La vasa primordial

Ara podria fer servir una fórmula llepadíssima i amollar que Miquel Perelló és un dels secrets més ben guardats de Mallorca, però una de les coses que apunta l’autor amb encert al seu darrer títol, Clovelles de mandarina, és que la poesia s’escapa de les fórmules desautomatitzades del llenguatge i ens convida a la fragmentació de les estructures sintàctiques en una dansa i redefinició de significats, una orgia de noves fórmules semiòtiques. L’autor ho explica molt millor que jo a través d’unes pàgines argumentativament molt ben lligades, en efecte denses i estimulants, també reveladores: “La pràctica de la poesia és un mecanisme per desavesar-se de les inèrcies de la pensa quotidiana. Perquè sobretot cal desmantellar el funcionament i les condicions dels estats mentals inherents al dia a dia.” Escapar de les presons lingüístiques de cada jorn és fugir de “tonalitats reaccionàries”; per tant, la poesia és un vaixell que navega cap a la llibertat, cap a la intel·ligència, la imaginació i cap a la felicitat.

El paràgraf anterior és un resum necessàriament barroer, perquè l’escriptura de Miquel Perelló és ampla, generosa, minuciosa, epifànica. Intentar condensar-la en un miserable DIN A4 com aquest acaba en fracàs, perquè estam davant d’un volum massa brillant com per ser resumit: s’ha de llegir, s’ha de devorar i s’ha d’interioritzar perquè sustenti les fondàries del nostre ésser més conscient. Torna la col·lecció Ferida oberta, a cura d’AdiA Edicions i Cafè Central, i el resultat és el feliç Clovelles de mandarina, un manual de 152 pàgines que hauria d’esdevenir de referència per donar a entendre algunes de les claus de la poesia des del terreny del pensament, de la reflexió i de la filosofia.

Aquest deliciós llibre nodridor està dividit en un atent pròleg i quatre capítols més un epíleg formidables. Cada part es consagra a un concepte gens fàcil d’analitzar: 'La filosofia', 'La metafísica', 'La poesia' i 'Le flâneur'. Miquel Perelló s’abeura de textos clàssics però també de nocions etnopoètiques i antropològiques, així com de referències a obres modernes com la de Franz Kafka, tot aprofitant fils que van des de Plató fins a Martin Heidegger, passant per Hannah Arendt o William Burroughs. El resultat és una teranyina apassionant que defineix amb cura cada part del discurs amb un català de Mallorca genuí, singular i, en efecte, poètic. Fons i forma conxorxats en una estructura d’or que acaba convertint-se en un altre volum emblemàtic dels deu anys d’existència del segell calongí creat per Pau Vadell i Vallbona. Clovelles de mandarina és una entrada imprescindible, la base a partir de la qual Miquel Perelló fonamentarà la tasca creativa dels propers quaranta anys. Com a primer escaló em sembla una genialitat, ara cal que l’escala continuï pujant fins al cel.