dinàmica a través d'equacions en diferències, van classificar la població masculina que resideix a Espanya en quatre categories o subpoblacions a partir del grau de masclisme.

En la primera van incloure l'home igualitari, aquell lliure de qualsevol tipus de comportament masclista, i en la segona l'home caracteritzat per presentar comportaments masclistes de baixa intensitat.

En la tercera categoria, l'agressor psicològic, aquell amb comportaments de menyspreu i control cap a les seves parelles; i finalment, l'agressor físic, categoria en la qual també s'engloben els agressors sexuals.

A més, van tenir en compte factors demogràfics, econòmics (atur de llarga durada com a desencadenant d'estrès en la relació de parella) i psicosocials, com el paper que adopta la dona en la relació de parella, consum de drogues i alcohol, contagi per haver viscut experiències pròximes i la gelosia.

Les dades de la quantificació inicial de les subpoblacions al gener de 2012 procedeixen de la informació recollida pel Consell General del Poder Judicial, i en el cas dels agressions físiques en comptabilitza 134.359 enguany, una xifra que, segons ha assegurat a Efe Lucas Jódar, un dels autors de l'estudi, "dista molt de ser la real, ja que es produeixen molts més casos que no es denuncien".

De fet, l'estudi conclou que la xifra d'homes que al llarg de la seva vida han comès alguna agressió física contra la seva parella, incloent-hi la sexual, anirà creixent en els diferents anys fins a arribar, al 2017, a la xifra de prop de tres milions (2.938.034).

En el cas de les categories en què s'inclouen l'home igualitari, amb comportament masclista de baixa intensitat o agressors psicològics, les xifres són molt similars tant al 2012 com al 2017.

Jódar ha assenyalat que un home no es converteix en agressor psicològic, físic o sexual "de la nit al dia" i ha destacat que la tecnologia afavoreix el control i assetjament de la parella i és una cosa que els joves "practiquen molt més del que que sembla".

"Comencen amb el control d'horaris i activitats i continuen amb agressions sexuals", ha indicat el matemàtic, que ha destacat la necessitat d'incidir en l'educació per solucionar aquest problema.

Segons la seva opinió, les manifestacions de violència en l'adolescència "pronostiquen manifestacions de violència de gènere d'adults" i, per això, ha afirmat que davant el problema "el rol més important és l'actitud de la dona".

La propagació de la violència de gènere "depèn molt del paper que adopta la dona en la relacions sentimentals", segons Jódar, que ha considerat que si "tancassin des del primer moment" els abusos masculins o senyals masclistes, "el problema es tallaria d'arrel", encara que ha reconegut que" no és fàcil per inseguretat, vergonya o perquè l'entorn social no hi ajuda".

Aquest professor de la UPV ha assegurat no entén per què no es duen a terme campanyes similars a les de trànsit per reduir-ne l'impacte, tot i que ha afirmat que la base rau en la implementació de "polítiques educatives que fomentin la igualtat, i no només en lleis o mitjançant la ideologia política".

"Cal aprofundir en l'educació i en les campanyes de difusió, es tracta d'un problema molt greu, comparable al del terrorisme en nombre de morts, però amb molta falta d'atenció per part dels poders públics", ha conclòs.

 

PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 20/08/2017

Consultar aquesta edició en PDF
PUBLICITAT
PUBLICITAT