23/09/2022

Per què no serveixen els cursos d'escriptura creativa?

2 min
Escriptura amb ploma sobre una llibreta.

BarcelonaSi un vol dedicar-se a escriure alguna cosa més que missatges de Twitter, el millor que pot fer és una d’aquestes dues coses, o totes dues: llegir molta literatura clàssica o traduir textos d’autors estrangers de primera. El que no serveix per a pràcticament res és fer un curs d’escriptura “creativa”, invent que permet a molts escriptors, això sí, guanyar uns dinerons per arrodonir —o fer menys quadrat— el sou que guanyen escrivint llibres i articles a la premsa.

Alba, barcelonina, la més gran editora de clàssics que tenim a Catalunya, acaba d’oferir als lectors un vademècum (“vés amb mi”), com n’hi ha tants, escrits per escriptors de qualitat per ajudar els que s’hi posen de joves: Antón P. Chéjov, Sin trama y sin final. 99 consejos para escritores, edició de Piero Brunello, traducció de Víctor Gallego. Recordem-ne dos més que han fet força fortuna: el llibre de Rainer Maria Rilke, Cartes a un poeta jove (que no és el mateix que “un jove poeta”), en què l’escriptor praguès aconsellava unes quantes coses a un tal Kappus, un jove que, o bé no va fer cas als consells de Rilke, o bé va néixer sense talent per a les lletres; això passa, i malgrat tot hi ha molta gent que escriu, tan ampla. Un altre de molt famós és el de Charles Baudelaire, Consells als joves escriptors. El va publicar Columna el 2002, però es va exhaurir (o el van guillotinar), i els pocs que queden es venen a Iberlibro.com a preu d’or. Aquesta mena de llibres són una mica útils, però ho continuen sent molt més les dues coses que hem dit en començar l’article.

Txékhov va ser un enorme escriptor, sobretot de narracions (en català, a Club Editor , i en castellà, a Alba) i no va escriure mai, pròpiament, un llibre amb consells als escriptors futurs; però Brunello ha espigolat el camp de la seva correspondència i hi ha trobat mant consell, ofert, quasi sempre, a escriptors que coneixia bé, com ara el seu germà Aleksandr, que mai no va escriure res de valuós.

Sigui com sigui, en aquesta recopilació hi ha consells molt avinents. Aquest és molt adequat per a una llarga sèrie d’autors catalans dels nostres dies: “Per a qui escric? Per al públic? Hi crec menys que en els fantasmes; és inculte i ineducat”. Cosa certa, avui dia, quasi pertot. Per això Txékhov creia tant en un element que tampoc no despunta a Catalunya a hores d’ara: la crítica. Per exemple: “Si tinguéssim una crítica sabria si soc un escriptor bo o dolent”. El rus incideix molt en aquesta qüestió, i en aquesta altra, també útil per a la nostra producció literària: “Déu et guardi dels llocs comuns”. I encara: “Com més sentimental és una situació, més fredor es necessita a l’hora d’escriure... No convé posar-hi massa sucre”.