Còmic
Suplements 12/04/2022

Què li va passar a Napoleó a la gran piràmide de Kheops?

Salva Rubio i Cesc Dalmases adapten al còmic la novel·la de Javier Sierra 'La pirámide inmortal'

2 min
Javier Sierra, Salva Rubio i Cesc Dalmases, autors del comic La Piramide Inmortal, adaptacio homonima de la novel·la de Javier Sierra.

Barcelona“Si us ho expliqués no em creuríeu”, va dir Napoleó Bonaparte quan, després de passar una nit sol dins la piràmide de Kheops, els seus homes van preguntar-li què li havia passat. Fos el que fos, s'ha dit que aquella experiència va transformar el militar francès i el va encaminar a convertir-se en emperador de França i dominador de mitja Europa. “És el moment clau en què Bonaparte es transforma en Napoleó”, diu l'escriptor Javier Sierra, que el 1997 també va passar una nit a la piràmide de Kheops. “Jo era periodista i volia explicar el que havia viscut Napoleó, però ho vaig passar tan malament que no vaig escriure res”, diu l'escriptor. Uns anys després, com per “exorcitzar” el record d'aquelles hores angoixants en una “foscor densa, quasi tangible”, Sierra va escriure la novel·la El secreto egipcio de Napoleón, reescrita completament el 2014 com La pirámide inmortal i adaptada ara al còmic amb guió de Salva Rubio, dibuix de Cesc Dalmases i color de Roger Surroca.

Pàgina de 'La pirámide inmortal'

“Napoleó era un apassionat de les antiguitats egípcies i durant la campanya egípcia acostumava a escapar-se a veure monuments, però que hi pernoctés és molt estrany –apunta Sierra–. La gran piràmide no era turística, llavors. Des que els àrabs la van saquejar al segle X era un niu de bèsties, un lloc perillós”. Per què ho va fer? La pregunta és el punt de partida del relat del llibre i del còmic, que deixa volar la imaginació i en alguns moments s'acosta més a la literatura fantàstica que a la narrativa històrica. Dalmases, de fet, reconeix haver intentat “transcendir l'estil realista i figuratiu de Victus”, la seva obra immediatament anterior , i fer “un dibuix més personal sense descuidar la documentació”. En aquest sentit destaca la caracterització del protagonista, un Napoleó juvenil i ben plantat, amb cabellera llarga i barba. “El meu Napoleó no deixa de ser el protagonista d'una història d'aventures, una mena d'Indiana Jones –explica Dalmases–. El seu retrat està passat per un filtre heroic, tot i que també em vaig fixar en un retrat seu poc conegut, Napoleó al pont d'Arcole [d'Antoine-Jean Gros ], on surt jove i amb melena”.

Sierra i el còmic

La pirámide inmortal és la primera novel·la de Sierra que s'adapta al còmic, però no la seva primera incursió en aquest mitjà. “El meu primer llibre el vaig escriure amb 14 anys i era un llibre d'historietes –recorda–. Era una mena de paròdia de La historia de aquí de Forges que no veurà mai la llum, però deixa clar que el meu vincle emocional amb el còmic és fort”. L'autor aragonès reconeix els seus deutes amb clàssics de la historieta francobelga com Astèrix, Iznogud, Spirou i, sobretot, Blake & Mortimer. “Els dos àlbums d'El misterio de la gran pirámide són referències clau”, diu. I afirma que s'està plantejant adaptar al còmic altres novel·les seves com El ángel perdido o La cena secreta i, fins i tot, escriure històries pensades directament per al còmic: “Per culpa d'aquest treball ha renascut en mi aquell nen que dibuixava historietes”.

stats