“No puc esperar a posseir-te...”, el missatge d'amor de fa quasi 300 anys

“Podria passar-me tota la nit escrivint-te... Soc la teva esposa, per sempre fidel. Bona nit, estimat amic meu. És mitja nit. Crec que és hora de descansar” li escrivia Marie Dubosc al tinent Louis Chambrelan.

Aquesta setmana hem descobert l’existència d’un centenar de cartes dirigides a uns mariners francesos del segle XVIII que ells no van arribar a rebre. La fragata Galatée amb la qual navegaven va ser capturada pels britànics el 1758, durant la Guerra dels Set Anys, i els tripulants van ser empresonats. Aquest feix de cartes va ser confiscat per l’Armada britànica i mai van lliurar les missives als seus destinataris. Dos-cents seixanta-cinc anys més tard, un historiador de la Universitat de Cambridge, Renaud Morieux, les va trobar dins d’una capsa dels Arxius Nacionals de Londres. Les cartes encara estaven tancades. I ell mateix les va obrir emocionat i va ser el primer a llegir-les.

El material obtingut a les cartes, publicat a la revista Annales. Histoire, Sciences Socials té un valor històric important perquè documenten la vida del segle XVIII de la gent corrent, que normalment és de qui més costa descobrir la seva vida. El pas dels segles esborra més ràpidament el rastre dels més pobres. La majoria de les remitents, un 60%, són dones. Com que en aquella època solien ser analfabetes es creu que en molts casos devien sol·licitar l’ajuda d’algun escrivent. “No puc esperar a posseir-te...” li diu Anne Le Cerf al seu marit Jean Topsent, sotsoficial del Galatée. Explicaven les penúries, les preocupacions, les pors. Expressaven l’enyor, l’amor o el patiment per la seva absència. Donaven bones notícies i relataven algunes novetats del poble on vivien.

No és la primera vegada que es troben unes cartes escrites centenars de segles enrere. L’any 2019, a la Universitat de Basilea, van descobrir un manuscrit que feia un segle que dormia el somni dels justos. Es tractava d’una carta privada redactada per un cristià del segle III. L’escriu en grec Arrianus, un membre de l’elit provincial romana, al seu germà Paulus i li explica com van les coses a la seva família.

Els propietaris d’una casa de Toledo van trobar, el 1980, una carta d’amor escrita el 1700. Don Alfonso de Vargas y Montes es declarava a Doña María de Sierra. Ella potser era un amor prohibit i per aquest motiu van trobar la carta enrotllada dins d’un petit cilindre entre les parets de la casa. A l’arxiu Yad Vashem es conserven milers de cartes que durant l’Holocaust els jueus van enviar a familiars i amics mentre estaven amagats, en plena fugida, o intentaven sobreviure en guetos o en els camps.

Totes, des de qualsevol lloc del món, retraten la vida íntima, però també les maneres de subsistir, de relacionar-se. Les preocupacions d’una època, les estructures socials i familiars, els costums... Tot de primera mà, sense intermediaris. No hi ha res més sagrat que la correspondència, però potser tenim dret a llegir les cartes més privades d’algú altre quan diuen més d’una època que de la persona que escriu. ¿Quines cartes es trobaran de nosaltres d’aquí a dos-cents o tres-cents anys ara que tot es perd en un núvol? Potser els mòbils extraviats i arraconats seran les relíquies a desxifrar en el futur.