Lluc Vinyes i Berta Castaño: “La participació no és només votar, sinó generar debat i propostes amb sentit”

ArtàLluc Vinyes és el batle i Berta Castaño, la regidora d’Educació i Cultura de Figaró-Montmany, un poble de la província de Barcelona que des de fa 10 anys es gestiona de manera assembleària, a través de diversos processos de participació, que inclou l’obertura dels pressupostos a la ciutadania. Abans, formaven part de la Candidatura Activa de Figaró (CAF). Després d’un trencament, governen com a no adscrits. La setmana passada visitaren Artà per explicar la seva experiència convidats per Els Verds.

Els infants poden participar en l’elaboració d’un pressupost?

Lluc: Les polítiques de participació ciutadana es duen a terme en espais més oberts que la participació electoral. Inclouen gent que no pot votar, com immigrants que fa molt temps que viuen al poble, i altres teixits socials. Pel que fa als nens, tenen un procés especial, adaptat. Els reservam una part del pressupost que poden decidir ells, amb la col·laboració dels centres educatius, els centres cívics i les famílies. És una escola de democràcia.

Heu detectat una evolució en les seves preferències?

Berta: Més que en els adults, és en els nens que es veu més el canvi. Potser fa quatre anys els demanaves que fessin un dibuix de com els agradaria que fos el poble i volien una fira d’atraccions. I si sortia una fira, els havies de fer una fira perquè era la proposta més votada. El darrer any que ho vam fer, el debat que van tenir entre ells va ser molt més pensat en clau de poble. Si un nen deia que volia una fira, l’altre li contestava “però allà no hi anirà el meu avi”. Proposaren netejar fonts, netejar el riu, arreglar les voreres perquè el cotxet de la mare no passa...

És molt complicat el procés de participació?

Ll: És molt important la feina que fan els tècnics. Gran part de l’èxit es deu a això. Cada vegada que hem encetat un procés, sigui de consulta, de diagnòstic, pressupost o informatiu, es fan unes regles del joc concretes per a aquell procés. N’hem tingut que duren tot l’any i de manera molt intensa. El procés per decidir el pressupost per a l’any següent comença al febrer i es vota a l’octubre o al novembre.

Com es fomenta la participació?

Un procés íntegre primer necessita un diagnòstic. Hem de saber com estem; quins són els punts forts i els dèbils, els riscos. Una vegada fet, comença el d’informació i després el procés de debat i propostes. En funció de la intensitat amb què has pogut treballar aquests tres moments, funciona millor o pitjor la votació. Si hi arribes sense treballar-los bé, perd el sentit. La participació no és només anar a votar, sinó generar debat, propostes que tinguin un sentit. Ens movem al voltant del 30% de participació. A partir d’un 15% el considerem exitós.

Hi ha cap límit? O es pot proposar qualsevol cosa, com...

B: Com fer fora tots els immigrants.

Per exemple. Hi ha un codi ètic?

Ll: No podem dir “participem en tot”. Perquè tingui sentit i sigui vinculant, has de decidir quin és el terreny de joc, o sigui, on són els límits i quines són les regles. Això ho decideix la comissió permanent de participació ciutadana, que marca les àrees d’actuació en funció del diagnòstic. No pots fer propostes que generin exclusió social o que no siguin sostenibles. Hi ha tota una sèrie de qüestions que evidentment les marquem políticament. No el govern, sinó la comissió, on hi ha tots els partits i entitats representats. Això és molt important.

Hi ha cap proposta que com a governants no haguéssiu aprovat però que heu hagut d’executar?

B: La primera consulta popular que vam fer, per exemple. Havíem de decidir el nom del poble.

Ll: Està escrit amb una falta d’ortografia. Hauria de ser “Figueró”. Es va votar perquè hi havia molta oposició, amb un procés de participació molt intens. Va guanyar per molt poc l’opció de mantenir la falta d’ortografia. El govern estava a favor de canviar-lo, de fet ens ho demanaven des de l’Institut d’Estudis Catalans, la Generalitat... però el poble va dir que no. És una qüestió de sentiment, no política. També en seguretat ciutadana. Sempre surten propostes per posar més vigilància.

Si guanyés un altre partit, canviaria el sistema?

B: Ara crec que no. Abans l’oposició deia que no servia de res, que la gent ja votava cada quatre anys, que hi ha decisions que no ha de prendre el poble. Però han canviat el discurs. Troben que no ho fem prou bé.

Hi ha altres ajuntaments interessats en aquest model?

Ll: Rebem visites permanentment.

És extrapolable a ciutats grans?

Ll: Ens inspirem en Porto Alegre, que té un milió i mig d’habitants. A Figaró ha funcionat també per la història singular del poble. Hi havia un bipartidisme molt fosc i la gent n’estava farta. El 2003, quan entràrem al govern, vam veure una oportunitat per canviar les coses, més enllà de si entenien el programa.

Està arrelat?

B: Si es proposés tornar al model antic, crec que s’hi tornaria. Som animals de costums.

Idò, du massa feina votar tant?

B: Potser de vegades atabalem un poc. Hi ha tantes coses a votar!