¿Com s'ensenya educació afectivosexual a un infant de cinc anys?

BarcelonaEl Govern ha aprovat aquesta setmana el decret del nou currículum d'educació infantil que, entre altres aspectes, inclou l'educació afectivosexual i la perspectiva de gènere. Tot i que el document no obliga a fer sessions concretes d'educació afectivosexual, programes com el Coeduca't, engegat l'any 2019 per la Generalitat, i l'increment dels centres que imparteixen tallers d'aquesta temàtica han posat sobre la taula el dubte: com s'ensenya educació afectivosexual a un infant d'entre 3 i 6 anys?

"La idea clau és entendre que la sexualitat infantil no té res a veure amb la sexualitat a la pubertat o a l'edat adulta. Perquè la gent a vegades amb els continguts es confon", explica la sociòloga i mestra Júlia Sánchez de La Ciranda, una cooperativa que fa tallers d'educació afectivosexual des del 2015 i que aquest curs ha fet sessions adreçades a l'etapa d'educació infantil a escoles de Sant Cugat del Vallès, Vilanova i la Geltrú, Sant Quirze o Sant Ramon, a la Segarra. "Hem d'entendre que la sexualitat és una dimensió molt àmplia, que va més enllà d'allò que es reconeix moltes vegades com les relacions sexuals i que des d'una mirada adulta se li transfereix cert erotisme", clarifica la responsable de l'àrea comunitària de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius, Maria González. A més, exposa, la sexualitat comprèn relacions, identitat, autoconeixement del cos, l'autoestima, els vincles, la salut... Però també els plaers i els desitjos. "La sexualitat hi és sempre, però s'expressa de formes diferents en cada moment vital i en cada persona", resumeix González.

En el cas dels tallers de La Ciranda, la formació es divideix en tres sessions. La primera se centra en la dimensió reproductiva, parlant de la família i del naixement. "Cada infant representa la seva família i entre tots validem totes les que hi ha a l'aula. Des d'un pare i una mare que viuen separats, els que tenen dues mares o els que són una família monoparental", explica Sánchez.

Detectar situacions d'abús

També es representen els vincles afectius de cada casa dibuixant amb emoticones els familiars i identificant el mapa emocional que tenen a casa. Aquesta és una pràctica que, a vegades, permet detectar situacions d'abús: "Si un dibuix és un pare enorme molt enfadat amb una mare molt petita i ell al mig. O una nena dibuixa un familiar i després el ratlla i diu que és un monstre... No fan que tinguis un veredicte, però podem detectar negligències parentals importants, inclús abusos o violències, que es deriven a les tutores o a l'Equip d'Assessorament Psicopedagògic (EAP)", apunta la sociòloga.

De fet, des de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius insisteixen que és necessari treballar els drets dels infants des de la primera infància. "Els hem d'ensenyar a reconèixer que tenen dret a la protecció, a la intimitat, a poder preguntar els dubtes que tenen, a veure els adults com a persones que puguin garantir la seva seguretat, a treballar la no discriminació entre ells" –defensa González– "Clar, aquí hi ha gent que diu, però això és educació sexual? Sí, això també forma part d'una sèrie de coneixements que hem de començar a treballar".

La segona sessió que es fa amb els alumnes d'infantil se centra en la cura i el coneixement del cos. Fan una rotllana i van identificant les parts íntimes que acaben sent la vulva, el penis, l'anus, els pits i la boca. "Segons el grup apareix un vocabulari més adequat o menys. Si hi ha una nena que en diu patatona li expliquem que està bé que a casa ho digui així, però que el nom comú perquè tothom ho entengui és vulva", comenta la mestra de La Ciranda, que explica que aquest també és un mètode de prevenció. "Que puguis anomenar aquestes parts, i que sàpigues que mai ningú te les pot tocar sense el teu consentiment". En aquest àmbit, també fan èmfasi en els hàbits d'higiene i de cura. "Els preguntem... A quins espais està permesa la nuesa i a quins no? Jo puc estar despullat en un vestuari o al lavabo, però no al pati de l'escola".

Finalment, l'última sessió, es dedica a les expressions de gènere. Ho fan amb un conte que va més enllà del binarisme home-dona i amb exemples quotidians, ensenyant-los que hi ha nens trans, però també que "hi ha nenes amb el cabell curt o nens que fan patinatge artístic, que sembla una cosa molt bàsica, però que si no n'oferim referents de manera quotidiana costa més de normalitzar", reconeix Sánchez. Que els centres educatius siguin un espai segur per expressar la diversitat és un dels objectius que des de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius consideren que cal assolir. "S'ha de posar en valor perquè encara hi ha molts pares que ens diuen «ostres, al meu fill li agradava anar amb faldilla fins que ha anat a l'escola i ha socialitzat i li han dit que això és de nenes»", es lamenta la responsable de l'àrea comunitària.

Discrepàncies amb la masturbació

Tot i que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana acompanyar "les mostres d’autoexploració del cos i els genitals o la recerca del propi plaer" des de la primera infància, és difícil trobar un consens dins la comunitat educativa.

"Que ensenyis les parts del cos no té res a veure amb el fet que tu t'hagis d'estimular els genitals, i menys a la petita infància. No és un interès de l'educació sexual que en aquesta etapa s'explorin els genitals. Una altra cosa és que un infant ho faci de manera espontània i sapiguem com acompanyar-ho", comenta Sánchez. Des de l'Associació de Drets Sexuals i Reproductius defensen que en aquesta etapa cal normalitzar la curiositat. "L'OMS recomana treballar la masturbació en la primera infància per un motiu molt senzill: que la masturbació en la primera infància existeix. En tant que existeix està bé que decidim activament de quina manera responem als infants, perquè aquest és un dubte que tenen moltes famílies i molts docents", reclama González. "No és promocionar-ho, és acompanyar-los en el desenvolupament saludable de la seva relació amb el seu propi cos. Està molt bé que els expliquem que si et pica la cama te la pots rascar perquè això et produirà plaer, i que si et toques els genitals et fa una sensació que t'agrada. Ara bé, tot això ha d'anar contextualitzat. Han de saber en quins espais ho poden fer i en quins no. Però també dir-los qui i quan pot tocar-los, perquè així els ensenyem a posar límits i estem fent una tasca de prevenció d'abusos i de violència sexuals", conclou la responsable de l'àrea comunitària de l'associació.