El pare que s'ha enfrontat al patriarcat: "Ningú volia nenes"

Bibipur, ÍndiaLa infermera va sortir de la sala de parts i va fer una ganyota trista quan els va acostar el nadó embolicat amb una manta. Xiuxiuejava, com si estigués avergonyida, quan va anunciar a la família: "És una nena". Aquell comportament no va sorprendre Sunil Jaglan, el pare de la nouvinguda. Havia crescut a l'estat de Haryana, al nord de l'Índia, i estava acostumat a la forta preferència dels pares per tenir fills en comptes de filles. Però alguna cosa es va trencar, diu, quan li va oferir diners a la infermera per agrair-li la feina i ella es va negar a acceptar-los perquè no li havia entregat un nen.

"També t'avergonyeixes de tu mateixa?", recorda que va preguntar a la infermera quan va néixer la seva filla, fa 11 anys. Aquell episodi el va transformar en un inesperat defensor dels drets de les dones en una societat profundament patriarcal. Va transformar les tres paraules de la infermera, pronunciades gairebé com una maledicció –“és una nena”– en un eslògan per a una campanya que, segons els funcionaris de salut, és responsable de salvar la vida de centenars de nadons a Haryana.

Històricament, aquesta zona tenia una de les proporcions sexuals més desequilibrades del país. L'any 2012, l'estat tenia 832 dones per cada 1.000 homes. I el poble de Bibipur, el poble de Jaglan, amb aproximadament 1.000 famílies, tenia una de les proporcions sexuals més esbiaixades a favor dels homes de tot l'estat. "Ningú volia nenes –diu Jaglan, de 41 anys–. Però tots volien que una dona ho fes tot a casa, des de treballar a les granges fins a les tasques domèstiques".

Desigualtat de gènere

A l'Índia, el país més poblat del món i que ha experimentat un fort progrés econòmic, la desigualtat de gènere continua profundament arrelada. En moltes famílies, especialment a les zones rurals, les nenes són considerades una càrrega social i econòmica. Els seus pares encara paguen milers de dòlars en dots a la família del marit després de concertar matrimoni. Tot i la prohibició oficial de les proves prenatals de sexe, s'enganxaven anuncis del servei a les parets dels mercats i a les carreteres de Haryana, i era comú avortar fetus perquè eren dones. Tot i que existeixen algunes restriccions, l'avortament legal està àmpliament disponible a l'Índia durant les primeres 20 setmanes d'embaràs.

Poc abans del naixement de la seva filla, Sunil Jaglan havia guanyat unes eleccions com a cap del poble i estava decidit a fer servir el seu nou càrrec per iniciar una controvertida campanya contra les proves prenatals que, estava convençut, eren responsables de l'alarmant bretxa de sexe de la zona, el seu estat i molts indrets del país.

Tot i que no hi estava autoritzat –i alguns ho van considerar una invasió de la privacitat– va fer obligatori que les famílies del poble informessin en cas d'embaràs al cap de quatre setmanes, una decisió que va fer-ne enfurismar molts a Bibipur i més enllà.

A través d'una xarxa de dones informants, ell i el seu equip de voluntàries seguien les dones embarassades com detectius quan se sospitava que estaven sent portades a fer-se proves prenatals. Si la sospita era real, lluitaven per detenir el marit de la dona o els seus sogres, amb la policia operant sota la suposició que la dona embarassada tenia poc o res a dir sobre la decisió.

La por a la presó va funcionar.

En quatre anys, la proporció sexual al poble va millorar de 37 nenes i 63 nens cada 100 nadons a 51/49, segons els registres de salut del govern. Aquest model de notificació d'embarassos es va copiar aviat en altres parts de Haryana, tot i que sense el polèmic requisit obligatori de Jaglan.

Els últims resultats de l'enquesta nacional de salut de l'Índia mostren que l'estat ha millorat l'equilibri de la proporció sexual de 876 dones per cada 1.000 homes l'any 2015-16 fins a 926 dones el 2020-21. "Ha estat extremadament eficaç en la transmissió del missatge", diu Pratibha Chawla, professora de la Universitat de Delhi especialitzada en estudis de gènere. I afegeix: "La gent l'escolta perquè és un dels seus; sap com connectar amb ells perquè entén com funciona una societat profundament patriarcal".

Un activista dins i fora les xarxes

Encoratjat per l'èxit, Jaglan s'ha convertit en un activista amb la missió de canviar les actituds arrelades sobre les dones en zones rurals, i la seva creixent prominència nacional deriva en part de la seva capacitat per generar frases cridaneres en hindi que després difon a les xarxes socials.

