Si el teu fill va poc al bany i, quan hi va, la femta és dura i seca, probablement pateixi de restrenyiment. És un problema molt comú en nins i, en la majoria dels casos, és de caràcter temporal. T’explicam quins en són els símptomes, les causes i el tractament.
Els símptomes del restrenyiment més habituals són el mal de panxa, les deposicions dures i seques, dificultat per anar al bany i, de vegades, sang a la superfície de la femta.
Si bé no sol ser un problema greu, hauràs de dur el teu fill/a a la consulta del pediatre si apareixen altres símptomes com febre, inflor de l’abdomen, pèrdua de gana i/o de pes, etc.
El restrenyiment es produeix moltes vegades com a conseqüència d’un moviment lent dels residus al tub digestiu, per la qual cosa s’endureixen i assequen i resulten més difícils d’evacuar. Hi ha una àmplia varietat de factors que poden causar aquest problema, com ara:
– Canvis a l’alimentació. Molts nins que pateixen de restrenyiment ho experimenten quan passen d’una alimentació líquida (purés, farinetes) a una alimentació que ja inclou aliments sòlids. És important que la dieta consti de gran quantitat de fruites i verdures riques en fibra i aigua.
– Canvis a la rutina. Començar l’escola, tenir vacances, mudar-se de casa…
– Al·lèrgies i/o intoleràncies.
– Medicaments i malalties. Alguns medicaments poden contribuir que els nins vagi més restrets, consulta amb el teu metge si estàs donant alguna medicació al teu fill/a. A més, hi ha algunes malalties (del tracte digestiu, metabòliques, etc.) que poden provocar l’aparició del restrenyiment.
– Retenció. Els nins poden ignorar la necessitat d’anar al bany per evitar la situació d’angoixa que els provoca el restrenyiment. Associen anar al bany amb dolor, per la qual cosa s’aguanten les ganes de defecar.
– Estrès i ansietat.
A més d’aquests factors que poden constituir la causa del restrenyiment, també hi ha una sèrie de factors de risc que augmenten la probabilitat que els nins puguin patir aquest problema.
– Manca d’activitat física o sedentarisme.
– Insuficiència d’aliments que continguin fibra a la dieta.
– Insuficiència de líquids.
– Ingesta de certs medicaments.
– Malalties i/o afeccions mèdiques.
Si el restrenyiment que pateix el petit és lleu, és a dir, no presenta febre ni dolor agut, el podem tractar a casa de diverses maneres.
– Haurem de canviar la dieta. Per ajudar a alleujar els símptomes inclourem més aliments que tinguin un alt contingut en fibra, com ara fruites i verdures, i també molta aigua i altres líquids.
– També haurem de fer un canvi en el comportament del nin/a, canviant els seus patrons per ajudar a tractar el restrenyiment. Com podem fer això? Podem establir sistemes de recompensa quan el nin fa servir el bany regularment, establir rutines per anar al bany després dels àpats, convertir el fet d’anar al bany en un joc… Les opcions són infinites i pots adaptar-les al que funcioni millor amb el teu petit.
Si el nin no millora, haurem d’acudir a un professional mèdic, que ens donarà el tractament que sigui pertinent, com poden ser suplements de fibra, laxants o ènemes, etc.
Prevenció
Com sempre, en medicina és fonamental la prevenció. Hi ha res que puguem fer per prevenir l’aparició d’aquesta afecció en els més petits de la casa? La resposta és sí. Aquí us esmentam algunes maneres de fer-ho:
– Crea una rutina per anar al bany després dels àpats.
– Remarca la importància d’acudir al bany.
– Incorpora a la dieta del teu fill/a aliments que siguin rics en fibra, perquè d’aquesta manera es formin femtes toves.
– Dona-li molta aigua i altres líquids com sucs.
– Desenvolupa horaris de menjar regular, afavoriràs l’estimulació natural del moviment dels intestins.
– Fomenta l’activitat física regular i evita el sedentarisme.
– Tingues paciència i sigues comprensiu.
Sabem que tenir un nin/a a casa amb restrenyiment pot ser molt frustrant per a alguns pares perquè els preocupa que els seus fills no defequin prou i els dolors que això implica. El restrenyiment és una afecció molt comuna, amb un tractament que resulta força senzill en la majoria dels casos i amb una durada que, llevat d’excepcions, no s’allarga gaire.
Pedro Albertí és pediatre i director de l’Institut Balear de Pediatria
