20/10/2022

Tites fluixes

3 min
Tites fluixes

Truco a les meves cosines madrilenyes. Sé segur que m’agafaran el telèfon perquè, des de fa temps i contra tot pronòstic, van caure del cavall camí de Damasc i ara són anticolonialistes, antipatriarcat euroblanc i prefereixen, de llarg, el “Nada que celebrar ” al “Viva España ”. El seu papà, que és Grande de la ídem, es medica amb ansiolítics des que les seves filles, adolescents perdudes, es van revoltar contra l’ordre establert però, malgrat tot i com que noblesse oblige, els segueix pagant a totes dues la quota de Puerta de Hierro, puntualment. Quan les meves germanes i jo mateix li recriminem al nostre progenitor que el nostre oncle els paga a les cosinetes gates la quota del Club i que ell no ens paga ni la d’Assistència Sanitària de Catalunya (no et dic ja el box de la Nueces), ens contesta que “putos fachas i que ens n’anem a pastar fang”... Bé, ell no ens envia exactament “a pastar fang”, ens envia a un lloc que sona molt pitjor i que jo, que, com tots vostès saben, soc finíssim, no em veig amb cor de posar, aquí, per escrit.

A la família creiem que si les meves cosines, en lloc de femelles, haguessin estat conversos antisistema però mascles, el seu papà els hauria matat, simulant el típic accident de caça, amb les seves pròpies armes, durant una munteria en algun vedat remot d’Extremadura, però, com que ell és un gentleman i elles, segons el seu punt de vista medieval i preconciliar, unes senyoretes indefenses, han salvat la pell.

Sé segur que les meves cosines madrilenyes em respondran la trucada perquè, al tenir una visió antiimperialista de tot plegat, no crec que hagin anat a veure, Castellana enllà, la desfilada de les forces armades ni que estiguin entre les anxovades 2.500 persones convidades al Palacio Real.

–Cariño, ¡qué ilu que nos llames! ¿Qué taaaaaaaaaal? Estamos de aperitivo.

(Veus, penso, sabia que em respondrien).

–¿De aperitivo en Puerta de Hierro? –pregunto.

Uy, no, cariño, que aquello se pone hoy bravísimo, o sea, más bravo que de costumbre. Nos hemos venido al Richelieu...

Joder, pero en el Richelieu, deunidó...!

Bueno, pero el ambiente no es para nada como el de Puerta, date cuenta que aquí son todos liberales, a veces incluso vienen socialistas...

Ah, pues mira...

Els pregunto a les meves cosines madrilenyes, apel·lant a la seva experiència i cosmopolitisme, si, com a conilles nimfòmanes que som, val realment la pena que fem l’esforç i sortim de les nostres llodrigueres per ser copulades a la capea pels cadells patricis de l’Elías Ahuja tal com ens han promès tan fervorosament.

Bueno, cariño, ¡qué dices!, ni os esforcéis, os podéis ahorrar el AVE total, te lo digo completamente en serio. Ya deberías saber, cariño, porque me consta que, con lo remono que eres, no has perdido el tiempo a ese nivel para nada, que todos estos pijitos, nuestros primos, vaya, son a nivel polvo unos, ¿cómo decís en catalán que me hace tantísima gracia...?

–Tites fluixes?

¡Eso! ¡Titas fluxas!Mira, me mondo con el catalán, me suena superdivertido siempre. Que te digo que estos señores tienden todos a la impotencia y tienen un esperma de baja calidad en volumen, movilidad y concentración. Todos estos, a la hora de la verdad, no se esfuerzan para nada y te dejan, por sistema, a dos velas. Para nada vale la pena que os arregléis y salgáis de vuestras madrigueras porque os llevaríais un chasco monumental. Es mejor que os quedéis en casa haciendo ‘gardening’ y tal... Hacernos caso, cariño, de salir, que sea mejor para copular con uno de la UGT, uno de la CUP, de Bildu o, si me apuras y a malas, con alguno de Esquerra Republicana. Pero con uno del Elías pues como que no. Acuérdate, bombón, de aquello que nos decía siempre tía Mimí: “¡A mi con cañas, que soy el padre de las castañas!” ¿Como decís en catalán?

–Fer l’anar pel venir...

Pues eso, cariño, que no vengáis. Qué diver es el catalán, me chifla... Bueno, divinidad, te dejo, que llegan las patatas bravas, en cuanto tengamos un segundín nos venimos nosotras para Barcelona y vamos todas al Juaneles a bailar sevillanas y a comer pringá y volvemos luego a tu casa, puestas hasta las trancas, callejeando por el Raval, que ya sabes que a nosostras todo lo exótico nos tira muchísimo. Chao, conejito, love para todas, cuídate, bombón, muac...

stats