Any Català-Roca

Pioner de la modernitat, mestre d’un ofici

2 min
Una dona en un corral a mitjans dels anys seixanta. (Localització desconeguda, 1965).

Sorprèn trobar tanta gent jove que no sap qui és Francesc Català-Roca. Demostra que alguna cosa s’ha fet malament en la divulgació del nostre patrimoni, perquè la seva influència en la història del documentalisme gràfic és de tal magnitud que el fotoperiodisme català, tal com el coneixem avui dia, seria impensable sense la seva aportació. És ell qui marca els fonaments sobre els quals fotografiem la nostra història tots els que hem vingut després. Per això té tanta rellevància la celebració del seu centenari amb un Any Català-Roca al qual ens sumem des de l’ARA dedicant-li tot el suplement del Diumenge.

És cert, no va ser l’únic. Altres noms il·lustres, com Leopoldo Pomés i Xavier Miserachs, d’alguna manera sempre acompanyen el de Francesc Català- Roca. El seu llegat és l’excel·lent retrat d’una societat, especialment la dels anys 50 i 60, en un format que ara coneixem com a reporterisme i que en aquella època no era comú. Tota la feina que ara els professionals fem als diaris -els reportatges, els retrats, el documentalisme…-, tot ho fem com aquella gent ens va mostrar. Ens van ensenyar un ofici.

Català-Roca entre Luis Romero, Carl Nesjar, Marc Aleu i altres al restaurant El Pescador de Cadaqués. (Cadaqués, 1953)

I Català-Roca n’és el pioner. Aporta una manera pròpia de viure el carrer, de retratar la contemporaneïtat. Amb ell arriba la modernitat. Seva és la voluntat d’entrar en contacte amb els protagonistes de les històries, de voler mostrar la realitat sense interrompre el pols de l’acció.

Els inicis del que ara anomenem fotodocumentalisme i streetphoto, units a una tècnica exquisida -només cal mirar els seus contactes, on totes les fotos són bones-, els va introduir aquest home, mestre de mestres, cosmopolita, empàtic, viatger i professional. El seu llegat és, en una producció fotogràfica prolífica, un retrat exhaustiu del seu temps, des dels anys trenta fins entrats els noranta.

Autoretrat. (Barcelona, 1975).

Sobre aquesta sòlida base tècnica i estètica creixem ara les fotògrafes i fotògrafs a Catalunya. Sobre aquest meravellós llegat, més d’un cop en fer una foto he somiat que podria signar-la Català-Roca. Amb aquests somnis ens hem fet grans.

stats