Una ordenança municipal prohibeix tenir pressa
A la ciutat japonesa de Nagoya, el govern municipal ha establert una nova ordenança que ha suscitat polèmica: ha prohibit als vianants pujar a peu les escales mecàniques del metro per facilitar la mobilitat de la gent. A partir d’ara els demanen que, quan hi pugin, es mantinguin quiets. S’estan emetent anuncis de televisió i s’han penjat rètols a les estacions de metro perquè tothom compleixi la normativa. De moment no multaran les persones que no ho respectin, però demanen consciència a la població com a mostra de civisme. Al Japó no és la primera vegada que ho intenten. L’any 2021 l’experiència a la ciutat de Saitama va ser fallida. A Londres, l’any 2016, l’estació de Holborn també va prohibir que els passatgers pugessin a peu les escales mecàniques durant tres setmanes de novembre i van demostrar l’eficàcia d’aquesta mesura amb dades. Segons documenta el diari The Guardian, si fins aleshores 12.745 persones circulaven cada hora per les escales mecàniques, amb la nova normativa la xifra va pujar fins a 16.220. Es va reduir la congestió un 30%, però va ser un mal de cap per a l’empresa. Els passatgers malhumorats es rebel·laven i exigien fer ús del sistema tradicional: els quiets a la dreta i els que vulguin pujar de pressa per la meitat esquerra de l’escala. Al Japó és al revés: el costat dret queda reservat com a carril per als que tenen pressa.
L’eficàcia d’aquest sistema radica en l’ús complet de l’escala per part del màxim de persones. Està calculat que tres quarts dels passatgers sempre es queden quiets en una banda i que la quarta part restant prefereix fer cames i enfilar graons. Per tant, un 50% de l’escala queda reservada a una minoria d’usuaris. Amb la nova normativa, el 100% de persones passarien a utilitzar el 100% de l’escala, sense patir pel costat on s’han de posar. Això destrueix un dels grans pilars del civisme en el transport públic. En moltes ciutats del món, la responsabilitat de deixar lliure un costat de l’escala mecànica és gairebé un deure moral. El dret de circular amb rapidesa pel carril ràpid és sagrat i no respectar-lo mereix, com a mínim, una bona escridassada. Hi ha una veneració implícita dels usuaris que tenen pressa, que res barri el seu pas a la seva urgència. Per això, demanar ara als passatgers que ocupin la superfície sencera dels graons és una transgressió que trenca amb esquemes mentals assimilats durant molts anys. I contenir les emergències dels que volen anar de pressa no és fàcil. Però s’ha comprovat que la circulació ràpida crea accidents: empentes, desequilibris, caigudes, cops amb les bosses i maletes... Tot i que la patent de l’invent de les escales mecàniques és anterior, les primeres escales mecàniques tal com les coneixem ara es van instal·lar a l’estació de Holloway Road de Londres el 1906. Va ser una fita tecnològica en benefici de la comoditat en el transport públic. La normativa ha tendit a prioritzar la circulació ràpida de passatgers per un costat. Però després de 117 anys fent-les servir, s’insinua la necessitat d’un canvi. Ja s’entén que qui té pressa vulgui circular de pressa, però al final guanya uns escassos 15 o 20 segons. La gran dificultat d’aquest repte és fer entendre a la població que no es tracta de prioritzar les necessitats individuals sinó el bé comú. I a aquestes alçades això és una utopia.
