Nous alcaldes, nous costums

BarcelonaDes de dissabte passat les principals ciutats de l’Estat estan governades per alcaldes i alcaldesses que mai abans havien ocupat un càrrec públic. És el cas d’Ada Colau (Barcelona), Manuela Carmena (Madrid), Dolors Sabater (Badalona) i José María González, Kichi (Cadis). Tots ells són la fornada del que ja es coneix com la nova política.

En aquesta primera setmana com a alcaldes ja han fet alguns gestos de proximitat, han mostrat algunes actituds que “remeten a l’origen de la política”, que no és res més que una “relació més directa amb el ciutadà”, segons explica el consultor en comunicació Pau Canaleta. Quins són, aquests gestos? Per què es fan? ¿Es poden considerar populistes?

El rebuig a la vara

Els nous alcaldes rebutgen la insígnia del poder municipal

Quan Xavier García Albiol (PP) va ser investit alcalde de Badalona va agafar la vara i li va fer un petó. Quatre anys després, la nova alcaldessa, Dolors Sabater (Guanyem Badalona en Comú), va fer el gest de brindar la insígnia del poder municipal als ciutadans de Badalona. A més, va fer pujar al balcó de l’Ajuntament representants d’entitats locals, a qui va aplaudir des de la plaça de la vila. Són actituds semblants a les del nou alcalde de la Corunya, Xulio Ferreiro (Marea Atlàntica), que va “oferir” la vara als veïns.

Encara més enllà va anar el nou alcalde de València, Joan Ribó (Compromís). “Encarrego al secretari que guardi la vara perquè no és un símbol que representi la meva manera de governar”, va dir al ple d’investidura. Tot plegat no deixen de ser evidències, diu Canaleta, de la nova “manera d’entendre la política”. “Són gestos per acostar-se als ciutadans”, afirma. Per a Aleix Cuberes, assessor de comunicació, es fan per demostrar que “el canvi de model relacional” entre ciutadans i polítics “està en marxa” encara que no es vegin resultats concrets.

Evidenciar la proximitat

Colau va travessar Sant Jaume sense el tradicional passadís

Ada Colau i la resta de regidors van trigar uns deu minuts a recórrer els tot just trenta metres que separen l’Ajuntament i la Generalitat. ¿El motiu? La nova alcaldessa de Barcelona es va negar a col·locar tanques per fer el tradicional passadís, de manera que el gest per evidenciar la proximitat als ciutadans es va convertir en un bany de masses.

Un fet semblant va tenir lloc a Cadis, on Kichi va voler repetir el seu discurs d’investidura a la plaça de l’Ajuntament i on també va ser rebut per milers de ciutadans. Són, explica Canaleta, “senyals clars” que aquests nous polítics tenen, almenys, “actituds diferents”.

L’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, vol manifestar la proximitat amb els ciutadans fent-se dir pel nom de pila. “Som els vostres servidors”, va afirmar el dia que es va convertir en alcaldessa. Són senyals, apunta Canaleta, que “intenten acostar-se als ciutadans comuns per parlar-hi de tu a tu”.

El transport públic

Ribó es trasllada en bicicleta, Colau i Carmena en metro

En el primer dia com a alcalde, Joan Ribó va arribar a l’Ajuntament de València en bicicleta, com feia quan era regidor. De fet, ja ha dit que posarà a la venda un dels dos Audi A8 que feia servir l’exalcaldessa Rita Barberá per als actes oficials.

Les fotos d’Ada Colau i Manuela Carmena viatjant en metro el primer dia de feina van córrer com la pólvora per les xarxes socials. Segons Pau Canaleta, la nova fornada de polítics intenta corregir els “desajustos entre representants i representats”, així com les actituds “que estan fora de lloc”. “Estan posant a lloc les exageracions i els excessos dels càrrecs de confiança, l’excés de cotxes oficials o els salaris”, diu.

Són mesures populistes? Aleix Cuberes creu que poden arribar a ser-ho si perden la coherència, és a dir, si els polítics abans no ho feien o bé deixen de fer-ho al cap de poc temps. Segons explica, “serien populistes en la mesura que no fossin coherents”. Al seu parer, “cal que es mantinguin en el temps perquè no siguin gestos demagogs”.

Les primeres mesures

Cadis elimina la propaganda partidista de les pantalles

Una de les primeres decisions que ha pres l’alcalde de Cadis és fer una apagada general de la propaganda institucional a les pantalles LED repartides per la ciutat, així com als suports visuals als autobusos urbans. Aquestes pantalles, però, seguiran funcionant amb anuncis de servei públic (programació cultural, temps, farmàcies de guàrdia...) però “no s’hi tornaran a veure les notícies tendencioses i d’interès partidista”, va anunciar el nou govern.

Per la seva banda, Ada Colau va començar el primer dia de feina com a alcaldessa aturant un desnonament a Nou Barris, un fet que va suscitar polèmica quan l’equip de Xavier Trias va denunciar que tots els desnonaments previstos per a aquesta setmana havien sigut frenats “a instàncies” del govern de CiU. Pau Canaleta ho veu com un gest de Colau, que va ser portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), per marcar “cap on anirà la línia política” del govern.

En canvi, el nomenament de Jordi Martí com a gerent del consistori es considera un gest “de portes enfora”, segons Cuberes, per “guanyar-se la confiança i la credibilitat” dels que no van votar Barcelona en Comú. “Colau ho fa per donar tranquil·litat als electors alarmats per la seva victòria”, comenta.

La reducció de salaris

Abaixar el sou als polítics pot ser contraproduent a llarg termini

Ja ho van anunciar abans de la campanya: baixada dràstica de sous. Així, Colau i Sabater cobraran 2.200 euros, una mica més que l’alcalde de Cadis, que mantindrà el sou que percebia com a professor, uns 1.800 euros. Aquesta mesura, un mantra de la nova política, té alguns riscos, segons Aleix Cuberes. Segons ell, si els sous són més modestos, “s’allunya l’excel·lència”. “A curt termini pot semblar una bona mesura, però a la llarga és inviable”, sosté, perquè hi ha el perill de perdre competitivitat i d’“expulsar el talent” de l’arena pública a la privada.