Voldries fundar una nova pàtria

Carlos Minuchin és un poeta de Menorca amb una trajectòria ascendent que s’ha confirmat els darrers anys amb diferents premis i publicacions. El seu darrer volum és Granit, publicat per Pagès Editors després d’haver merescut el Premi Pont Vell de Poesia del II certamen literari Vila de Montblanc. Al pròleg, Pere Gomila ofereix algunes de les claus per entendre el treball de l’autor, que en aquesta ocasió “ha creat aquest cant de denúncia, de resistència, d’expressió del dolor, dels traus i de les ferides que tantes dones han patit i que encara pateixen, cant a la lluita per un altre món possible”.

Granit de Carlos Minuchin és una novel·la en vers, com ho són El benestar de Sebastià Alzamora o Tots els cavalls d’Antònia Vicens. En els tres casos esmentats, històries sòrdides i hermètiques es despleguen entre les línies d’uns versos de gran contundència, i les veus líriques participen d’una vessant mòrbida (fisiològica, mística, sensual, salvatge). Minuchin ens fa encarar diferents generacions de dones maltractades que, malgrat les violències externes i internes que han assumit, es revolten per lluitar contra l’oblit i per merèixer la dignitat. En el seu tràgic esdevenidor descobreixen que “sobreviure és hòrrid” i que el patiment extrem no s’acaba mai: en un instant epifànic copsen que, un cop acabat el cicle, tot tornarà a començar, tal com ho va entendre i proclamar el Zaratustra de Nietzsche. Així, les dones devastades de Minuchin saben que “Viure també vol dir / morir / i haver de renéixer” en una realitat espantosa, troglodítica com és la societat patriarcal que ens ofega en un règim masclista, opressor per a tots els gèneres. Conté moltes píndoles de saviesa, aquest poemari, armat a partir del bagatge filosòfic, metafísic i sociològic del poeta, que fa que en les pàgines dialoguin Arthur Schopenhauer i Adrienne Rich. Els finals de les composicions són autèntics cops de puny, posseeixen un toc aforístic molt esmolat, i els recursos expressius que hi predominen són la dicotomia, el contrast i la hipèrbole.

Com si Alejandro Jodorowsky hagués convidat a un acte psicomàgic de metagenealogia, s’explicita l’anhel d’instaurar un nou ordre, però acomplir tal voluntat implica sacrificis: “Voldries fundar una nova pàtria, / però el teu passat no crema bé.” Granit de Carlos Minuchin és un llibre inclement i catàrtic que visibilitza, i denuncia, problemes socials d’absoluta actualitat tot situant-los en un context de repressió i a través d’una fortíssima densitat simbòlica. Tot el que explica és veritat sense haver estat viscut en carn pròpia, una de les grandeses de la poesia ja que es tracta d’un laboratori capaç de permetre experimentar altres realitats més enllà del subjecte que escriu.