L'any 2015 va llançar #SelfieWithDaughter [Selfie amb una filla] per instar les persones a fer-se fotografies amb les seves filles i compartir-les a les xarxes socials. El seu esforç va rebre un gran impuls després que alguns jugadors de criquet i estrelles de cine del país hi van començar a participar.

En una campanya, va animar als homes a prometre no dir insults sexistes a casa, i en una altra va convèncer els veïns perquè instal·lessin plaques amb els noms de les seves filles a casa, una tradició que abans només estava reservada als nens. I igual que amb altres propostes, no ha esquivat iniciatives controvertides, com una que demana a les dones que mantinguin registres menstruals, visibles per a tothom a casa, per tal que els homes coneguin quan han d'evitar les feines més dures al camp. Si bé alguns han rebut aquesta iniciativa amb aprovació, a altres els preocupa que violi la privacitat i reforci els estereotips sobre el que les dones que menstruen poden o no poden fer. Els gràfics també són un intent de desestigmatitzar la regla, diu Jaglan, per tal que els homes "se sentin còmodes amb la idea que la menstruació és una rutina normal per a les dones".

El govern de Haryana ha adoptat com a política més d'una desena de les prop de 100 campanyes a les xarxes socials, incloent-hi que la hissada de banderes a tots els pobles en dues de les festivitats més importants de l'Índia –el Dia de la República i el Dia de la Independència– sigui un honor reservat a les nenes que hagin obtingut les millors qualificacions als exàmens de l'escola.

Nascut i criat a Bibipur, Jagla, que admet que quan era més jove era "massa patriarcal" en les seves actituds, té un títol universitari en informàtica i després va ensenyar matemàtiques, abans de plegar l'any 2012 per assessorar institucions educatives que busquen subsidis. El seu mandat com a cap del poble va acabar l'any 2015. Una tarda, fa poc, Jaglan caminava pels carrers de Bibipur quan diverses dones el van reconèixer. Una per una van alçar les mans i les van col·locar per sobre del cap com a senyal de benedicció. "Ens ha fet adonar del que és capaç de fer una dona –diu Shanti Jagda, de 62 anys–. I el que és més important, ens ha ensenyat a dir que no".

Una lluita constant

El 2012 va organitzar un Khap Panchayat, un consell format per homes, a Bibipur. Com a poderós grup d'homes grans, el Khap sovint es considera contrari a les dones en el seu enfocament per resoldre disputes matrimonials i familiars. Quan va convidar una dona a parlar a l'escenari, va provocar la fúria del públic. L'oradora, Santosh Devi, va parlar sobre l'infanticidi femení i les morts per dot (quan una dona és assassinada o se suïcida per una disputa sobre el dot) i va dir que volia que les dones s'unissin al procés de presa de decisions en el desenvolupament del poble. "Després de donar a llum a sis fills, ell em va donar la valentia per aixecar-me i parlar davant de 4.000 persones sobre els meus drets", assegura Devi, que ara té 90 anys.

La dedicació de Jaglan per promoure els drets de les dones va començar a cridar l'atenció nacional després d'això. El primer ministre, Narendra Modi, el va mencionar quatre vegades en els discursos radiofònics mensuals que a vegades fa servir per parlar sobre les persones comunes que donen forma a la societat índia.

Però Jaglan diu que encara queda molt per fer, i assenyala una enquesta informal que ha estat fent durant els últims tres anys: pregunta a indis destacats (executius de negocis, funcionaris governamentals, professors i policies) sobre la composició de les seves famílies. D'unes 200 persones, menciona que el 95% li van dir que tenien una "família perfecta": un nen i una nena. "Com és possible?", es pregunta l'activista. Diu que la resposta potser radica en el fet que els més educats i rics saben com eludir les lleis índies, o poden permetre's viatjar a l'estranger, per continuar fent servir la determinació prenatal del sexe.

Jaglan manifesta que són les seves filles, Nandini, d'11 anys, i Yachika, de 9, les que el motiven a fer tot el possible per erradicar el feticidi femení. "No descansaré fins que l'últim culpable rendeixi comptes –assegura–. Cada dia, les meves dues filles m'inspiren a continuar lluitant".

I sent al seu voltant un so relacionat amb la seva primera campanya d'èxit: al seu poble i en molts altres de Haryana, les famílies ara celebren el naixement de les nenes colpejant olles, un ritual que abans es reservava al naixement d'un nen.