Recuperar la tradició i dotar-la de confort

Feia un parell d’anys que buscaven una casa en algun dels pobles del migjorn de Mallorca, una casa vella que conservés la tipologia tradicional de la zona. Volien, sí, que fos una casa de poble, amb tots els avantatges que té, però alhora preferien que es trobés just a fora del nucli urbà i no dins: tenir una certa independència, un poc més d’espai verd. No era fàcil, sobretot amb la demanda que hi ha d’uns anys ençà.

La van trobar, als afores de Ses Salines. Feia molts anys que estava deshabitada i s’havia deteriorat força. És més, al cos principal se li havien fet diversos afegits, petits i grossos, que havien desfigurat el caràcter original de la casa, la façana de la qual estava protegida pel catàleg patrimonial del municipi. Jaume Mora –fundador de Mora Arquitectura, un estudi ubicat a Palma– confessa que el primer que es van proposar en assumir la rehabilitació va ser “netejar molt, esbucar tots aquells cossos afegits i deixar l’edifici nu”. L’objectiu era clar i anava en consonància amb el que els propietaris havien buscat tant de temps: “Enderrocant tot allò aconseguíem donar importància a l’edificació antiga”, diu l’arquitecte.

Es pot dir que tot el projecte de reforma ha tingut el mateix objectiu: fer que tornés a lluir la tradició constructiva de la comarca, sense perdre de vista que la contemporaneïtat ha conquerit un confort que fa la vida més fàcil i agradable. Així també es van netejar algunes de les parets per descobrir la pedra i l’argila, especialment les de les façanes que, així, amb el seu aspecte terrós originari, avui es mostren també a l’interior. Es van netejar les bigues de fusta i es va restaurar i reutilitzar part de la fusteria interior. Amb els espais engrandits, el blanc que s’ha donat a la majoria de parets de dins la casa ofereix una atmosfera lluminosa, espaiosa i de gran naturalitat.

I és que tant l’equip de Mora Arquitectura com la propietària de la casa, que es va encarregar de l’interiorisme, van voler potenciar la serenor que dona la convivència de materials naturals, l’amplitud i l’entrada de la millor llum del dia. Aquesta harmonia es troba en una combinació pràcticament bicolor: d’una banda, el blanc com a atmosfera dominant, però acompanyat, aquí i enllà, de tonalitats càlides, arenoses, terroses d’un ocre vermellós. És així per la presència d’unes grans rajoles d’una pedra similar a la de Binissalem, d’un to arenós, amb la qual s’ha fet tot el paviment amb la voluntat de donar continuïtat als espais. És així per les parets repicades que mostren el color de la terra. És així per l’ambient que s’ha donat a dormitoris i banys, amb piques de marmolina fabricada al poble veí de Campos per Huguet. I és així pel canyís que cobreix el porxo de fusta i que fa que entri una llum ataronjada no només a aquesta zona per menjar a l’exterior, sinó també a la cuina –de fusta color natural– i a la sala que hi són contigües. O ho és per totes els mobles de fusta fets per un altre artesà molt contemporani, el fuster de Roots Mallorca.

Ara, la casa respon a tot allò que necessitaven i desitjaven els propietaris: amb dues plantes es tenen quatre dormitoris amplis, un estudi i un apartament de convidats amb entrada i terrassa independent, que era el programa que havien marcat. I ara, amb coberta de teula àrab, façanes de pedra i morter, amb finestres i portals emmarcats per un aterracat blanc, amb el verd de les fulles dels ullastres per a les persianes i amb peces recuperades –com ara el pou que queda dins el porxo–, la casa parla del passat constructiu però també d’un present respectuós que treballa perquè l’estil vernacle pervisqui al temps que ofereix, amb senzillesa, el millor del present.